Marc Gasol: “El meu nou repte és ser més líder dins i fora de la pista”

Marc Gasol jugarà, la matinada de dimecres a dijous, contra Houston, el seu primer partit de competició oficial vuit mesos i mig després de la greu lesió al peu dret que va patir el 8 de febrer en un duel contra Portland. Tres dies després que arrenqui la temporada 2016-2017 es compliran vuit anys del seu debut a la NBA. En aquest temps s'ha convertit en un dels millors pivots del món i en el jugador més emblemàtic dels Memphis Grizzlies. Amb 31 anys, acaba de ser escollit pels seus companys capità únic, càrrec que fins ara compartia amb el seu amic Mike Conley, amb 26,5 milions de dòlars anuals el segon jugador més ben pagat de la NBA, després de LeBron James.

Pregunta. Està especialment ansiós per començar després d'aquests 261 dies sense jugar un partit oficial?

Resposta. Estic molt il·lusionat després d'aquests últims vuit mesos llargs, d'un procés de recuperació lent i de no poder estar on volia. Sí, estic ansiós per tornar a jugar, però també tranquil perquè el peu el tinc estable. Encara no tinc la sensació, la força, el timing que tindré d'aquí a uns mesos, però vaig millorant. Sé que he de tenir paciència.

P. Fa dues setmanes, en un amistós contra Houston, van saltar les alarmes perquè semblava que s'havia ressentit de la lesió al peu. Es va espantar?

R. No. La situació es va mal interpretar. No em van substituir per cap problema amb el peu. Va acabar el temps que havíem pactat que seria a la pista, uns 18 o 19 minuts, i vaig estar al vestidor posant-me gel i immobilitzant-me el peu.

P. Tenen molt controlat el temps que s'ha d'estar a la pista?

R. Està molt regulat, massa. Però és el que toca. Vaig arribar a aquest pacte amb l'equip. Tot i que no m'agrada, ho entenc i crec en aquest procés en què s'ha d'anar amb molta cautela i paciència incrementant la càrrega progressivament.

P. Els Grizzlies han disputat els playoffs durant les últimes sis temporades i el 2013 van arribar a la final de la Conferència Oest. L'objectiu és definitivament l'anell?

R. Es treballa el dia a dia. Estem assimilant un concepte de joc nou després d'anys amb un altre estil determinat. És el que fem ara. Els anells no es guanyen al juny, s'han de fer molts passos abans, hem de ser molt sòlids i fer coses diferents.

P. Què suposa el canvi d'entrenador, passar de Dave Joerger en els tres últims anys a David Fizdale, fins ara tècnic ajudant a Miami Heat?

R. Comporta un canvi de cultura, anem cap a un sistema amb jugadors en posicions més obertes, no tan interiors. Obrim més la pintura perquè els bases, els escortes i els alers atlètics puguin tallar i penetrar. Els jugadors interiors ja no ocupem tant els pals, ens obrim més. Es requereix un temps d'adaptació.

P. Això afecta directament la seva manera de jugar. En la pretemporada està llançant més triples.

Si estigués pendent del que la gent diu de mi, no seria on sóc

R. M'han obert més a la línia de tres. Si em fan llançar triples és perquè creuen que els puc fer. T'obres més a les cantonades, deixes més espai lliure a la pintura perquè circuli més la pilota, perquè hi hagi velocitat i l'equip disposi de més possessions i més tirs a cistella.

P. També canvia el paper de Zach Randolph, que ha cedit el seu lloc en el quintet titular.

R. És un canvi de concepte important. Hem passat de jugar amb un quatre interior a fer-ho fins i tot amb dos cincs exteriors, perquè fins i tot Zach passa a ser un cinc per obrir més la pintura. La nova manera de jugar ha funcionat molt bé. En aquesta dinàmica, esperem molt de Chandler [jugador fitxat de Dallas que està lesionat]. Serà molt important i ja es pot veure la seva qualitat, perquè s'està començant a entrenar amb nosaltres. És un tres molt alt, bon llançador i que coneix molt bé el joc.

P. Beneficiarà el joc i el lideratge de Conley el fet d'haver signat un contracte que per moments ha estat el més alt en la història de la NBA (153 milions de dòlars per cinc anys), només superat unes setmanes després pel de LeBron James?

R. Els salaris astronòmics no tenen relació directa amb el que passa a la pista. Et donen més confiança de cara a la franquícia, saber que seràs aquí molts anys. Però no li canviarà res en el dia a dia. Conley és una persona excel·lent i un jugador molt bo.

