Mariano Rajoy declararà com a testimoni en el judici del ‘cas Gürtel’

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, haurà de declarar com a testimoni en el judici del cas Gürtel. El tribunal presidit per Ángel Hurtado ha decidit per majoria de dos a un que Rajoy sigui citat en una data encara per determinar, malgrat que la Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia de l'Estat s'havien oposat al fet que declarés com a testimoni en el judici que se celebra des del 4 d'octubre a l'Audiència Nacional.

L'article 412 de la llei d'enjudiciament criminal estableix que, almenys en la fase d'instrucció, el president del Govern espanyol, entre altres alts càrrecs de la nació, està obligat a declarar com a testimoni quan ho sol·licitin els jutges. La llei dona la possibilitat que declari per escrit quan el testimoni es refereix a fets coneguts per raó del seu càrrec de cap de l'Executiu. Quan la declaració, com passa en aquest cas, tracta sobre fets que no tenen a veure amb la seva funció com a president, la norma dona l'opció que pugui declarar a casa seva o al despatx oficial. Serà el tribunal, que s'ha dividit a l'hora de decidir si era pertinent citar Rajoy, el que haurà d'arbitrar la fórmula sota la qual comparegui Rajoy.

La sol·licitud de compareixença l'havia formulat l'acusació popular de l'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (ADADE). Abans que el tribunal anunciés la seva decisió de citar Rajoy, el ministeri públic havia reiterat la seva posició inicial que el testimoni del cap de l'Executiu no és "ni útil ni necessari". La Fiscalia considerava que la citació, a més, seria "redundant" per provar l'existència de la caixa b del PP, perquè aquesta existència ja "està prou acreditada". La declaració del president "no apareix com a rellevant, ja que no apareix amb potencialitat per modificar el sentit de la sentència", havia afirmat la fiscal Concepción Nicolás.

Per la seva banda, l'advocat de l'Estat, Edmundo Bal, s'havia adherit a l'oposició expressada per la Fiscalia. "No han sorgit nous elements durant el judici que aconsellin la declaració" de Rajoy, va afirmar Bal. "No ha aparegut ni ha canviat cap de les circumstàncies que van determinar la decisió inicial" de no citar el president del Govern espanyol, va assenyalar.

El PP, que està personat en la causa com a partícip a títol lucratiu, també s'havia oposat a la petició que declari el cap de l'Executiu central. "Es tracta d'una diligència molt pertorbadora, amb finalitat espúria i extraprocessal”, va afirmar el lletrat del partit, Jesús Santos. Segons ell, l'acusació popular d'ADADE, que va fer la petició que Rajoy testifiqui, "falta a la veritat" a l'hora d'atribuir càrrecs orgànics en el partit al president del Govern espanyol. El càrrec de subsecretari encarregat d'assumptes electorals, que ADADE atribueix a Rajoy “ni tan sols existeix als estatuts del PP”, ha dit Santos.

El president del Govern espanyol s'enfrontava per tercera vegada a la petició de declarar com a testimoni en el cas Gürtel per sol·licitud de l'acusació popular que exerceix ADADE. L'associació fonamenta la petició que va fer el març passat en el fet que Rajoy va ser secretari general del partit i, per tant, havia de conèixer les activitats de l'extresorer del PP Luis Bárcenas.

La secció segona de l'Audiència Nacional, que jutja la primera època de la trama Gürtel (1999-2005), ja va rebutjar el febrer del 2016 la compareixença del president del Govern espanyol perquè entenia que no hi havia raó suficient, però "sense perjudici que en un altre moment la sala pogués acordar que testifiqui si es considera necessari". Després d'aquest pronunciament, ADADE va tornar a demanar a l'octubre que Rajoy s'assegués al banc dels acusats, però el jutjat ho va tornar a rebutjar.

“La consciència social exigeix sancions”

L'acusació popular considera que "la consciència social exigeix sancions" i que "és necessari escoltar els màxims responsables". ADADE opina que en aquest moment del judici ja s'han pogut constatar que l'advocat que representa els interessos del PP ha volgut traslladar la responsabilitat de les subvencions electorals il·lícites realitzades pel Grupo Correa als seus beneficiaris directes, els llavors alcaldes Guillermo Ortega, de Majadahonda, i Jesús Sepúlveda, de Pozuelo de Alarcón (Madrid), i que és evident la intenció "de salvar el cap Rajoy", intentant carregar les responsabilitats a "esglaons inferiors".