L'Andoni va deixar la família a la Terra del Foc i va anar tot sol a l'Antàrtida, rere les petjades del pingüi reial. La situació "burocràtica" del continent blanc permet que hi vagin els nens.A. C.L'Unai va entendre de seguida que la primera virtut que ha de tenir un fotògraf de la natura és la paciència. Les llargues hores esperant l'arribada dels bisons, dels llops o dels elefants calia aprofitar-les per observar i conèixer l'entorn.El puma. Després de setmanes d'aventura, l'Unai va veure el que és el seu animal preferit. "Ara que ja l'he vist, me n'hauré de buscar un altre. Segurament serà el lleopard de les neus, que viu al nord de Rússia", diu.A. C.Els pingüins de la Terra del Foc són simpàtics i fins i tot divertits. L'Unai els vano es va cansar de fer-los fotografies.A. C.Moure's en avioneta és un luxe, però de vegades és l'única manera d'accedir a segons quins llocs.L'Unai i la seva germana petita, l'Amaia (que va començar el viatge amb tres anys acabats de fer), van acabar agafant confiança amb segons quins animals.El fotògraf, caçat. L'Andoni Canela retratat pel seu fill a la selva del sud-est asiàtic.A l'Amèrica del Nord es van submergir en paisatges de pel·lícula tot buscant els bisons.A. C.A l'Antàrtida, l'Andoni sovint agafava una piragua per buscar els pingüins. "Quan llegíem els seus correus electrònics ens moríem d'enveja".A. C.Calia encendre foc a les nits africanes per escalfar-se i "també, perquè les hienes i els lleons no se'ns acostessin".
