ERC demana votar en blanc a les presidencials franceses

La sectorial d'ERC a la Catalunya Nord ha publicat un comunicat en què demana als seus seguidors que votin en blanc a la segona volta de les presidencials franceses: “Ni Emmanuel Macron, que vol a tot preu quedar-se dins la Unió Europea tal com és, ni Marine Le Pen, que en vol marxar sense saber com, tindran els nostres vots. Perquè el lema Aturem la dreta francesa no és ni votar Le Pen ni votar Macron, per coherència només ens queda el vot en blanc”. Els seus socis a la Generalitat, el PDeCAT, pensen de manera oposada: “Macron és clarament preferible per a Catalunya”. Ho diuen Ramon Tremosa i Aleix Sarri, eurodiputat i assistent del partit al Parlament Europeu, respectivament, i ho argumenten amb optimisme: “Més enllà de qüestions ideològiques, França és el tercer soci comercial de Catalunya després d'Espanya i Alemanya; és fonamental que sigui liderada per un polític liberal, europeista i obert al món com Macron”.

“El vot en blanc no és cap abstenció, és el refús explícit dels dos candidats de la finança i l'exclusió”, indica la nota d'ERC a la Catalunya Nord. Aquesta sectorial, que concentra la seva presència a la regió d'Occitània on té dos regidors, no va demanar el vot per cap candidat concret a la primera volta de les presidencials, però va suggerir que s'optés per candidatures d'esquerres en política econòmica i social, i per aquella llista que fos més procliu a establir “un estatut polític particular per a la Catalunya Nord”. Sergi Sabrià, portaveu d'ERC, va assegurar la setmana passada que "en l'escenari actual Macron és el mal menor".

El posicionament de la branca francesa d'ERC coincideix amb la neutralitat de Podem i també amb la posició de la CUP. Carles Riera, diputat del partit antisistema, col·loca Le Pen i Macron al mateix nivell pel que fa a l'efecte negatiu per a Europa i per a Catalunya: “Tots dos casos representen la França centralista i contrària als drets col·lectius dels pobles, tant en el seu sí com a la resta d’Europa. Només Mélenchon [derrotat a la primera volta], en la línia d’altres moviments d’esquerra alternativa europeus, com, per exemple, en els casos de Dinamarca o Alemanya, ha reconegut el dret de Catalunya a l’autodeterminació”.

“Com més al centre, millor”

Tant si Macron presideix França com si ho fa Le Pen, Sarri i Tremosa descarten que el veí del nord canviï la seva oposició respecte al procés d'independència, però afegeixen que “el nacionalisme jacobí de Le Pen podria arribar a perjudicar les relacions culturals franco-catalanes”. Martí Anglada, representant de la Generalitat a París, assegura que “a França, tradicionalment, es compleix una màxima: com més cap al centre sigui el seu govern, millor per als interessos de Catalunya”. Joaquim Llimona és exsecretari d'Exteriors de la Generalitat, president de la fundació de la patronal Pimec i de l'Associació d'Amistat França-Catalunya. Coneixedor de les relacions entre els dos veïns, Llimona coincideix amb l'apunt d'Anglada: “Macron és el candidat que interessa. Catalunya, com qualsevol país europeu, necessita una França governada des d'una posició política centrada, amb un projecte econòmic estructurat, compromesa amb els valors i el projecte europeu i amb els valors republicans francesos”.

Dídac Gutiérrez-Peris, director d'estudis europeus de la consultora política Institut ViaVoice de París, apunta a la rellevància de les qüestions econòmiques per votar per Macron i aturar Le Pen: “Sembla prou evident que per als exportadors catalans, i per a tot el teixit productiu català que exporta cap a Europa, un possible enduriment de les fronteres, com proposa Le Pen, podria suposar el risc d'haver de pagar impostos per creuar la Jonquera, a part del restabliment de cues, diversos controls administratius i la disminució de les oportunitats de fer negoci amb els veïns francesos i europeus. En l'àmbit econòmic, la visió de Le Pen representa el risc de tornar a un temps en què els Pirineus eren aquell eix muntanyós que feia de Catalunya i d’Espanya una illa europea”.

Afinitat amb l'equip de Macron

Sarri i Tremosa subratllen que han mantingut una “bona relació” durant vuit anys, al Comitè d'Economia del Parlament Europeu, amb l'eurodiputada del grup Liberal Sylvie Goulard, membre de l'equip de Macron per a la política comunitària. El PDeCAT està convençut que hi hauria sintonia amb una presidència de Macron, tot i que podria competir amb Ciutadans, partit que també assegura que té una connexió especial amb el presidenciable del moviment En Marxa. Els representants europeus del PDeCAT sí que coincideixen amb la CUP i amb els seus socis de Junts pel Sí que el centralisme francès és una de les causes de l'auge de l'extrema dreta i de la crisi a les regions frontereres. “Considerem l'hipercentralisme de París incompatible amb la globalització, ja que empobreix moltes regions franceses, com la Catalunya Nord, que no tenen capacitat per retenir i atraure talent, així com tenir una estratègia econòmica pròpia. La principal reforma que hauria de fer Macron, si surt elegit, és donar poder real a les regions i posar fi a un model jacobí i centralista que avui és clarament caduc i perjudicial econòmicament”, expliquen Sarri i Tremosa. Cap dels partits independentistes té confiança en un canvi en l'oposició francesa cap al referèndum unilateral d'independència. Llimona dubta que la consulta “figuri a l'agenda política dels dos candidats. Ens agradi o no, França considera el tema català com un afer intern”.