Messi abrillanta el Barça

Messi fa bona avui qualsevol alineació i fa dolent qualsevol rival, a la Lliga, a la Copa i qui sap si a la Champions. Amb Iniesta abatut, Piqué reservat i Busquets lesionat, el 10 va oficiar també el triomf rotund del Barça a Ipurua. La millor versió de l'argentí ha propiciat la reaparició del trident quan més es temia una possible despersonalització de l'equip de Luis Enrique. El moment de forma de Messi és tan continuat que permet reenganxar-se als qui van més ressagats, com va ser a Eibar el cas de Ter Stegen.

Ipurua va ser d'entrada un quadrilàter per al Barça. A l'equip li costava trobar aire davant la pressió de l'Eibar i el futbol tampoc fluïa al voltant de Messi. Luis Enrique va disposar una formació estranya, amb dos esquerrans com a centrals —Umtiti i Mathieu— i Arda de volant, quan s'havia distingit com a substitut de Neymar, i poc després del començament del partit Busquets va caure, eliminat per un cop al turmell d'Escalante. Amb el migcampista absent, el Barça no trobava la manera de sortir de la seva àrea ni d'arribar a la de Yoel.

No hi havia sincronia en el joc del Barça, que es va abonar a l'intercanvi de cops, més pendent de Ter Stegen que del trident, mentre l'afició s'emprenyava amb l'àrbitre per entendre que s'excedia en la senyalització de faltes en contra de l'Eibar. El porter blaugrana treia en llarg i corrien els davanters cap a la pilota sense que els migcampistes hi intervinguessin, tan desubicats com els defenses, la majoria sotmesos per la intensitat dels nois de Mendilibar. Ter Stegen va sostenir llavors el Barça amb dues bones intervencions, una de molt difícil davant d'Adrián.

No va ser casual que el gol arribés després d'una llarga possessió culminada amb un xut ras i creuat de Denis Suárez des de fora de l'àrea. Al Barça li convenia més el control del partit i el futbol pacient que no pas el joc directe i la ruleta russa que donaven més opcions a l'Eibar. El repertori de Messi, excels en les passades interiors durant vint minuts, va resultar tan solemne com estèril per la falta de punteria de Suárez, Neymar i Arda. Fins i tot el pal, que va escopir un xut de l'uruguaià, va negar el 0-2 mentre el 10 no parava de filtrar passades a l'àrea de l'Eibar.

El gol de Suárez

El descans no va ser cap alleujament per a l'equip de Mendibilar després del recital de Messi. L'argentí va decidir resoldre el partit pel seu compte després de constatar que no l'encertaven Suárez ni Neymar. Rakitic va desplegar la transició cap a Messi, que va obrir per a l'esprint profund de Suárez i la seva centrada la va rematar finament, sense parar la pilota, l'esquerra del 10, origen i final del 0-2. L'esforç de l'Eibar, en qualsevol cas, va obligar el Barça a no descurar-se, a no deixar-se anar, a combatre de manera col·lectiva, sostingut per les ajudes d'Arda i Neymar.

L'equip de Luis Enrique, que va pivotar sobre Rakitic, va ser molt solidari en la defensa de la seva pista i selectiu en les seves entrades a la pista de l'Eibar. Els armeros es van quedar secs davant de Ter Stegen, tan frívol com efectiu, de vegades fins i tot temerari, i els barcelonistes van sentenciar amb un gol de Luis Suárez, vigorós robant la pilota a Lejeune i precís en la rematada davant de Yoel.

El partit es va posar tan còmode per al Barça que Luis Enrique va donar entrada a Aleix Vidal i Alcácer. Messi ja havia decidit parar: ja se sap que juga sempre, descansa al camp, perquè li agrada celebrar els gols dels seus amics, com el 0-4, per fi, de Neymar, i decidir a qui regala la samarreta: aquest diumenge li va donar al seu compatriota Escalante, el botxí de Busquets; coses del 10.