“La dreta vol fer creure que el ‘top manta’ és un problema molt important”

La CUP és la formació amb la veu més discordant a l’Ajuntament de Barcelona. El seu discurs supera per l’esquerra el govern d’Ada Colau i reclama canvis dràstics en sectors com el turisme, on directament proposa el decreixement. La presidenta del seu grup municipal, María José Lecha (Barcelona, 1957), ha estat qui ha portat fins l’Ajuntament les propostes del sindicat de manters i, a diferència de la resta de formacions, critica la “repressió” del govern municipal contra aquest col·lectiu. Arran de l’acord de Colau amb el PSC, tem que algunes polítiques progressistes es dilueixin.

Pregunta. El govern municipal vol aprovar la nova regulació hotelera a la tardor. Què us sembla la proposta?

Resposta. Barcelona és una ciutat d’1.600.000 habitants i, segons les dades de l’Ajuntament, rep uns 30 milions de turistes l’any. Estem parlant d’un greu problema per la ciutat. La planificació que s’ha d’aprovar a la tardor per decidir el model urbanístic de turisme ens sembla insuficient. Tenim problemes amb la poca aigua que hi ha als embassaments, amb la gestió dels residus de l’àrea metropolitana que deixen els habitants i també els turistes... tot això s’ha de tenir en compte. Hem presentat esmenes puntuals i una esmena a la totalitat.

P. Llavors la única opció és el decreixement?

R. Per nosaltres sí.

P. Això vol dir tancar hotels?

R. Nosaltres creiem que el que configura el pla com Àrea 1, (la zona més cèntrica on ja no deixa obrir més hotels), s’hauria d’aplicar a tota la ciutat. El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) es basa en l’atomització del turisme cap els barris. Però això ja s’ha provat en altres ciutats i s’ha demostrat que és un fracàs absolut, perquè la gent pot dormir a Nou Barris o a Sant Andreu però després visita els llocs emblemàtics de la ciutat que són els que estan més saturats.

P. I sobre els apartaments turístics?

R. Per nosaltres no haurien d’existir perquè van en contra del dret a l’habitatge. Els apartaments turístics estan en mans de grans empreses. La prova és que ningú s’ha acollit a la alternativa que va oferir l’Ajuntament de perdonar la multa a canvi de posar el pis en lloguer social. Tots han preferit pagar la multa. També considerem que el pla de xoc que va presentar el govern de visualitzadors per una banda i inspectors per una altra és un nombre molt petit.

P. La presència de manters és un problema per la ciutat?

R. L’any passat, arran de la mort de Mor Sylla a Salou, la dreta es va despertar per fer creure que la venda ambulant és un dels problemes més greus que té Barcelona. I això és fals. L’enquesta que fa periòdicament l’Ajuntament situa el Top Manta com un problema que preocupa a molt pocs ciutadans. El primer és la precarietat laboral i amb moltíssima distància. Els problemes dels comerciants estan més relacionats amb les grans marques que amb els manters.

P. Com valora la gestió del problema dels manters?

R. La valoro com a nefasta. El diagnòstic que va presentar l’Ajuntament a la taula de treball que es va crear deia que no existien màfies, que eren col·lectius de gent jove, que no es dedicaven a la delinqüència, que la seva dinàmica de vida era el suport mutu... i deien que calia apostar per les mesures socials. A partir d’aquí van dir que farien 80 plans d’ocupació durant la legislatura, una xifra que ens sembla una mica baixa. Però la realitat és que les polítiques que s’han dut a terme, incitades pels mitjans de comunicació de la dreta, han estat repressives. Amb la coordinació de la Policia Portuària, van evacuar les zones del Moll de la Fusta i de Colom i van continuar desallotjant de plaça Catalunya, de Passeig de Gràcia i de la Rambla. Van acabar concentrant tota la venda ambulant a la Barceloneta perquè després el govern digués que tenia un problema de concentració.

P. Vosaltres heu recollit les propostes dels manters. Quines són?

R. Ells volen tenir un lloc on poder fer la venda i s’ofereixen per gestionar tots els venedors que puguin venir de fora per gestionar l’espai i els horaris. També estan disposats a pagar taxes i canviar les mercaderies que venen. També volen continuar amb els estudis o les feines que tenien als seus països com pescar, explicar contes o fer de sastres.

