Colau busca capital privat per construir lloguers assequibles

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, busca inversors privats que vulguin invertir en una nova empresa per construir i gestionar un parc de pisos de lloguer assequible: d'un preu a mig camí entre el de mercat i l'habitatge social. L'objectiu és tenir un parc públic de lloguer per a persones inscrites en el registre de sol·licitants, però de gestió mercantil. És una de les mesures de l'ambiciós –s'estén fins al 2025– Pla pel dret a l’habitatge que va presentar ahir l'executiu. El pla promet atendre les emergències, garantir el bon ús dels habitatges, la rehabilitació i construir 8.000 pisos de lloguer fins al 2020. “El pla entén que l'habitatge és un dret i un servei públic”, va resumir la tinenta d'alcalde Laia Ortiz.

Per a tota la dècada la previsió pressupostària del pla és de 1.666 milions d'euros, un 77% més de mitjana anual que en el pla anterior (2008-2015). El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, va destacar que el pla té en compte les necessitats dels districtes i que crearà 29.000 ocupacions.

Els exactament 8.096 pisos amb què l'Ajuntament vol ampliar el parc assequible el 2020 passen pels que es puguin construir gràcies a un ampli ventall de fórmules: el planejament en curs; els dotacionals (per a col·lectius com persones grans en terreny d'equipaments); els construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge; els construïts en dret de superfície sobre terreny municipal; els construïts per cooperatives de cessió d'ús; els comprats per l'Ajuntament mitjançant el dret de tempteig i retracte o mobilitzant pisos que cedeixin particulars, siguin veïns o grans propietaris. Fins i tot preveu construir habitatge social en remuntes (sobre edificis ja construïts) o en locals comercials buits. L'altra fórmula és la futura empresa, inspirada en les housing associations, associacions d’habitatge que existeixen en països com Holanda, França, Àustria o el Regne Unit.

Una empresa pública per construir 750 pisos

La nova societat, l’Associació de l’Habitatge Assequible, explica el gerent d’Habitatge, Javier Burón, tindrà tres tipus de socis: el capital públic (probablement terreny); el d'inversors o financers que vulguin construir i gestionar els pisos, i també particulars, veïns de la ciutat que puguin comprar accions. Els destinataris d'aquests habitatges, com en la resta de fórmules, seran persones inscrites en el registre de sol·licitants d'habitatge públic. L'empresa licitarà la participació d'empreses capaces d’invertir i de gestionar parcs públics. No obtindran cap gran rendibilitat, però tindran poc risc i la seguretat que els parcs de lloguer públic tenen una ocupació del 100%. “Són pisos que mai es podran vendre, perquè el negoci del soci és llogar”, subratlla Burón, que destaca la possibilitat que els particulars puguin comprar accions. El Consistori pensa en aportacions particulars de mil euros.

Remuntes i locals per injectar lloguer en tota la ciutat

A Barcelona, les grans borses de sòl públic es concentren en poques zones i gairebé el 80% del potencial de 20.000 pisos protegits és als districtes de Sants-Montjuïc, Sant Andreu o Sant Martí, que són les àrees on ja hi ha més oferta pública. De totes, amb diferència, el paquet més gran és a la Marina, a la Zona Franca, on n’hi ha previstos més de 4.500. Per això el pla preveu crear habitatge en sòl urbà consolidat, la trama construïda de la ciutat. Mitjançant modificacions del planejament el pla municipal preveu convertir en habitatges locals comercials. “Locals que no siguin determinants per al teixit comercial”, va indicar Laia Ortiz. “I sempre que compleixin requisits en termes d'habitabilitat i limitant-ne el preu”, va afegir Burón. Seran locals convertits en pisos de propietat privada però de nou per a sol·licitants del registre oficial. Igual que si es permet aixecar nous habitatges en un immoble que no ha esgotat el seu sostre edificable. O si es divideix en dos un pis molt gran.

Identificar solars buits i convidar o forçar a construir

En pentinar el parc actual d'habitatge per elaborar el cens de pisos buits (que no està previst que s’acabi fins al 2025) l'Ajuntament està identificant també solars buits. En aquest cas la idea és fomentar que els seus propietaris construeixin pisos de lloguer assequible amb ajudes a la promoció o acords per gestionar-los. Si l'Ajuntament no ho aconseguís, activarà un registre de solars sense edificar i, amb la llei d'urbanisme a la mà, podria arribar a “forçar” la propietat a construir o fer-ho subsidiàriament. “No és un camí senzill”, va admetre el gerent. “En molts districtes hi ha solars que han estat anys buits, degradant-se i generant problemes de salut pública a l'espera del comportament del mercat, esperant que pugessin els preus”, va justificar la tinenta d'alcalde de Drets Socials.

Captar habitatge privat cap al lloguer moderat

El pla vol redoblar els esforços als programes ja existents per captar pisos de petits propietaris. Es tracta d'ajudar-los si cal fer-hi cap reforma i garantir el pagament de la renda dels inquilins. Per captar pisos de grans propietaris (com la Sareb o entitats financeres) se signaran convenis com els ja signats.

Comprar pisos per al parc púbic

Els instruments que té l'Ajuntament per comprar pisos i destinar-los al lloguer públic és exercir el dret de tempteig i retracte (compra preferent) o a entitats financeres a través de convenis, a més del mercat privat.

Entorns vulnerables

L'Ajuntament entén que la bretxa social arriba també als problemes de manteniment dels habitatges, per la qual cosa vol potenciar la rehabilitació als barris de menor renda o amb els entorns més degradats. A més, la política en matèria de rehabilitació es focalitzarà en la fidelització dels residents i es vincularà a la generació d'habitatge assequible.

Convenis amb veïns

El consistori pretén signar convenis amb els veïns que permetin abordar les millores de forma progressiva i adequar les intervencions a la capacitat econòmica de cada comunitat. El pla també contempla, com ja es fa, fer modificacions urbanístiques, quan sigui possible, per instal·lar ascensors a l'exterior dels edificis. Una solució que no es planteja més que en polígons d'habitatges, com s'ha fet a la Trinitat.

Més mediació i ajudes

El pla entén que la prevenció també és una bona eina per garantir el dret a l'habitatge. En aquest sentit, reforçarà la mediació entre propietaris i inquilins per evitar desnonaments —una tasca que fa la unitat contra l'exclusió residencial UCER— i les ajudes al pagament del lloguer.

Evitar usos anòmals de l'habitatge

En la línia del discurs que l'habitatge ha de complir la seva funció social, el pla insisteix a garantir aquesta funció i evitar usos anòmals, com a habitatges mal conservats, desocupades o sobreocupades. Aquest capítol preveu sancions, com les quals ja s'han interposat a bancs que tenen pisos buits.

Reforçar les oficines

El pla preveu reforçar els equips de les oficines d'habitatge i que es coordinin millor amb els serveis socials municipals i qüestions pràctiques com ampliar el seu horari d'atenció al públic.

Preus de referència

Sense competències per limitar el preu dels lloguers, com ha demanat reiteradament l'alcaldessa Ada Colau, l'Ajuntament sí que prepara per a finals del 2017 un índex de preus de referència per a zones de la ciutat, perquè tant inquilins com propietaris puguin tenir una referència de si paguen o cobren per sota o per sobre d'aquest llistat.