Quants “pobres energètics” hi ha a Espanya?

L’estudi del fenomen de la pobresa energètica és relativament nou a Espanya. De fet, només existeix un gran estudi estatal que cada dos anys realitza l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), que actualment va per la tercera edició. L’última, d’abril d’enguany, revelava que un de cada cinc espanyols estava en risc de ser pobre energètic, un increment d’un 22% respecte a l’estudi anterior. No obstant això, l’informe es basava en dades de l’INE del 2014, les últimes disponibles en aquest moment.

Però què és una llar amb pobresa energètica? Segons l’ACA, és “la incapacitat d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l’energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut (de 18 a 21 graus a l’hivern i 25 a l’estiu, segons els criteris de l’Organització Mundial de la Salut)”. Però mesurar aquesta incapacitat és un dels reptes a què s’enfronta aquest fenomen. No poder pagar els rebuts dels subministraments bàsics només és una cara més de la pobresa que pateixen les famílies més afectades i empobrides per la crisi econòmica.

Per aquest motiu no hi ha un sol indicador que mesuri el fenomen. Els experts revisen diferents aspectes per poder fer-ne un diagnòstic. Es tenen en compte, entre d’altres, el percentatge dels ingressos dedicats a pagar les factures o l’edat del parc d’habitatge i l’eficiència energètica corresponent. Una altra manera de veure el creixement del fenomen és en la quantitat d’ajudes que lliuren els ajuntaments i les entitats socials com Càritas o Cruz Roja. Les companyies mai han facilitat les seves dades, que serien claus per obtenir una foto més exacta.