Podem mesura el seu grau d’autonomia en la consulta sobre el nou partit

La direcció de Podem a Catalunya ha demanat als seus 52.000 inscrits que votin, aquest divendres i dissabte, en la consulta que ha convocat per decidir si es donen les condicions per seguir negociant el seu ingrés en el nou partit d'esquerres que impulsa Ada Colau. L'executiva de la formació morada ha fet campanya pel no per tres factors que considera imprescindibles i que, al seu parer, ara no es donen en el projecte: que els inscrits en el seu partit puguin votar directament i de forma telemàtica la nova força política; que l'executiva es triï amb llistes obertes i amb un sistema proporcional; i que es voti ja un codi ètic que delimiti mandats i salaris. El gran dubte és si Pablo Iglesias, que ha guardat silenci, acabarà, en el cas que guanyi el no, intervenint en el conflicte, tal com va passar a Galícia. Podem no és un partit propi i només és la marca catalana del partit espanyol del mateix nom.

Un membre de Podem, que ha preferit guardar l'anonimat, va al·legar que l'última paraula la tindrà, si així ho vol, Iglesias, com ja va passar a Galícia quan va instar el seu partit a confluir amb les marees. “En última instància, la decisió és seva. Podem només és una franquícia”, va afirmar. La direcció de Podem assegura, no obstant això, que té el suport del secretari general del partit i de l'executiva estatal perquè així els ho han traslladat sempre, tant en públic com en privat. Tot i això, ni la formació d'esquerres ni el sector dels anomenats comuns descarten que la negociació continuï encara que guanyi el no.

L'argument, tant d'Albano Dante Fachin, secretari general de Podem, com de la resta de socis de la confluència –Barcelona en Comú, el partit de Colau; Iniciativa i Esquerra Unida– és que no es pregunta directament als inscrits si volen “trencar”, sinó únicament si creuen que es pot seguir negociant o no. En qualsevol cas, si guanya el no, el paper de Podem serà una incògnita perquè el nou partit té previst constituir-se el 8 d'abril. En el cas que venci l'opció del sí, Fachin obrirà un nou debat al si de l'organització per determinar si s'han de tornar a convocar eleccions primàries. Com a molt aviat i per raons de reglament, serien a l'estiu.

El gran interrogant és el paper d'Iglesias. Membres de la confluència estaven convençuts que el secretari general acabaria trucant la setmana passada a Fachin i apuntaven que en realitat Podem no és més que un grup d'amics que manca de blindatge jurídic i que, per tant, sempre estarà a costa del criteri final de la secretaria general. És a dir, qüestionaven fins i tot que la consulta s'arribés a convocar i que Iglesias l'acabaria frenant. Però això no va passar. L'aposta, no obstant això, ve des de lluny: Podem ja havia acordat que els inscrits devien decidir a posteriori, una vegada constituïda la nova formació, si confirmaven o no el projecte.

La direcció catalana de Podem és majoritàriament del sector anticapitalista i, com Teresa Rodríguez a Andalusia, reclamava tenir CIF, que és el codi que concedeix la categoria de partit propi per tenir sobirania jurídica. No obstant això, Fachin no va secundar aquesta línia i a Vistalegre es va alinear amb Iglesias. El diputat no dubta de la paraula del secretari general ni tampoc del document organitzatiu que es va aprovar en aquell conclave que donava llibertat a les bases de les comunitats autònomes per prendre decisions vinculants i l'armadura jurídica es plantejava amb cautela de cara al futur.

Fachin, que propugna el no en la consulta, no dubta que té el suport d'Iglesias

No obstant això, el text aprovat ja adverteix que les decisions d'una comunitat poden ser revocades per una assemblea d'àmbit superior si afecten “qüestions de rellevància supraterritorial”. El document de Vistalegre, en l'article 14, atorga a Iglesias la capacitat de convocar una assemblea ciutadana de qualsevol nivell territorial. I l'article 22 confereix autonomia a les assemblees autonòmiques al seu territori sempre que “no contravinguin” els principis generals de Podem.

És de rellevància estatal l'acord Iglesias-Colau? És una pugna soterrada entre tots dos? Aquesta és la incògnita perquè fonts de les dues parts admeten que es necessiten mútuament per construir el nou espai. Si els comuns tenen la líder, Podem té la marca i la militància més nombrosa. En les últimes primàries, que va guanyar Fachin folgadament, hi van votar 6.000 inscrits, i 15.000 els documents de Vistalegre. Per contra, al nou partit s'han inscrit de moment unes 3.000 persones. Podem vol confluir però no a qualsevol preu.

Iglesias no s'ha pronunciat però Echenique, Montero i Urban han defensat l'autonomia de Podem Catalunya

Iglesias no s'ha pronunciat, però tant Pablo Echenique com Irene Montero han defensat l'autonomia de Podem a Catalunya i el seu criteri. L'eurodiputat Miguel Urban, que va estar divendres a Barcelona, va defensar, en unes declaracions abans de participar en una assemblea al Port amb els estibadors, que existia un compromís de l'executiva estatal de respectar les resolucions dels òrgans autonòmics. No obstant això, Echenique i Montero van tenir gestos de complicitat, no sense certa ambigüitat, cap als comuns, en sostenir que d'alguna manera o altra Podem seguirà involucrat en el projecte. "Passi el que passi seguirem sent tots companys en aquest camí de construcció de l'espai del canvi", va subratllar la número tres del partit.