L’engany de Neymar

No hi ha cap futbolista que tregui més de polleguera que Neymar. El brasiler és un jugador meravellós que es distingeix per fer parar boig l'equip contrari amb la seva llengua i els seus driblatges, i per fer empipar els seus companys quan perd els primers minuts de cada partit canviant-se o ajustant-se les botes, ja sigui al Camp Nou o a Miami. No sembla una maniobra de distracció, sinó més aviat una estratagema comercial d'un davanter excepcional, malabarista i valent, desafiador als escenaris més exigents, com, per exemple, San Mamés o el Calderón. Molt instintiu, ataca com un pura sang desbocat, té molta determinació, força i desequilibri, genera situacions de superioritat amb la seva força i classe, desborda per dins i per fora, i ha estat decisiu en els últims èxits del Barça.

Potser se li recrimina que sigui massa despreocupat, li agradi excessivament la festa, i que només sigui compromès i lleial amb els seus amics els toiss, guardians del seu palau a Pedralbes. I hi ha qui sospita també que s'equivoca a l'hora de prendre decisions, sobretot a l'últim moment, quan després de superar els defenses es queda sol davant la porteria, defecte que ha corregit en la gira pels Estats Units, que l'ha convertit en el pitxitxi del Barça.

Si s'ha de jutjar pels seus partits contra la Juve i el United, fins i tot sembla que està disposat a competir a gols amb Messi. Una falsa impressió perquè després del clàssic contra el Madrid (2-3 per als blaugrana) se'l veu ja com a proper rival del 10 després d'una cerimònia molt confusa, pròpia del seu joc enrevessat, capaç d'enganyar no només el contrari sinó també el seu propi club, el FC Barcelona.

Más información

Piqué: “Neymar es queda”

Neymar i Semedo es barallen durant l’últim entrenament del Barça

Buscant la Pilota d’Or

Encara que no se sap mai com acabaran les seves filigranes, Neymar l'hi ha jugat al Barça pel seu serial amb el PSG, l'equip contra el qual va fer segurament el seu millor partit com a blaugrana, aquell de la famosa remuntada que va acabar amb Messi enfilat a una tanca publicitària del gol nord de l'estadi, amb el puny alçat, deïficat per l'afició del Camp Nou. Potser va ser llavors quan Neymar es va adonar que mai aconseguiria la glòria, ni tan sols les nits del seu màxim èxit, mentre s'alineés amb Leo. El brasiler vol ser a Europa el 10 que és al Brasil. Així que potser ha decidit legítimament sortir de la zona de confort i lluitar amb el de Rosario i amb Cristiano Ronaldo per ser la futura Pilota d'Or des d'un equip que té la seu a París.

La maniobra sembla mestra si es té en compte, a més, que cobrarà 30 milions nets, el doble del que rebia al Barça després de renovar el seu contracte fa només vuit mesos amb una prima de fitxatge d'uns 26 milions, que venç precisament avui, motiu que segurament ha influït en el silenci dels Neymar, una família d'entremaliats, reis de l'embolic, capaços de torejar Florentino. Avui encara no se sap quant li va costar Neymar al Barça després de guanyar-li la partida al Madrid. Tampoc serà fàcil quantificar l'operació que el pot portar al PSG. Només se sap que serà un negoci rodó per al pare i el fill Neymar. No són gent de fiar per als culés, després de xafar la gira triomfal de l'equip pels EUA i robar el cartell mediàtic de la pretemporada a Cristiano i Mbappé.

Al Barça ara no li queda més remei que esperar, tàctica que, d'altra banda, és l'única que domina últimament Bartomeu, després d'haver quedat en fora de joc per l'habilitat de Neymar, indetectable fins i tot per a Piqué. Molt poc pot fer l'entitat per retenir un futbolista individualista, excel·lent i alhora rebel, icona del màrqueting, un gran showman disposat inicialment a reunir-se amb la colònia de brasilers de París. El problema és que l'actitud de Neymar és un símptoma que transcendeix el caràcter pesseter i egoista del futbolista número 1 al Brasil. El Barça ja no només és incapaç de retenir alguna de les seves millors promeses, captades pels diners de la Premier, sinó que tampoc sembla en disposició de conservar figures del nivell de Neymar.

L'organigrama del club augmenta en nombre d'executius mentre aprima la nòmina d'estrelles de l'equip. Bartomeu ha tornat al punt de partida després de la desbandada de Rosell. Turmentat per la crisi d'Anoeta provocada per la suplència de Messi, va convocar eleccions el 2015. Luis Enrique va afavorir llavors la seva elecció com a president quan va encertar la fórmula del trident que va conquistar el triplet sobre les ruïnes del Tata Martino. La possible sortida de Neymar posaria fi al trio d'atacants i obligaria Valverde a repensar el joc en funció de Messi, una situació que convida a recordar els temps de Guardiola, quan Eto'o i Ibrahimovic no van trobar lloc en la formació del 10 de Rosario.

El sentit d'equip que té Valverde és ara mateix la millor garantia de què disposa Bartomeu per sobreviure a Neymar després que el brasiler ja va condemnar Rosell. L'acció de govern de l'actual i l'anterior directiva ha quedat definitivament qüestionada: va fracassar socialment en la seva revenja contra Laporta amb l'acció de responsabilitat, va ser incapaç de sostenir econòmicament el seu vincle amb Qatar i el seu projecte esportiu queda tacat pel comportament de Neymar. Qatar i Neymar, els seus dos grans aliats, s'han convertit ara en els enemics més importants, a banda del Madrid.

La sensació és que si Neymar se'n va, després pot marxar Iniesta i qui sap què passarà amb Messi si ja va estar a punt de marxar l'estiu del 2016. Els millors jugadors insten la junta a muntar un equip guanyador o en cas contrari escamparan la boira, com farà segurament Neymar. Hi ha enquestes especialment reveladores sobre la situació del Barça, tot i que cap com la que pregunta: Què li fa més por: 222 milions en mans de la junta o Neymar al PSG? Un moment tan delicat que evoca la traïció de Figo. Cap club torna històricament sobre els seus passos com ho fa el FC Barcelona.

Neymar, de moment, sense saber com acabarà la jugada, ha fet parar boig el mateix FC Barcelona.