Morir a l’hivern per no tenir llum

La Rosa tenia 81 anys, vivia sola i Gas Natural Fenosa li havia tallat la llum al setembre. La matinada del diumenge al dilluns es va oblidar d'apagar les espelmes que il·luminaven la foscor del seu pis al carrer Santa Anna de Reus (Baix Camp) i va arribar la catàstrofe: el matalàs va cremar i la dona va morir a l'acte. És el cinquè cas en 10 dies; cinc morts per incendis provocats per espelmes, brasers o instal·lacions elèctriques en males condicions.

Una menor de 14 anys va morir en caure des de la finestra d'un cinquè pis en flames a Saragossa; un home de 95 anys va morir en l'incendi d'una residència de gent gran a San Sebastián de los Reyes (Madrid); dues dones de 102 i 81 anys van morir en inhalar el fum del foc que va cremar al seu pis al barri de Los Remedios de Sevilla... més de 100 en el que va d'any; la meitat, gent gran. No tots pobres, però el drama passa cada any amb l'arribada del fred.

La vulnerabilitat energètica segueix causant víctimes (per incendis o malalties respiratòries) malgrat les mesures preses per les empreses, les administracions públiques i les organitzacions no governamentals. No hi ha estadístiques oficials, però un estudi de l'Acadèmia de Ciències Ambientals assenyalava que es produeixen més morts per aquest motiu que no pas per accidents de trànsit. El 2015 van morir 1.126 persones a la carretera.

El barem per mesurar la pobresa energètica al nostre país es basa en les famílies que han de destinar més del 10% de la renda a pagar l'electricitat i el gas domèstic. A Europa, la vara de mesurar se situa en les llars amb uns ingressos per sota del 60% de la mitjana nacional. Tant amb un criteri com amb l'altre, a Espanya hi ha més de set milions de persones que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Durant anys, la vulnerabilitat energètica ha estat un problema invisible. Creixia a poc a poc, però ningú hi parava atenció. Va haver d'arribar la crisi del 2008 perquè els partits s'adonessin de la gravetat de la situació, encara que van optar per emprendre mesures pal·liatives en lloc d'actuacions de tipus estructural com altres països europeus.

El 2009, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar l'abonament social: un 25% de reducció de la factura de la llum per a les llars que compleixin una d'aquestes tres condicions: famílies amb tots els membres a l'atur, ser consumidors de baixa tensió amb potència instal·lada inferior a 3 quilowatts o ser pensionista de més de 60 anys cobrant la pensió mínima.

Aquesta mesura s'ha mostrat insuficient, segons el diputat de Podem Rafael Mayoral, que insisteix que l'abonament social hauria de complementar-se amb una tarifa social i amb accions més àmplies “per defensar un dret fonamental”.

Altres països de la UE (a Europa hi ha 54 milions de persones en situació de vulnerabilitat energètica) ja feia anys que prenien mesures per pal·liar el problema: millora de l'eficiència energètica als habitatges, control del preu de l'energia i polítiques de rendes familiars. No obstant això, a Espanya han hagut de ser els Governs autònomics i alguns ajuntaments els que s'han decidit a actuar per intentar frenar l'escalada provocada per la caiguda de les rendes familiars i l'augment del preu de l'electricitat.

Paradoxalment és Catalunya (on va morir la Rosa dilluns a la matinada) la regió més avançada en la lluita contra la pobresa energètica. Ha legislat en tres ocasions per evitar els talls als més vulnerables. Va ser la primera comunitat que va intentar crear l'anomenada treva hivernal entre el novembre i el març en la qual no es pot tallar la llum a cap llar. La llei va ser recorreguda pel Govern espanyol davant del Tribunal Constitucional. La norma vigent estableix el principi de precaució pel qual les elèctriques han d'assegurar-se, abans de tallar el subministrament, que la persona afectada no es troba en situació vulnerable.

Aquest principi de precaució va fallar i que ha causat un enfrontament de l'empresa, Gas Natural Fenosa, l'Ajuntament de Reus i la mateixa Generalitat de Catalunya. Segons la companyia, existeix des del 2014 un acord amb el Consistori i s'ha atès 150 clients vulnerables. Afegeix que en la llista de ciutadans desvalguts no hi figurava el nom de Rosa P. V.

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, han sortit en tromba a culpar la companyia de la mort de la dona de 81 anys. Al seu parer, Gas Natural Fenosa va efectuar el tall de llum al setembre sense adequar-se a la llei.

A la resta d'Espanya són els Ajuntaments els que han d'informar les companyies elèctriques sobre les persones en situació de pobresa o de vulnerabilitat energètica. A més, Andalusia va aprovar el 2015 un programa extraordinari per al subministrament d'un mínim vital per valor de 6,5 milions d'euros, Galícia va implantar en la darrera legislatura el tiquet elèctric total i el País Basc va pressupostar 200.000 euros en subvencions per aquest any.

Els ajuntaments de Madrid i Barcelona han estat especialment actius en la defensa de les llars amb vulnerabilitat energètica. Les seves alcaldesses, Manuela Carmena i Ada Colau (l'anterior alcalde, Xavier Trias, ja va intervenir en pagar factures), van incloure als seus programes electorals la prohibició de tallar la llum a les llars amb rendes baixes i van proclamar que l'electricitat hauria de ser un dret bàsic protegit. Encara que ahir, els representants del PSOE a l'Ajuntament de Madrid van denunciar que Carmena no havia dotat els diners previstos per afrontar el problema, que afecta 100.000 persones a la capital.