Quants “pobres energètics” hi ha a Espanya?

Sense mesuraments precisos, els experts creuen que el fenomen afecta una de cada cinc persones

Manifestación ahir dimecres contra la pobresa energètica a la plaça de Sant Jaume a Barcelona.
Manifestación ahir dimecres contra la pobresa energètica a la plaça de Sant Jaume a Barcelona.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

L’estudi del fenomen de la pobresa energètica és relativament nou a Espanya. De fet, només existeix un gran estudi estatal que cada dos anys realitza l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), que actualment va per la tercera edició. L’última, d’abril d’enguany, revelava que un de cada cinc espanyols estava en risc de ser pobre energètic, un increment d’un 22% respecte a l’estudi anterior. No obstant això, l’informe es basava en dades de l’INE del 2014, les últimes disponibles en aquest moment.

Però què és una llar amb pobresa energètica? Segons l’ACA, és “la incapacitat d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l’energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut (de 18 a 21 graus a l’hivern i 25 a l’estiu, segons els criteris de l’Organització Mundial de la Salut)”. Però mesurar aquesta incapacitat és un dels reptes a què s’enfronta aquest fenomen. No poder pagar els rebuts dels subministraments bàsics només és una cara més de la pobresa que pateixen les famílies més afectades i empobrides per la crisi econòmica.

Per aquest motiu no hi ha un sol indicador que mesuri el fenomen. Els experts revisen diferents aspectes per poder fer-ne un diagnòstic. Es tenen en compte, entre d’altres, el percentatge dels ingressos dedicats a pagar les factures o l’edat del parc d’habitatge i l’eficiència energètica corresponent. Una altra manera de veure el creixement del fenomen és en la quantitat d’ajudes que lliuren els ajuntaments i les entitats socials com Càritas o Cruz Roja. Les companyies mai han facilitat les seves dades, que serien claus per obtenir una foto més exacta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Camilo S. Baquero

Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS