Més incertesa entre els catalans al Regne Unit

El juliol del 2016, pocs dies després del referèndum de sortida de la UE, quatre catalans residents al Regne Unit explicaven a EL PAÍS la seva incertesa i desafecció per la victòria del Brexit. Nou mesos després la incertesa és major en les seves reflexions però l'emprenyament ja no apareix en les seves explicacions, com si haguessin assumit la decisió dels seus conciutadans. Adelina Comas-Herrera, Elena Moya, Jordi Cornellà-Detrell i Albert Colomer van exposar el 2016 el seu malestar vers els seus companys i col·legues de feina que havien votat per sortir de la UE. Aquest abril, el que preocupa a la majoria és la incertesa professional.

Moya treballa des de fa 16 anys al Regne Unit com a gestora de fons d'inversió a Londres. Moya revelava el juliol passat que la direcció de l'empresa per la qual treballa –societat nord-americana– havia emès un comunicat intern assegurant que “farà el que calgui perquè no marxem i per continuar atraient talent comunitari”. Nou mesos després, Moya assegura que la situació l'afecta més: “Cada dia llegeixo que el sector on treballo, el financer, pensa retallar feines per traslladar-les a Dublín o a Europa”. Afegeix que no coneix cap persona del seu sector que hagi abandonat Londres per prevenir els efectes del Brexit però “hi ha molta incertesa, tot s'està negociant”. Moya també explica que ha sol·licitat la residència permanent al Regne Unit –aplicable per a persones amb com a mínim cinc anys de residència legal al país– i fa temps que l'administració té el seu passaport, fet que limita la seva capacitat de viatjar.

“Usats com a moneda de canvi”

Colomer viu a Glasgow (Escòcia) des de fa set anys, on treballa per a una asseguradora nord-americana. El 2016 apuntava que estudiava si intentava obtenir la nacionalitat britànica –està casat amb un nadiu– però que el desmotivava l'alt cost econòmic i el llarg termini de temps que requereix. Però avui insisteix que probablement haurà d'optar a la ciutadania permanent. Colomer és el menys pessimista dels entrevistats i assegura que és difícil que els europeus amb més de cinc anys al país tinguin en el futur cap mena de problema per continuar-hi. “Hi ha 2, 3 milions de ciutadans de la UE al Regne Unit. Podem ser utilitzats com a moneda de canvi en les negociacions amb Brussel·les, però no crec que arribem a tenir problemes”. Colomer també subratlla que fins ara no ha detectat una pèrdua de negoci per a la filial al Regne Unit de la seva companyia: “De fet, hem guanyat nous clients de la UE; això vol dir que no hi ha tanta incertesa”.

Cornellà-Detrell, professor d'Estudis Hispànics de la Universitat de Glasgow, incideix en el perill que els ciutadans comunitaris siguin utilitzats “com a arma o moneda de canvi”. Cornellà-Detrell té present també la complexitat del procés per obtenir la residència permanent: “Són les famoses 85 pàgines que cal emplenar per obtenir la residència. Aquí se’n parla molt i és motiu de burles constants, és un document que no s’acaba mai. Hi ha el cas d’una dona holandesa que, per assegurar-se la residència després del Brexit va decidir fer la sol·licitud. Malgrat estar casada amb un britànic i tenir dos fills britànics, li van negar la residència, amb la qual cosa en un futur podria ser expulsada del país. De fet, a la carta de rebuig li deien que s’havia d'anar preparant per abandonar el país”.

Moya destaca que en el dia a dia hi ha efectes que ja es detectaven l'any passat i que s'han agreujat, com la inflació i la caiguda del valor de la lliura esterlina. Comas-Herrera, que en aquesta ocasió no ha pogut respondre les sol·licituds d'entrevista d'aquest diari, escrivia el 29 de març a Twitter: “Primers efectes del Brexit: comprar 100 euros a [l'aeroport de] Gatwick avui costa 99,85 lliures”. La lliura s'ha devaluat un 10% respecte l'euro des del referèndum de sortida de la UE.

Perjudici per a la recerca

Comas-Herrera és investigadora d'envelliment i serveis socials a la London School of Economics (LSE). El juliol del 2016 ja destacava els efectes de la devaluació de la moneda: “Els pressupost per a viatges s’ha encongit de cop, amb la caiguda de la lliura. Els altres efectes econòmics es notaran més endavant, però entenc que podem esperar pujades en impostos i retallades”. Comas-Herrera plantejava la possible pèrdua de finançament, sense els programes europeus, per als centres acadèmics. Aquest abril ha compartit a Twitter una carta de la Societat de l'Alzheimer, un centre de recerca britànic. Comas-Herrera treballa en aquest àmbit pel que fa al cost econòmic de l'atenció mèdica i del benestar social. El document enumera els riscos que la Societat de l'Alzheimer considera que el Brexit pot portar a l'atenció de la demència senil. Destaca el text que “la UE aporta uns fons vitals per a molts programes de recerca; la Societat de l'Alzheimer urgeix el govern a prioritzar la continuïtat de l'accés als programes de recerca de la UE per als acadèmics al Regne Unit”. Comas-Herrera va fer valoracions similars fa nou mesos. Igual que va fer ella, la Societat de l'Alzheimer indica que hi ha el risc que les restriccions a l'entrada d'estrangers perjudiquin la sanitat britànica: “Limitar la llibertat de moviments pot suposar un problema per a molta gent treballant a la Seguretat Social i al sistema sanitari. Això pot tenir un impacte en la qualitat del servei a les persones amb demència”.

Cornellà-Detrell feia esment el 2016 als efectes en la pèrdua de patrimoni en lliures i a la diferent aproximació al Brexit que es detecta a Escòcia. Cornellà-Detrell ressalta avui els problemes en l'àmbit acadèmic: “El Brexit continua afectant de manera molt negativa els treballadors comunitaris, el pessimisme és general. De fet, alguns dels meus col·legues universitaris ja han fet passos per abandonar el país. Puc comentar el cas d’un amic i company d’Alemanya que, després de 20 anys al Regne Unit, i malgrat tenir una bona feina, ha decidit anar-se’n i ja ha fet els passos pertinents”. Cornellà-Detrell comenta que els mitjans de comunicació difonen informacions que generen preocupació: “Les notícies que circulen són negatives. Professors que han estat marginats o exclosos en projectes de recerca pel fet de treballar al Regne Unit, professors a qui han ofert una plaça però han renunciat, universitats continentals que no volen establir acords de col·laboració”.