Portugal guanya Eurovisió a cop de modèstia

Sembla obvi que una victòria a Eurovisió no cura les profundes ferides d'una crisi i de les seves retallades, però a Portugal almenys li serveix per escapar per uns dies del destí informatiu dels països petits: aparèixer només per les males notícies. Si el 2016 va ser l'Eurocopa de futbol, dissabte els lusitans van guanyar a Kíev (Ucraïna) l'edició número 62 del concurs de la cançó d'Eurovisió amb la cançó Amar pelos dois, interpretada per Salvador Sobral.

No és un artista eurovisiu a l'ús, cosa que ell mateix va voler subratllar en ser declarat vencedor: "Vivim en un món de música d'un sol ús, de música de menjar ràpid. La música no són focs artificials, és sentiment", va declarar en agafar el micròfon, poc abans de tornar a interpretar el tema amb la seva autora, la seva germana Luísa.

Una bonica història és la de Salvador Sobral. Lisboeta de 27 anys, es va adobar cantant en el circuit turístic de Mallorca i va estudiar al Taller de Músics barceloní. El 2009 va participar en unamena d'Operació Triunfo i va publicar el seu primer àlbum el 2016, jazz-pop intimista cantat, sobretot, en anglès. Va decidir presentar-se a Eurovisió a proposta de la seva germana, Luísa Sobral, també cantant. Dos dies abans de la final del concurs televisiu que el portaria a Kíev va haver de ser operat d'una hèrnia.

La salut de Sobral ha estat un tema molt comentat dins i fora de Portugal, i el seu aspecte fràgil sobre l'escenari (americana massa gran, moviments no gaire harmoniosos) va acabar sent un afegit d'or a la senzilla emotivitat de la cançó. Més que antiga, té aires de peça clàssica, a l'estil de l'ídol de Sobral, Chet Baker, o fins i tot del brasiler João Gilberto. No és gens destrossadora, tal vegada fins i tot s'oblidi ràpid, però resulta efectiva.

Malgrat aquesta modèstia, a Sobral no li va faltar motivació ètica per lluir una samarreta amb el lema "SOS refugees" ["ajuda per als refugiats] a la roda de premsa posterior a la seva classificació en la semifinal, en què va demanar un canvi en la política europea cap als refugiats.

En una sort de joc de miralls ibèric, Espanya va quedar última. Res més acabar el festival, un trol va manipular la pàgina "Espanya al festival de la cançó d'Eurovisió" a Wikipedia: començava amb dues paraules en majúscula, "FA PENA". L'actuació de Manel Navarro anava, de fet, camí d'igualar la intrascendència i el tedi de la pròpia composició, l'estiuenca Do It for Your Lover, fins que va emergir un gall llarg, colossal de la gola del català, i en un moment pretesament climàtic, per més inri.

Uns 200 milions de persones veuen Eurovisió -204 milions d'audiència el 2016- per submergir-se durant gairebé quatre hores en una realitat alternativa de centelleigs, excessos, bases electròniques, balades intenses, moments folkies, lluentons i deixar-se anar estètic.

Dins d'un nivell mitjà, va ser pobre i repetitiu, van destacar actuacions com la de Kristian Kostrov, una Justin Bieber búlgar de 17 anys amb un mig temps comercial que té el mèrit de sonar actual, al 2017, i que va acabar en una destacada segona posició. El favorit durant els dies previs a la final, l'italià Francesco Gabbani, no va aconseguir enganxar amb el seu particular estil humorístic-filosòfic. Per la seva banda, un altre dels quals partien ben col·locats, el suec Robin Bengtsson va quedar cinquè, encara que Suècia ja havia guanyat Eurovisió a la seva manera abans fins i tot de celebrar-se: gairebé un terç de les 42 cançons presentades al concurs tenen compositors o productors del país escandinau, dada que reforça la seva posició de major fàbrica d'èxits pop a Europa.

En els últims anys, Eurovisió ha premiat precisament latituds nòrdiques (Suècia, Dinamarca) o dels confins orientals del continent (Ucraïna, Azerbaidjan), però l'any que ve viatjarà al Sud, a Lisboa, on Salvador Sobral exercirà d'amfitrió després d'haver guanyat el certamen a cop de modèstia.