L’Espanyol tomba un Sevilla amb baixes

L'Espanyol necessitava un partit. Unes vegades temorós, altres atrevit, sempre ordenat, l'equip de Quique Sánchez Flores ha tirat de coratge davant del Sevilla, que fa del coratge el seu estil de vida. El rellotge encara no havia marcat el minut de joc, quan l'Espanyol s'ha situat amb avantatge (gràcies a un gol de penal de Reyes) i amb un home més, beneficiat per la vermella a Nico Pareja. Però el Sevilla no és un contrincant dolç, ni tan sols quan juga amb 10. El futbol viu d'emocions i aquesta temporada, quan s'enfronten l'Espanyol i el Sevilla, la pilota gaudeix.

Quique Sánchez Flores ha tret al camp el seu onze més ofensiu, amb Jurado i Reyes, dos baixets enamorats de la pilota, per intentar ensenyorir-se del centre del camp davant un equip feroç com el Sevilla. Però de tanta voracitat, el Sevilla, de vegades, peca d'agosarat. I el quadre blanquiblau no ha trigat a trobar-li les costures a l'atrevida saga de Sampaoli. Jurado, en posició de quarterback, ha posat en l'espiell a Piatti. L'argentí ha posat la sisena i ha enfilat cap a Rico. Nico Pareja no ha trobat millor arma per frenar Piatti que derrocar-lo a l'àrea. Mala solució. Penalti per l'Espanyol i Pareja a les dutxes. Ha aparegut Reyes per demanar la pilota, ha batut Rico i, tot seguit, ha demanar perdó a l'afició del Sevilla.

Disposat a aferrar-se a la zona noble de la taula, el Sevilla intimida qualsevol que s'animi a reptar-lo, fins i tot quan juga amb 10. Acostumat a jugar un futbol encès, sap quan ha de parar la pilota. I en això, ningú millor que Nasri. El francès és una delícia amb la pilota entre les botes. Acompanyat per N´Zonzi, un tità a la medul·lar, i acompanyat per Vázquez i Sarabia, el 10 es va ensenyorir amb la pilota. De la seva mà va caure l'empat del Sevilla. Vázquez li va picar la pilota a Nasri, que va trobar només a Jovetic, i va empènyer cap a la xarxa.

Manava el Sevilla i esperava l'Espanyol. Fins que els nois de Sánchez Flores van recordar que hi havia una samarreta blanquiblava més al camp. Abans del tancament del primer acte, va accelerar l'Espanyol al centre (van llançar fins a cinc serveis de cantonades consecutives) i va acorralar el Sevilla. Fins que va aparèixer el golejador de la cantera. No juga de 9. És lateral. Però tot el que toca Marc Navarro acaba en gol. Dos partits, dos gols del xaval del filial. Contra el Granada va ser un esclat de bomba esquerrana, contra el Sevilla va aprofitar els seus 188 centímetres per saltar més que ningú i cantar el segon de l'Espanyol.

Una altra vegada l'Espanyol governava. Sampaoli va manar Vietto i Iborra al camp i el duel va quedar a mans del cop per cop. Un joc conegut pels andalusos. Un caramel per a la pólvora en atac que té el conjunt blanquiblau. Amb el Sevilla venut en defensa, Reyes va estavellar la pilota al travesser i, quan Gerard Moreno es recreava  amb el rebot, va aparèixer Lenglet. Però el davanter es va refer. Marc Navarro va col·locar un centre genial, per tens i precís, i Gerard va segellar el triomf dels blanquiblaus. Durant la celebració de l'any nou xinès, l'Espanyol homenatja el seu màxim accionista, Chen Yansheng, amb un gran triomf davant del Sevilla.