L’estadística ho sentencia: el Reial Madrid és l’equip amb més sort als sorteigs de Champions
El Barça, en canvi, es troba entre els equips que n'han sortit més mal parats
El Reial Madrid té fama d'afortunat en els sorteigs de Champions, i encara que en el futbol són moltes les llegendes sense fonament, en aquest cas les dades coincideixen: és l'equip gran amb rivals més febles en els seus encreuaments. L'últim sorteig l'ha aparellat amb el Bayern, però això no canvia el balanç global. En 12 anys cap equip que hagi disputat almenys sis encreuaments ha tingut tanta sort. El segon equip amb més sort és l'Atlètic. El Barça, en canvi, es troba entre els equips que han sortit més mal parats del sorteig.
Com he fet aquesta estadística? He assignat a cada equip i a cada encreuament un valor de sort segons la fortalesa del rival. Si a les semifinals et toca el rival més difícil dels tres, has tingut mala sort. Si et toca a quarts de final, encara has tingut més mala sort. Al final del text detallo la fórmula que mesura la sort de cada encreuament amb valors entre -100% i 100%. A la llarga, la sort hauria de tendir a zero. Per atribuir la fortalesa de cada rival possible he fet servir el rànquing Elo, una classificació inspirada en la fórmula que es fa servir en els escacs i que ordena els equips pels seus resultats en la data de l'encreuament en qüestió. Ara mateix, per exemple, els equips que lideren el rànquing són el Reial Madrid (2038 punts), el Bayern de Munic (2030), el Barça (2012) i l'Atlètic (1956).
Si mirem amb detall els encreuaments de tots els equips, el Madrid no es va enfrontar a rivals gaire difícils en els partits de les temporades 2014-2015 i 2015-2016, però que va trencar la ratxa en l'últim sorteig (el Bayern de Munic era el rival més difícil segons el rànquing Elo). A l'altre extrem crida l'atenció el cas de l'Arsenal. L'equip anglès fa anys que encadena rivals gairebé sempre difícils: Barça, Milan, Bayern, Bayern, Barça i Bayern una altra vegada. Només va tenir sort fa dos anys, quan es va creuar amb el Mònaco als vuitens. No ho va aprofitar.
Les dades diuen que el Reial Madrid ha estat un equip afortunat aquests últims anys. Però és tan estrany tenir un 22% de sort? Per saber-ho, es pot fer un càlcul aproximat. En aquests anys el Reial Madrid ha jugat 14 eliminatòries de vuitens, 8 de quarts i 6 de semifinals. He simulat aquests sorteigs 10.000 vegades: la probabilitat de tenir la sort que ha tingut el Reial Madrid rondaria el 3%. És poca. Però cal pensar que el Madrid no és l'únic del sorteig. La probabilitat que hi hagués algun equip tan afortunat entre els 12 clubs amb més presències a la Champions seria d'entre el 30% i el 72%. És a dir, era normal.
Sobre la sort per temporades de sis equips, el Reial Madrid ha tingut sort de manera consistent, però no sempre: hi ha punts per sota de zero (sorteigs que li van oferir rivals durs). El Barça ha tingut mala sort, sobretot en els últims anys: des del 2013 només ha tingut un encreuament afortunat (el PSG als vuitens fa dues temporades). De les males ratxes la més impressionant és la de l'Arsenal i els seus set anys de mala sort.
Mirant cada fase per separat, el Reial Madrid ha tingut sort a les semifinals, als vuitens i als quarts. El Barça ha tingut mala sort als vuitens i a les semifinals, però no als quarts. La fase més desigual són les semifinals, però això era d'esperar per simple estadística: hi ha menys encreuaments i és normal que els resultats tinguin més dispersió.
Metodologia. Per calcular la sort d'un equip en cada encreuament considero la fortalesa dels seus possibles rivals. Si a les semifinals et toca el rival més difícil dels tres possibles, has tingut mala sort. Si et toca el feble, has tingut bona sort. La fórmula exacta és: (nombre de rivals pitjors - nombre de rivals millors) / nombre de rivals, expressat en percentatge. La sort així expressada pot ser positiva o negativa. Importa també la fase: que et toqui el rival fort a les semifinals és mala sort (-66%), però si et toca a quarts encara és pitjor (-86%). En el llarg termini la sort de tots els equips hauria de tendir a zero.
Per decidir quins rivals són els difícils i quins són els fàcils he fet servir una mesura objectiva: la posició que ocupaven en un rànquing Elo (Clubelo.com) en la data de l'encreuament. El rànquing Elo és una classificació inspirada en la que es fa servir en els escacs. Mesura la fortalesa dels equips tenint en compte els resultats recents. Ara mateix, per exemple, els millors equips són el Reial Madrid (2038 punts), el Bayern de Munic (2030), el Barça (2012) i l'Atlètic (1956). Al web de Club Elo expliquen detalladament aquest càlcul.
En fer el càlcul he tingut en compte les singularitats dels sorteigs de vuitens de final: hi ha caps de sèrie i no poden creuar equips de la mateixa nacionalitat. Des de la temporada 2011-2012 hi ha un sorteig en cada encreuament. En anys anteriors els quarts i les semifinals se sortejaven alhora, però això no afecta el càlcul. Començo l'anàlisi la temporada 2003-2004, l'any que es va tornar al sistema de vuitens de final (en les temporades anteriors hi va haver dues fases de grups).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.