La Generalitat obre 120 expedients a les elèctriques per talls indeguts

Les empreses elèctriques acumulen 120 expedients per realitzar talls de subministrament a famílies vulnerables emparades per la llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica. El conseller d’empresa, Jordi Baiget, va actualitzar ahir aquesta xifra, que implica un terç més d’expedients oberts en comparació del mes de juny passat, quan l’Agència de Consum en va informar de 88. Els expedients ja conclosos han acabat amb 18 sancions.

Baiget, en una entrevista a TV3, va assegurar que la Generalitat està compromesa amb l’aplicació de la llei i “s’està sancionant les companyies que incompleixen el seu deure de comunicar prèviament el tall de subministraments en els casos de les famílies vulnerables”. La norma fixa l’anomenat principi de precaució, que obliga al fet que les subministradores consultin els serveis socials si una família que no paga les seves factures és vulnerable.

Els ajuntaments certifiquen, a través d’un informe dels serveis socials, la situació en la qual es troba una família. La Generalitat considera que el circuit de protecció funciona. “Tenim els instruments per evitar que qualsevol família vulnerable sigui privada dels subministraments bàsics per no poder fer front als rebuts”, insisteix Baiget.

Un total de 33.000 famílies s’han vist beneficiades el 2015 i 2016 gràcies a aquest protocol, d’acord amb les últimes xifres lliurades pel Departament d’empresa. La Generalitat, no obstant això, es nega a revelar a quant ascendeix el deute acumulat amb les empreses subministradores i que es pagarà amb diners públics. Les entitats socials i les plataformes d’activistes, com l’Aliança contra la pobresa energètica, insisteixen que siguin les empreses les que condonin aquests deutes utilitzant part dels seus beneficis abundants.

“Ara estem intentant pactar amb les subministradores la manera que elles col·laborin, assumint part d’aquests rebuts”, va insistir Baiget. La veritat és que els resultats d’aquestes negociacions han estat mínims malgrat anys de converses. D’antuvi hi ha un conveni amb empreses d’aigua —amb participació pública i, per tant, més marge de pressió política— però amb les elèctriques i gasístiques no hi ha possibilitat d’acord a la vista. Aquests convenis haurien de fixar, per exemple, les ajudes a fons perdut que haurien de donar les empreses o el mecanisme per aplicar el principi de precaució. Les subministradores s’escuden que els convenis no són una obligació sinó un gest de bona voluntat i aposten per la reforma del bo social.

Marge per als horaris comercials

El conseller d’empresa, Jordi Baiget, també es va referir durant la seva entrevista a TV3 a la possibilitat d’una ampliació en els horaris en els comerços catalans. La Generalitat espera pactar amb el sector fins a un màxim de 78 hores d’obertura a la setmana, sis més que les actuals 72 hores. Aquestes converses s’inscriuen dins dels treballs d’empresa per fer una nova llei que reemplaci la que va ser recorreguda pel Govern central i posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional. Baiget espera que el text es comenci a tramitar abans que acabi l’any. El conseller va avançar que no hi haurà una liberalització total dels horaris dels comerços sinó que es buscarà un model d’uns horaris “amplis i suficientment flexibles” i sense “obertures indiscriminades” en festius.