P. Però, amb 29 anys, no ha estat mai All Star. No té el cartell que es mereix?

R. Estem en un mercat en què el màrqueting té molta importància. Si Conley sortís cada dia a la televisió nacional s'adonarien del seu valor real. Els que ho veiem cada dia sabem com és d'important. Si està més o menys valorat m'és igual. No pots deixar que l'opinió dels altres influeixi en el que fas. Si jo estigués pendent del que la gent diu de mi, no seria on sóc en aquest moment. Sé que molta gent no confiava en mi, però sempre miro la part positiva, treballar el dia a dia i controlar el que pot controlar. Tinc confiança en les meves habilitats i en la importància que tinc perquè l'equip sigui millor.

P. I en què pot millorar?

R. M'han nomenat capità únic de l'equip, un càrrec que fins ara compartia amb Conley, i això fa que hagi d'augmentar la meva capacitat de lideratge a la pista. Has d'oblidar-te de tu com a jugador i pensar encara més en l'equip, mirar sempre amb unes ulleres de positivitat. Haig de ser més líder dins i fora de la pista, una cosa que no he estat gaire. És un repte que abans no tenia.

Després de la lesió i quedar-me fora dels Jocs em vaig dir: Espavila, aixeca’t, treballa!

P. Kevin Durant reforça els Warriors, Cleveland manté l'equip amb el qual va guanyar l'anell, els Spurs segueixen forts…

R. No em preocupa. Hi ha molt de talent a la NBA i els millors es van reinventant. Però has de mirar-te al mirall i millorar. Hem de fer-nos més forts i més bons físicament.

P. Va vaticinar el fitxatge del seu germà Pau pels Spurs, els va donar una bona idea.

R. Doncs la veritat és que jo sí que no en tenia ni idea, però era el més natural. Si havia d'apostar, veia el Pau als Spurs, perquè el conec, perquè Duncan es retirava. Tenia molt de sentit. Es van emportar un jugador que amb 36 anys és únic, especial, amb una qualitat com pocs, que sempre juga per a l'equip.

P. Serà el seu rival directe.

R. M'agrada molt jugar contra ell, tenim una sort única i súper especial. No durarà sempre i n'hem de gaudir. El fet de poder veure'l i compartir la pista amb ell, per mi és l'hòstia. Els Spurs sembla que són eterns, que no s'acaben mai, fa, no sé, 20 anys, que són aquí dalt?

P. Després de molts anys sense parar, va renunciar a l'Eurobasket del 2015 per preparar-se per a la temporada i precisament es va lesionar mesos després i no va poder competir als Jocs.

R. Les coses passen perquè passen. No se sap mai. Analitzo i reflexiono, però no puc mirar enrere. És com aquest estiu, quan em diuen que no arribo als Jocs de Rio. T'endus un pal molt dur, perquè era un objectiu palpable. Però, t'aixeques l'endemà i et tornes a entrenar. Em va ajudar molt que el meu entrenador de Memphis viatgés a Barcelona per tornar a posar el focus en el meu nou repte amb l'equip.

Si per mi fos seguiria 20 anys més a la selecció. M’ho passo bé, és com si anessis amb els teus amics de viatge a intentar guanyar una medalla

P. Haurà seguit el que ha passat amb Piqué en la selecció de futbol. Afirma que la deixarà per falta de motivació. Salvant les distàncies, li ha passat a vostè alguna vegada una cosa semblant?

R. Si sóc sincer, només em sap greu no haver pogut estar els dos últims anys a la selecció pels meus companys. És amb el que m'ho passo més bé, jugant amb ells, amb el dia a dia, amb l'ambient que existeix, amb el personal mèdic, amb les persones que ens ajuden. És com si anessis amb els teus amics de viatge a intentar guanyar una medalla. Són competitius i ho fan molt bé. Un any decideixo no anar per respecte al club, i em lesiono. Però em dic a mi mateix: espavila, aixeca't, treballa! La il·lusió és aquí. Si el peu em deixa jugar 20 anys més en la selecció, competir amb la gent amb la qual competeixo… El grup humà és tan potent que és una família. Tens aquesta sort, compartim moltes coses, sortíem amb les nostres nòvies i ara ja som pares de família, també això mola, i veure com s'integren nois com Willy, Juancho, Álex, i Ricky, que encara segueix sent molt jove perquè va començar amb 14 anys.

P. Tots aquests joves dels quals parla ja són a la NBA. El procés és cada vegada més ràpid.

R. La llàstima és que gairebé no n'hem pogut gaudir a la Lliga espanyola. A Willy i a Juancho ens els han tret abans d'hora. Això demostra que tenen molt talent. Ens hem de plantejar a qui donem més oportunitats, potser així s'aposta més pels planters. Quan veus els sub-20 o els sub-16, comproves que hi ha molt de talent. Haurien de donar-los més minuts a aquests nois joves i que puguin competir en l'elit.