La primera volta de les legislatives impulsa Macron cap a la majoria absoluta

El desmuntatge del vell sistema de partits avança a França. El president Emmanuel Macron va fer diumenge un pas decisiu cap a la majoria absoluta en l’Assemblea Nacional. Els candidats del seu partit, La República en Marxa (LRM), van ser els més votats en la primera volta de les eleccions legislatives. La victòria, entelada per un nivell d’abstenció rècord, els col·loca en una posició òptima per sortir triats en la segona volta, diumenge que ve, i deixar en posició minoritària les formacions tradicionals. Macron, triat president al maig, necessita la majoria per imposar el seu programa de reformes econòmiques. Una de cada dues persones amb dret a vot es va quedar a casa.

Más información

Eleccions a França 2017, últimes notícies en directe

Les eleccions a França 2017, en imatges

Guia ràpida per entendre les legislatives franceses

Macron busca una majoria àmplia per emprendre les seves reformes

Macron executa el seu pla pas a pas. El pla consistia, primer, a conquistar l’Elisi, i segon, a aconseguir una majoria parlamentària suficient per governar sense lligams. Els resultats de la primera volta de les legislatives ratifiquen el pla, acceleren la recomposició del paisatge polític. Dominat fins ara per l’eix esquerra/dreta, pot acabar estructurant-se en un gran espai central –el del macronisme– i una oposició esquerdada.

LRM, un moviment amb poc més d’un any de vida, va treure a la primera volta un 32,2% de vots, segons l’estimació de France2. Els Republicans (LR), el partit de la dreta tradicional, va quedar segon amb un 21,5%. El Front Nacional (FN) de Marine Le Pen, que va arribar a la segona volta de les eleccions presidencials del 7 de maig, queda com a tercera força en la primera volta, amb un 14%. La França Insubmisa (FI) de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, va obtenir un 11 %. El Partit Socialista (PS), majoritari fins ara a l’Assemblea Nacional, va treure un dels pitjors resultats en les últimes dècades, i es va quedar amb un 10,2%.

Com que les eleccions se celebren a dues voltes, i en 577 circumscripcions, res estarà decidit fins a la segona volta. Es classifiquen automàticament els dos candidats més votats, així com els candidats que hagin superat el 12,5% de vots del total d’inscrits en el cens. Després d’una campanya de to baix, en comença una altra: una operació de seducció, d’unió entre votants de sensibilitats diferents. L’avantatge dels candidats de la LRM en la segona volta és que, des de la seva posició ideològicament central, poden recollir vots tant de l’esquerra com la dreta. Si el rival és de dretes, poden aspirar a sumar els votants d’esquerra, i viceversa.

Des que el 2002, després d’abreujar el mandat presidencial de set a cinc anys, les eleccions presidencials i legislatives van començar a celebrar-se en un mateix any, els resultats han coincidit. El vencedor en les eleccions presidencials ha vist ratificada la seva victòria amb una majoria a les legislatives. Tot indica que això ocorrerà de nou amb Macron i el seu partit.

Les projeccions indiquen que LRM, associada al petit partit centrista MoDem, aconseguirà la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional diumenge que ve. Alguns sondejos parlen fins i tot de més de 400 diputats per a aquesta formació. Aquest resultat atorgaria al president una majoria molt còmoda per engegar les reformes i econòmiques amb les quals vol liberalitzar França i treure-la d’anys d’estancament. El perill és un parlament dòcil, que no actuï com a contrapoder davant un executiu reforçat, i la possibilitat que l’oposició acabi expressant-se al carrer.

El resultat de la primera volta de les legislatives s’explica per l’efecte presidencial i la desmobilització dels oponents. En el cas de Macron, es veu amplificat per uns primers passos molt mesurats. A l’estranger, el nou president s’ha presentat com una alternativa racional i europea al president dels Estats Units, Donald Trump, i com algú capaç de parlar de tu a tu al president rus Vladímir Putin. Ha retornat, encara que sigui per unes setmanes, un lloc central a França al tauler. A l’interior, Macron ha incorporat figures de la dreta al seu govern, i ha realçat el perfil institucional de la presidència, amb gestos solemnes i una distància calculada per retornar-li l’aura monàrquica: “gaullo-mitterrandisme”, diu ell, en al·lusió als presidents més monàrquics, De Gaulle i Mitterrand.

Existeixen pocs precedents d’un partit nou –LRM es va fundar com un moviment a l’abril del 2016– que passi de tenir zero diputats a controlar l’Assemblea Nacional. Caldria remuntar-se, per veure una situació comparable, a la victòria de la majoria presidencial del general De Gaulle en les primeres eleccions legislatives de la V República, el 1958. O a l’anomenada cambra blau horitzó del 1919, al final de la Gran Guerra, quan van entrar 369 diputats nous, la majoria del Bloc Nacional. Es deia cambra blau horitzó pel color de l’uniforme dels excombatents francesos que nodrien les files d’aquest grup.

Sigui el que sigui el resultat diumenge que ve, la nova Assemblea Nacional serà més jove i més inexperta 

La inexperiència dels nous diputats marcarà la legislatura. Un terç dels diputats sortints no tornava a presentar-se. La meitat dels candidats de LRM no havia ocupat càrrecs electes. Sigui quin sigui el resultat diumenge que ve, la nova Assemblea Nacional serà més jove, més inexperta, més propera a la societat civil també, i sense lligams als aparells partits que han estructurat França en les últimes dècades. El seu únic lligam és a LRM, partit creat a la mesura d’un home, el president Macron.

Macron es beneficia d'un corrent de fons en la societat francesa que ningú va saber detectar i utilitzar millor que ell. Els francesos volien un canvi en la classe política però no un canvi radical de polítiques. El nou president, un exbanquer i exministre de 39 anys, va guanyar situant-se en el centre, més enllà de l'esquerra i la dreta, amb un missatge europeista i amb accents liberals. Va intuir que el PS i LR eren façanes imponents però ruïnoses per dins. La primera etapa per desmuntar-les era la victòria en les presidencials. La segona, sense la qual la primera es buidaria de significat, exigia dinamitar l'esquerra/dreta que articula la vida parlamentària des de la Revolució Francesa. Avui està un pas més prop de l'objectiu.