P. Són solucions complexes que afecten a competències que no són municipals

R. Si, però s’han fet moltes coses des dels ajuntaments i amb la política local es pot arribar molt lluny.

P. Quina valoració feu de l’acord d’Ada Colau amb el PSC?

Per tenir estabilitat no calia un pacte de govern. Han guanyat tres regidors del PSC per ocupar districtes. El senyor Collboni ni el compto perquè no és un actiu en el treball diari de formiga. Si ells consideren que amb aquestes tres persones es descarreguen una mica de feina i tenen més estabilitat... comprovaran que no és així. El PSC no els dóna cap majoria i , en canvi, els han donat àrees tremendament compromeses com són BSM, reactivació econòmica, el Port... A nivell global pactar amb aquelles forces que han portat a Barcelona el model que ells volen revertir és una contradicció.

P. I penseu que algunes polítiques es poden rebaixar arran de l’acord?

R. Sí, és clar. El mateix PEUAT. El model turístic de Barcelona, tot i que CiU li va donar una accelerada el passat mandat, és del PSC. Si teníem alguna esperança que s’acceptessin les nostres al·legacions portessin a un decreixement o una aturada turística, ara ho dubtem molt. Perquè, a més, en el tema turístic, el PSC no està d’acord amb la proposta que ha presentat el govern. Ja t’imaginaràs perquè. L’altre dia mateix el Collboni deia que en cap cas privatitzarien el Tibidabo i resulta que ja està ple d’empreses externes... Els lobbys econòmics que fins ara han governat la ciutat suposo que han tingut una gran dosi de tranquil·litat amb l’entrada del PSC al govern.

P. I per als barcelonins és una bona o mala notícia?

R. És una molt mala notícia per Barcelona i pels votants que van confiar en que començava una nova etapa i que van votar Barcelona en Comú, pensant que entraven amb força per revertir el model de ciutat que tenim. Un 20% dels ciutadans per sota del llindar de la pobresa i que ara et diguin que han de governar per a tots... doncs no. Hi ha situacions on no es pot arribar al consens. Hi ha dues posicions enfrontades que són els interessos dels lobbys empresarials instal·lats a Barcelona amb els de la classe treballadora que vol una vida digna. Són interessos absolutament confrontats que no poden tenir mai consens. Per primera vegada a Barcelona hi havia gent que tenia l’esperança que la ciutat es governaria per les classes populars.

P. Defenseu que l’esquerra hauria de fer polítiques que no es puguin revertir si algun dia torna la dreta. Com quines?

R. Per exemple, si poses clàusules socials per adjudicar algunes externalitzacions que, per cert, aquestes clàusules al final són cobrir les baixes, tenir persones amb algunes disminucions o complir el conveni.... doncs llavors et ve la dreta i te les rebaixa en un moment. Però si tu municipalitzes, és més difícil de revertir. El servei de teleassistència, per exemple, ara l’han renovat. Aquest servei és importantíssim per la ciutat. Hauria de dependre directament de l’Ajuntament. La ciutat no els pot tenir ni externalitzats ni precaritzats.

P. L'Ajuntament ha acceptat la vostra proposta del Carnet de ciutat. En què consisteix?

R. Volem que tots els veïns i veïnes de Barcelona tinguin un carnet que digui que pertanyen a aquest municipi, perquè tothom tingui una identitat, per equiparar drets i deures a la ciutat de Barcelona. El tindran des de l’holandès que viu tres anys a Barcelona, com l’independentista que no se sent identificat amb el DNI o el que està afectat per la llei d’estrangeria. Tots ells són veïns i tindran accés als serveis socials, al Park Güell, a les biblioteques i a tots els serveis que té la ciutat.

P. I si un agent atura una persona amb la situació irregular i ell li ensenya aquest carnet, canviaria alguna cosa?

R. És la seva identificació com a ciutadà.

P. Si però l’agent l’ha de portar a la Policia Nacional.

R. No tindria perquè. Si un guàrdia urbà entrega una persona que té una ordre d’exclusió per una llei racista, està fent racisme institucional. Accions desobedients se’n fan cada dia a tota hora.

P. També des del cos de la Guàrdia Urbana?

R. I tant. Des de la porta de Sant Jaume es veu com els agents, que són bellíssimes persones, criden l’atenció a una furgoneta que para allà on no pot parar. I li diu quatre coses i després fa la vista grossa perquè ja sap que ara marxarà... això és un acte de desobediència. I és normal. Entra dins de la possibilitat de la convivència. O quan truques un amic perquè t’arregli una fuita d’aigua... tu estàs fent un acte de desobediència contra la hisenda pública. A la ciutat se’n fan cada dia. ¿Per què la tenim tant present quan és contra els pobres i les considerem quotidianes quan és entre els altres?