Terratrèmol Brossa

El poeta i dramaturg Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és un artista plàstic excepcional. Tant excepcional que ha fet que 13 entitats s'aliïn per revitalitzar la seva obra i el seu llegat sense que hagi de coincidir amb la celebració d'un aniversari, i l'objectiu és que Brossa torni a ocupar l'epicentre creatiu que va tenir en vida. Això és el que pretén el nou equip directiu de la fundació de l'artista, presidit per Vicenç Altaió, que el 2018 estrenarà nova seu a La Seca II, un espai situat a la mateixa illa que La Seca, dins de l'històric recinte que va albergar la seca o casa de la moneda de Barcelona des del segle XIV. Per primera vegada els responsables de l'Ateneu Barcelonès, Ca Manyè d'Alella, l'Esmuc, la Filmoteca de Catalunya, les fundacions Miró, Tàpies i Vila Casas, l'Institut de Cultura de Barcelona, l'Institut del Teatre i el Teatre Nacional de Catalunya, a més de La Seca Espai Brossa i la fundació de l'artista, s'han aliat per programar conjuntament activitats relacionades amb aquest artista irrepetible.

Els responsables d'aquestes entitats van visualitzar ahir dimarts aquesta empenta per recuperar l'artista. Primer es van fotografiar al costat de les lletres de Barcino, nom de la ciutat romana que va donar origen a la Barcelona actual, un dels seus poemes visuals corporis més coneguts, encara que la majoria dels que s'hi fotografien desconeixen que ell n'és l'autor. Després es van desplaçar al Macba, on van enumerar les principals activitats, entre les quals hi haurà l'exposició Poesia Brossa que aquest centre li dedicarà des del setembre. El museu va rebre fa sis anys en dipòsit el fons del poeta amb més de 52.000 documents i 120 poemes visuals. Segons el seu director, Ferran Barenblit, ocuparà tota la primera planta i serà una revisió del seu treball, des dels primers llibres fins a les seves últimes investigacions plàstiques, passant pel teatre, el cinema, la música, les perfomances i la barreja de tots els formats, que tant li agradaven a l'artista. La mostra viatjarà després a l'Artium de Vitòria.

És només un dels molts actes programats a partir de l'abril del que s'ha anomenat Epicentre Brossa, que anirà escalfant motors de cara al 2019, en què se celebrarà el centenari del naixement de l'artista, en el qual està previst reeditar la poesia completa i el catàleg raonat de l'obra plàstica, així com el teatre complet, a més d'aconseguir estrenar una òpera llargament esperada que porta la signatura musical de Josep Maria Mestres Quadreny, l'escenografia d'Antoni Tàpies i el llibret de Joan Brossa. “L'objectiu de la nova etapa de la fundació és aconseguir la internacionalització que Brossa no ha tingut”, va explicar Altaió, assegut amb Hermann Bonnín, director de l'Espai Joan Brossa, “que fa més de 20 anys reivindicant el seu teatre”, segons Altaió. “És el gran oblidat, un poeta maltractat i ignorat. Espero que tots els actes programats serveixin per obrir els ulls a les generacions del present i del futur”, va assegurar Bonnín.

El barber del poeta

En aquest sentit, Altaió va explicar que la fundació, en la qual succeeix en la direcció Mestres Quadreny, crearà un Centre d'Estudis per impulsar el coneixement, l'estudi i la relectura de l'obra de Brossa, amb la intenció de fer-la comprensible a les noves generacions.

Xavier Albertí va enumerar les cinc activitats programades pel TNC, entre elles la instal·lació de Cabosanroque que produeix música d'acord amb la lògica de la poesia de Brossa o les actuacions de Carles Santos, Jordi Oriol i Sergio Blanco. A l'Espai Brossa, Bonnín dirigirà Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk en la comèdia surrealista Diumenge, mentre que a la Fundació Tàpies, el barber que durant 17 anys li va tallar els cabells a Brossa i a Tàpies recordarà les anècdotes d'aquells anys mentre exerceix la seva professió amb Carles Guerra, l'actual director de la Fundació del pintor, en un ambient d'aires brossians.