El mur que separa Junts pel Sí i la CUP

La CUP ha llançat a les xarxes socials un vídeo per defensar la seva decisió de pujar la pressió fiscal a les rendes més altes amb un extracte d'una entrevista d'Artur Mas, a Catalunya Ràdio, d'aquest dilluns, on afirma: "Ja hem pujat els impostos. No podem convertir Catalunya en un país d'hiperpressió fiscal. Si hem de pujar-los perquè a la CUP se li passa pel cap, la meva resposta és no". Sota el lema Qui pot dir que no a que qui més té més pagui? el vídeo està farcit d'intervencions de diputats de la CUP –Eulàlia Reguant, Benet Salellas i Anna Gabriel– que sostenen que les classes altes no realitzen el mateix esforç fiscal que les populars. I Gabriel acaba amb una frase demolidora en al·lusió directa a l'expresident: "Espero que deixem de donar veu als sectors minoritaris que no volen que els gravem sobre la seva riquesa, que és molta, moltíssima, massa".

El vídeo, de quatre minuts, mostra la distància que separa Junts pel Sí i els anticapitalistes en la negociació dels Pressupostos, vitals després que Puigdemont advertís que convocaria eleccions si no s'aprovaven. La CUP sospita que el sector més neoliberal de l'antiga Convergència va frustrar al maig un possible acord amb el Govern català per poder aconseguir un pacte en política fiscal. Després d'aquesta fractura, el debat de Política General va reflectir dos mons oposats: Puigdemont va defensar que la pressió fiscal que pateix Catalunya és per culpa de l'"espoli" de l'Estat i es va mostrar contrari a acceptar les peticions dels cupaires.

La divergència va quedar palesa en les propostes de resolució: la CUP va proposar aplicar nous trams en l'IRPF o modificar els límits en la franja superior i reduir les deduccions existents; eliminar el mínim exempt de l'Impost de Patrimoni i reformar l'impost de Successions i Donacions als límits del 2008, abans de ser reformat pel Tripartit. La proposta va tenir 36 vots a favor –els de la CUP, PSC i Catalunya Sí que és Pot– i 98 en contra, entre ells els de Junts pel Sí. No va tenir millor sort la seva idea d'impulsar un projecte de llei de creació d'impost de grans fortunes; un altre sobre les rendes del capital o el de modificar la taxa turística per destinar-la a fons socials.

L'única aproximació en aquest capítol és que el Govern català està disposat a recuperar els tributs propis declarats inconstitucionals (com l'impost sobre nuclears i el de dipòsits bancaris) o el dels pisos buits (pendent de sentència) així com avançar cap a la fiscalitat verda reformulant impostos sobre grans establiments comercials. El Departament d'Economia ja va anunciar al juny aquestes iniciatives dies després del naufragi dels Pressupostos. La CUP l'havia reclamat durant la negociació, finalment frustrada. I no era gratuïta: als anticapitalistes els semblava una incoherència proclamar la desobediència davant del TC i després que el Govern retornés als bancs 2,4 milions d'euros.

Aquesta és, de moment, l'única concessió de Junts pel Sí encara que la CUP confia que al final el Govern farà un gest. Esquerra Republicana, de fet, és receptiva a apujar la pressió fiscal pel tram alt. En qualsevol cas, Puigdemont va defensar de manera molt ferma que el problema de Catalunya no se solucionava amb un punt més amunt o a baix de l'IRPF sinó en l'"espoli fiscal" dels 11.000 milions d'euros que surten i no tornen. "La gran fortuna de Catalunya és l'Estat", va assenyalar apuntant com a metàfora que això era el que devia gravar-se. Les anàlisis són diferents perquè mentre el president va posar l'accent en aquest dèficit, la CUP, malgrat "compri" l'evidència del dèficit, no vol associar-lo a la seva reivindicació. "No assumirem un debat entre dèficit fiscal o fiscalitat", va avisar Benet Salellas, que va recalcar que mentre la pressió en els trams mitjans i baixos és forta, no ho és tan en els alts, als quals se'ls podria aplicar molta més. No va oblidar tampoc recordar que el Govern, per exemple, inverteix 21 milions d'euros al Circuit de Montmeló, quan podrien gastar-se en política social.

Sota la premissa de referèndum, república i fiscalitat, la CUP centrarà aquest últim any de legislatura a aconseguir la reivindicació d'una millor distribució de la riquesa. Apel·la al fet que la majoria de ciutadans, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, està a favor amb la màxima que pagui qui més té i per tant no és només un anhel de les seves bases. Salellas va acabar el seu discurs apel·lant a l'exdiputat David Fernàndez, que va enlluernar bona part de l'exConvergència –començant pel propi Artur Mas– recordant el que ell deia: "Tenen la mà estesa per desenvolupar el procés, construir un país públic i el puny tancat per a les retallades, la privatitzacíó i els serveis als poderosos. Era la posició de David Fernàndez i la de la CUP avui. Per tant, ja ho saben: mà estesa i puny tancat".