Merkel es presentarà a un quart mandat com a cancellera

Els alemanys han presenciat aquest diumenge la fi d’un debat que s’ha repetit insistentment durant els últims mesos. Cada vegada que preguntaven a Angela Merkel,de 62 anys, si es presentaria a un nou mandat com a cancellera, es limitava a respondre que ho faria públic “en el moment adequat”. Aquest moment ha arribat. Merkel ha anunciat en una reunió amb els dirigents del seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que la seva resposta és que sí. La cap de Govern més experimentada d’Europa concorrerà com a candidata a les eleccions del 2017.

“Vull servir a Alemanya. Estic preparada per tornar-m’hi a presentar”, ha confirmat en una conferència de premsa. “La decisió d’optar a una quarta candidatura és, després d’onze anys al càrrec, qualsevol cosa menys trivial”, ha afegit. Merkel ha explicat que va prendre la decisió després de reflexionar-hi “infinitament” i conscient que serà la campanya més difícil des de la reunificació d’Alemanya, davant la “polarització” de la societat, l’auge del populisme de dretes i els reptes als quals s’enfronten els valors compartits, a Europa i en l’esfera internacional.

Malgrat els rumors de cansament que persones properes a la cancellera han difós en les últimes setmanes, el sí de Merkel semblava que estava cantat. Quan només falten deu mesos per a les properes eleccions, resultava molt poc realista pensar en la retirada de la líder més experimentada d’Europa, que continua gaudint d’unes altes taxes de popularitat. Sobretot perquè en els onze anys de mandat, la seva ombra ha estat massa allargada. A la CDU ara mateix no hi ha ningú amb el perfil de cancillerable. El respectat i poderós ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, és massa gran. I la ministra de Defensa, Ursula von der Leyen, que a vegades ha sonat com a candidata per a la successió, no és del grat del votant tradicional democristià.

Si hi havia cap dubte sobre la seva decisió, la incertesa generada per la sortida del Regne Unit de la UE i per l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units deixaven clara la continuïtat de Merkel. La líder democristiana podrà fer ara la campanya mostrant-se com la líder seriosa i responsable que Alemanya necessita en temps tumultuosos. En clau interna, jugarà la carta que cal votar-la per impedir un tripartit d’esquerres.

Al final, només queda Merkel. La dona que va arribar de l’est sense pràcticament experiència política per cobrir un lloc al Govern del canceller Helmut Kohl s’ha convertit en la persona que probablement més poder ha acumulat a l’Europa de postguerra. Merkel, que rebia el sobrenom de “la noia” pel seu mentor, cavalca ara per posar-se al nivell de les figures mítiques del seu partit. Si guanya les eleccions i roman tota la legislatura, haurà governat 16 anys, dos més que el fundador del seu partit i de l’Alemanya moderna, Konrad Adenauer, i el mateix temps que Kohl, el pare de la reunificació.

Merkel demostra que, si escau, el poder no desgasta. Davant d’uns líders europeus en permanent estat de debilitat, ella es queda. I ho fa amb unes cotes de popularitat sorprenentment altes. Malgrat el desgast sofert per l’entrada, l’any passat, de 890.000 sol·licitants d’asil i l’auge del partit populista antiimmigració AfD, un 71% dels alemanys valora el treball de la seva cancellera, segons una enquesta de l’Institut per a Anàlisis Electorals.

Una altra enquesta publicada diumenge pel diari Bild explica el motiu pel qual fins i tot els socialcristians bavaresos de la CSU, que fa un any que ataquen de forma salvatge la líder del seu partit germà, acabaran donant-li suport: un 55% dels alemanys vol que Merkel lideri Alemanya una quarta legislatura, tretze punts per sobre del resultat d’agost. La canceller arrasa entre els simpatitzants de la CDU (92%) i entre les dones (66%), però també volen la seva continuïtat la majoria de votants socialdemòcrates. Segons aquest sondeig realitzat per l’institut Emnid, si les eleccions se celebressin ara, la CDU i els seus socis bavaresos de la CSU aconseguirien un 33% dels vots, nou punts per davant dels socialdemòcrates.