Mestalla encén Messi

Mestalla ha cremat en un partit dramàtic que s’ha resolt en l’últim moment amb la jugada de més suspens que es dóna en el futbol, un penal protagonitzat, a més, per dues de les seves figures més singulars: Leo Messi i Diego Alves. No hi ha millor porter des dels 11 metres que el del València —19 parades de 42— i hi ha tiradors més fiables que el davanter, que n’ha transformat 70 de 90, segons MisterChip. Encara que no se’l considera un especialista, Messi ni ha parpellejat davant la dificultat, més lluït, responsable i orgullós que mai, disposat a ser heroi i no vilà, sabedor que en el xut li anava la victòria en un xoc que acostuma a marcar tendència a la Lliga.

El 10 ha tirat al racó dret d’Alves i, de la mateixa manera que havia ocorregut en tres de les quatre ocasions anteriors, quan es va repetir l’escena en situacions menys tibants, la pilota ha entrat a la porteria del València després que no hi arribés per un dit Alves. La celebració blaugrana ha estat tan rotunda que ha encès l’afició del fons, i des de la còlera i el trastocament d’uns quants per l’afront ha aparegut una ampolla d’aigua que ha picat Neymar. Molt enrabiat, Messi s’ha encarat a l’afició després que no li hagin tremolat les cames ni li hagi fallat la punteria davant tanta excitació com hi ha hagut a València.

Hi ha pocs escenaris més exigents i també que donin bon resultat per al Barça que Mestalla. El partit demana futbolistes de molt desplegament com Rakitic, o irreductibles com Luis Suárez, i detesta jugadors pusil·lànimes, reflectits en André Gomes, res a veure amb l’agressiu Enzo Pérez. L’afició estreny, majoritàriament intimidatòria amb els blaugrana i amb la seva càrrega simbòlica, més bel·ligerant que mai després que Alcácer hagi passat al Camp Nou, i el València es bat amb intensitat i feresa, sovint al límit del reglament, circumstància que obliga a fixar-se en l’àrbitre, i més si es tracta d’Undiano. El col·legiat ha estat condescendent amb el futbol físic dels nois de Prandelli, segurament perquè permet el cos a cos, apreciació que li recriminen els barcelonistes, i en canvi ha perjudicat el València en les accions d’apreciació, especialment en el 0-1 de Messi.

Habilitat per Rakitic, l’argentí ha aprofitat un rebot després d’una assistència del croat i ha rematat a la xarxa d’Alves. El porter ha sortit com un llamp per protestar el gol perquè Luis Suárez ha saltat per deixar passar la pilota i ha despistat el porter del València. Undiano, no obstant això, no ha apreciat fora de joc i ha validat el 0-1. Tampoc ha expulsat Busquets després de merèixer segurament la segona targeta per agafar Enzo Pérez. I no ha advertit que pogués haver-hi agressió en una doble entrada de Mario Suárez a Neymar ni en la tisora d’Enzo Pérez, que ha tret la pilota a Iniesta abans que el manxec fos retirat en llitera de Mestalla.

La remuntada local

Molt brau, el València ha acovardit el camp i ha reduït el Barça en un ambient de crispació majúscula, més propi de la Copa. Acostumats últimament als partits accidentats, els blaugrana han aguantat el tipus i han generat les millors ocasions, sobretot un parell de Luis Suárez, una tercera de Neymar i, a la sortida del descans, una altra de Rakitic, que ha rematat al pal amb la porteria oberta, després d’una jugada de Neymar. El Barça malgrat que ha combinat poc ha arribat amb freqüència amb el seu futbol directe, difícil de defensar pel València.

El planter de Prandelli amb prou feines ha jugat, més pendent del rival i de l’àrbitre que de la pilota, irritat per un possible penal d’Umtiti a Rodrigo. No ha reaccionat fins que ha comparegut Munir. A la càrrega, el València ha remuntat amb un golàs de l’exblaugrana, excel·lent en el xut amb l’esquerra després d’una centrada des de la dreta de Parejo, i un segon punt de Rodrigo, habilitat per un toc deliciós de Nani. L’arravatament del València ha atropellat André Gomes, massa tímid, conductor i discontinu, poc expressiu davant un contrari enrabiat, excel·lent en les accions de superioritat propiciades per la mala defensa del flanc esquerre del FC Barcelona.

Molt fatigats, descontrolats i desconnectats, i també vulnerables, els blaugrana han estat espectadors del punt de febre del València. El risc de la derrota blaugrana s’ha mantingut fins que han comparegut Luis Suárez i Messi. Acabada la passivitat amb el crit del 10, encès per la cridòria de Mestalla, l’uruguaià ha rematat amb un cop d’esquerra un rebuig d’Alves a la sortida d’un córner i en l’última jugada ha tret un penal a Abdennour. Messi no ha dubtat, sinó que ha segellat un triomf amb gust de glòria per al Barça, desballestat per les lesions, supervivent una jornada més en el volcànic estadi de Mestalla.