Le Pen promet defensar els francesos de la UE, els estrangers i els musulmans

Els conceptes de pàtria, patriotisme, poble o estrangers, relacionats amb els de sobirania, seguretat o llibertat van aparèixer desenes de vegades en el discurs amb què Marine Le Pen va irrompre diumenge en la campanya de les eleccions presidencials franceses de l'abril. La líder de l'ultradretà Front Nacional, la candidata que encapçala totes les enquestes, va desgranar davant de milers de seguidors a Lió les 144 promeses del seu programa. Entre aquests compromisos hi ha el de fixar un impost per als estrangers que treballin a França.

Le Pen va exposar un dels seus habituals raonaments segons el qual els molts mals de la polèmica mundialització acaben en el cas de França en els atemptats gihadistes. “Els nostres dirigents han triat la mundialització desregulada, que porta a la financialització de l'economia i a una migració massiva, cosa que deriva de vegades en el fonamentalisme islamista”.

Más información

La Eurocámara embarga la meitat del sou a Marine Le Pen per un deute

La por al triomf de Le Pen és infundat

La líder del Front Nacional ho va repetir més avançat el discurs: “La mundialització, d'una banda, i la falta de reacció, de l'altra, ens porten a la migració incontrolada i, d'aquí, a l'islamisme a casa”. Davant d'això, la recepta a la butxaca de Le Pen és "el patriotisme econòmic", "el proteccionisme intel·ligent".

Interrompuda amb el crit d'“On est chez nous” (Som a casa, o això és casa nostra), cada vegada que pronunciava les paraules estranger, migrant o islam, Le Pen va rebutjar per al seu partit els qualificatius de xenòfob o islamòfob que se li adjudiquen. No obstant això, els seus comentaris van donar munició als seus detractors. Per exemple, quan va defensar l'expulsió immediata de tots els estrangers sense papers en regla, la fi del dret de sòl –nacionalitat automàtica per a qui neix a França– o la derogació del dret a la reagrupació familiar.

Per defensar els francesos, que han estat “desposseïts del seu patriotisme, patint en silenci el fet de no tenir el dret a estimar el seu país”, Le Pen va exposar tot un seguit de receptes proteccionistes que es resumeixen en la recuperació de la moneda i les fronteres nacionals, tallar llaços amb la UE –fins i tot treure les banderes europees dels edificis oficials–, gravar amb un 3% totes les importacions, prioritzar les empreses franceses en els contractes públics, més ajudes a la natalitat de matrimonis francesos o expulsar els migrants sense papers en regla (“mai es podran nacionalitzar”).

“Estem per allò local, contra allò global”, va dir per insistir que les ajudes socials, les cases per a necessitats o qualsevol avantatge solidari serà per als francesos, no per als estrangers. En aquesta deriva, la mesura núm. 38 d'aquestes 144 diu textualment: “Incloure un impost sobre la contractació d'assalariats estrangers amb la finalitat d'assegurar la prioritat nacional dels francesos en l'ocupació”.

Le Pen exigeix un impost sobre les contractacions a estrangers a França

Per tant, guerra als treballadors estrangers a França davant de “l'atur massiu” (un 10%) i, per tant, també, anul·lació immediata d'aquesta directiva de “la tirànica” Unió Europea sobre els treballadors desplaçats. I anul·lació, per descomptat, d'aquestes llibertats tan valorades com menyspreades per Le Pen: les de comerç, moviment de persones (“cal sortir de Schengen"), capitals o serveis.

Tot això perquè, “sense sobirania, no hi ha seguretat”. Per tant, mà de ferro en el terreny policial i militar. I “tolerància zero” davant del terrorisme i la delinqüència. Els islamistes radicals estrangers seran expulsats i les mesquites amb imams extremistes es tancaran. Hi haurà 15.000 policies més i se'ls reconeixerà la presumpció de la legítima defensa cada vegada que utilitzin les seves armes.

I davant dels musulmans no radicals, encara que teòrica defensora del laïcisme, el catecisme de "l'assimilació", que, com va explicar, té poc a veure amb la integració sense més. I com que molts dels que ara intenten arribar a França com a migrants són musulmans, una altra solució radical: el saldo migratori serà només de 10.000 persones. Només pel repartiment de refugiats de la UE, a França li corresponen més de 40.000 estrangers.

Le Pen també promet reforçar la potència militar de França, únic país que quedarà a la UE amb armes nuclears després del Brexit. Hi haurà 40.000 militars més i el pressupost de Defensa pujarà fins al 2% del PIB (avui és de l'1,7%) i després al 3%, un compromís que s'inclourà en la Constitució. I França tindrà un segon portaavions de propulsió nuclear que Le Pen ja ha batejat amb el nom de Richelieu, el cardenal i polític que va aconseguir la unitat de França.

El 2% és el nivell que exigeix l'OTAN, però Le Pen, per contra, planteja que França abandoni el Comitè Militar, com passava fins als anys noranta. “França no ha d'estar en guerres que no són les seves”. “Sense sobirania no hi ha protecció possible”.

Com ja ha repetit centenars de vegades, Le Pen també va prometre dos referèndums en sis mesos si és presidenta: un per canviar la Constitució –reduir parlamentaris, canviar la llei electoral en favor del FN amb un sistema proporcional– i un altre per sortir de la UE.

Totes aquestes promeses Le Pen –ha retirat la d'introduir la pena de mort– les planteja “en nom del poble”, el seu lema de campanya, perquè ella és “la candidata del poble”, com va reiterar. Per això, als habituals crits de "Visca la República" i "Visca França", ella hi afegeix ara “Visca el Poble”. Són les promeses que diu que complirà rigorosament. Va posar com a exemple Donald Trump, però només la van aplaudir una desena de persones. Tota una dada.