Messi és el millor i el més murri

Hi ha una certa inquietud en el barcelonisme perquè Messi no passa per les oficines del club a signar la millora d’un contracte que, d’altra banda, encara no està tancat, ni de bon tros, per més que Bartomeu digui que no cal patir i que tot s’arreglarà, si pot ser abans de Nadal.

La directiva té una mica de pressa perquè el vincle laboral amb el jugador acaba el 30 de juny del 2018, i això vol dir que a començaments de la propera temporada podria començar a escoltar ofertes si abans no s’ha compromès amb el Barça.

I el jugador es fa el desmenjat. No és que no vulgui continuar, però de moment diu que s’arreglin els que ho necessiten més, o els que mereixen una actualització dels ingressos per la feina feta, com ara Luis Suárez.

Un bon assessor de l’argentí em va dir a l’estiu: abans que Messi, renovarà Suárez. El 10 del Barça vol que no li falti res a l’uruguaià, una prova més de l’amistat entre les dues famílies, i també de la seva importància com a membre del grup de capitans del Barcelona. Messi exerceix de líder, intercedeix pels membres de la plantilla, marca les aspiracions del vestidor davant de la junta de Bartomeu.

L’argentí no és només el millor al terreny de joc, és també molt murri fora del camp. Com si hagués dit: “Aneu passant tots, arregleu-vos amb la directiva, i al final ja hi aniré jo”. Així no tan sols es guanya la plantilla, sinó que tindrà temps per saber què cobraran tots, fins i tot Neymar. No s’ha sabut mai del cert què i com li paga el Barça al brasiler, que ja ha firmat —igual que Mascherano i Busquets—, i aviat es revisarà també l’acord amb Ter Stegen i Rakitic.

Messi no es vol precipitar perquè s’hi juga molt, en el nou contracte. Ara té 29 anys —el 2018, per tant, en tindrà 31— i no vol fer el passerell, sinó que aspira a cobrar com el qui és, el millor del món; tenir la garantia que el Barça continuarà presumint d’un equip capaç de competir per tots els títols, i sobretot posar fi al malson d’Hisenda. El seu plet encara no està resolt a l’espera del resultat de l’apel·lació, i la política fiscal al futbol ha canviat, cosa que el té molt amoïnat des que va sentir la paraula presó (21 mesos de condemna per frau) com una amenaça i va sortir molt malparada la figura del seu pare Jorge.

A Messi no li agrada tenir problemes i no pot suportar perdre, com es va veure a Manchester, sense que se sàpiga gaire bé encara amb qui se les va tenir de l’equip de Guardiola. Ningú dubta, en qualsevol cas, que l’argentí va sortir enfadat de l’Etihad. I això és un bon senyal, un símptoma de la seva competitivitat, la pròpia dels fora de sèrie, evidenciada a l’excel·lent partit de Sevilla.

A la junta, per tant, no li queda més remei que anar fent els deures abans de cridar Messi. I això vol dir, a més de pensar com ingressar mil milions a curt termini, preparar un contracte com déu mana sense que es dispari la massa salarial, que ja està per sobre del 65% recomanat per tots els organismes futbolístics i econòmics. L’argentí firmarà un nou contracte, el vuitè amb el Barça, abans de complir el seu desig de retirar-se al Newell’s. Si no es compleixen les aspiracions de Messi, en canvi, no cal descartar que es deixi estimar per altres clubs i pugui tocar el dos. Hi ha una cua d’equips que estan pendents dels moviments de Messi i el Barça.

Al Barça estan convençuts que Messi renovarà abans que Luis Enrique. Aquesta és l’altra qüestió: l’entrenador ha dit que no vol parlar del seu contracte, que s’acaba al juny, fins més endavant. Hi ha qui assegura fins i tot que no es decidirà fins al maig. Vés a saber si els resultats i el cansament influiran en la continuïtat de Luis Enrique.

Més que d’impaciència, són temps de supervivència, d’agafar-se a la Lliga i a la Champions, almenys fins al gener. I, de moment, tant Messi com Luis Enrique s’han fet valer després de jugar contra equips que presumeixen de tenir l’antídot contra el Barça, com ara el Celta de Berizzo, el City de Guardiola o el Sevilla de Sampaoli. L’equip ha estat discontinu, massa pendent segurament de les àrees, irregular, però l’entrenador no ha deixat d’intervenir i corregir per millorar el rendiment global i Messi s’ha mostrat com un futbolista total, complet i madur, capaç d’haver fet evolucionar la seva manera de jugar amb naturalitat, segurament menys explosiu i també més creatiu i responsable, l’únic que pot aixecar la moral col·lectiva del barcelonisme.

Els gols de Leo, i ja en porta 500, són la millor munició del Barça, i més després de la renovació de Cristiano Ronaldo. Si el Madrid és capaç d’edificar la seva església a partir del portuguès, que intenta desmentir que és víctima d’un procés de regressió futbolística, al Barça li hauria de ser relativament fàcil expandir-se a partir del moment de forma de Messi, valent i enginyós, aspirant a cobrar més de 20 milions nets l’any.

Messi és el millor, digui el que digui el marcador.