El Codi Penal com a alternativa a l’independentisme

El diputat Benet Salellas es vantava al gener que la CUP havia enviat Artur Mas a la paperera de la història, però tot apunta que caldrà un tren, ara que s’aproxima l’anunciat xoc definitiu, per portar al jutjat les desenes de càrrecs públics que poden acabar inhabilitats el 2017 per defensar la causa independentista. Sembla que el Govern del PP se n’adona ara, que es va passar de frenada activant l’aparell judicial i la fiscalia que tot ho afina, però potser és massa tard. El dret penal és com una piconadora: li costa arrencar, és lent, però resulta quasi imparable quan es posa en marxa i no hi entén de suposades operacions de diàleg.

El 2017 serà l’any dels judicis contra l’independentisme, un combustible indispensable que de segur alimentarà la locomotora sobiranista i cohesionarà des dels anticapitalistes fins als liberals, ara que el trajecte s’acaba. El calendari s’estrenarà el 6 de febrer, quan l’expresident de la Generalitat Mas seurà a la banqueta amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per haver organitzat el procés participatiu del 9-N i no fer cas de la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional. Se’ls acusa de desobediència i prevaricació i afronten penes d’inhabilitació d’entre nou i deu anys. Per aquest mateix motiu hi ha un altre front judicial obert al Tribunal Suprem contra Francesc Homs, ara diputat del PDECat. Aquest procés va més lent, però pràcticament ja s’ha acabat la investigació i no seria estrany que hi hagi també judici a finals del 2017.

Si la foto de Mas a la banqueta resultarà inèdita des que hi ha autonomia, no ho serà menys el dia que hi segui la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada també de desobeir el Tribunal Constitucional per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent. La causa judicial contra ella també està pràcticament acabada i ningú dubta que hi haurà judici i que la condemna entra dintre de les previsions. Tant, que diverses veus del sobiranisme ja han reclamat que no es deixi buida la seva cadira si finalment és condemnada i que s’acceleri la celebració de l’anunciat referèndum.

A més, hi ha un reguitzell de causes que afectaran també la cohesió del sobiranisme, com ja es va veure amb la detenció de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP). Al tercer intent el jutge li va prendre declaració per no retirar l’estelada de l’Ajuntament dos dies que hi va haver eleccions. La causa també està enllestida i queda per veure si acaba o no en judici. El mateix passa amb el regidor de Vic de la CUP Joan Coma, acusat de sedició després de ser denunciat pel xenòfob Josep Anglada, o amb els cinc membres d’aquesta formació acusats de cremar fotos del Rei. O amb els regidors de Badalona que van obrir l’Ajuntament el 12 passat d’octubre.

El 2017, però, serà també l’any del judici contra els casos de corrupció que afecten CiU, aquella federació que va governar Catalunya i que es finançava il·legalment amb comissions. El cas Palau, el cas Adigsa o el de l’Associació de Municipis de Catalunya també aniran a judici. De ben segur, sense tanta èpica ni tant d’interès dels mitjans públics de la Generalitat.