El mapa que mostra els cognoms més comuns d’Europa i què volen dir

El lingüista i matemàtic txec Jakub Marian ha penjat al seu web un mapa en el qual es poden veure els cognoms més comuns de cada país d'Europa, seguit d'un altre en el qual cita el significat de cadascun i quin és el seu origen.

La informació prové de “les pàgines web de les oficines estadístiques dels diversos països o d'informació publicada sobre aquestes estadístiques (que no sempre estan disponibles) –explica a EL PAÍS Jakub Marian–. Algunes entrades es basen en directoris telefònics públics o en estimacions de companyies privades”.

En reunir aquestes dades, Marian es va trobar amb una dificultat afegida: els informes estaven en la llengua de cada país. “Encara que parlo alguns idiomes europeus, no hi havia manera que pogués entendre les llengües de 40 països diferents”, apunta. Per trobar informació es va ajudar de traduccions automàtiques i per a les etimologies, “de diversos diccionaris i articles”. Aquesta tasca li va fer aprendre unes quantes coses sobre com es formen els cognoms europeus.

Els islandesos no conserven el cognom dels pares

La recerca li va proporcionar algunes sorpreses, especialment el fet que “a Islàndia encara s'utilitza un sistema patronímic, la qual cosa significa que el nom de pila del pare forma part del cognom del fill”. Per exemple, els fills de Jón Einarsson no conserven el cognom Einarsson, sinó que s'anomenen Jónsson (ell) i Jónsdóttir (ella).

Una altra dada que li va cridar l'atenció va ser que “el sufix de bona part dels cognoms femenins lituans depèn de si la dona té aquest cognom pels seus pares o pel seu marit. És a dir, pots saber si una dona està casada o no només llegint el seu nom sencer”.

Alguns patrons

Marian apunta que molts idiomes afavoreixen cognoms patronímics. No amb l'esquema islandès, sinó basats en el nom de pila del pare: "Pràcticament tots els cognoms comuns a Suècia, Noruega i Dinamarca (on es parlen llengües germàniques nòrdiques) són d'aquest tipus (tenen la forma nom-son)”. També a Espanya, “on es formen afegint el sufix -ez a un nom de pila, per exemple Fernando i Fernández o Gonzalo i González. Encara que el cognom més comú, García, és una excepció”.

A França es dóna una situació similar: “El nom de pila del pare simplement es va convertir en el cognom del fill, per la qual cosa hi ha molta gent que amb cognoms com Thomas, Robert o Bernard. No obstant això, Martin, que apareix al mapa, és una altra excepció: no era un nom de pila comú a l'Edat Mitjana, estava sobretot inspirat en Sant Martí de Tours, que al seu torn procedia de Mart, el déu romà de la guerra”.

A Rússia, “els cognoms més comuns tenen la forma d'algú (basats en un nom, com de Pedro o un cognom, com de llop). No obstant això, a Ucraïna, que és lingüísticament propera, els cognoms es basen sobretot en la professió del pare, i són habituals els que tenen com a significat ferrer, teixidor o sastre”.

La majoria de cognoms alemanys també tenen a veure amb la professió, afegeix Marian, mentre que a la resta de països, els cognoms més comuns tenen orígens diversos.

Ivanov és un cognom estoni? Els debats, als comentaris

El segon mapa explica que García és un “patronímic que probablement procedeix d'una paraula basca que significa ós o d'una altra que es refereix a jove; també és possible que tingui un origen germànic, referint-se a un guerrer”. És igual que 1,5 milions d'espanyols es diguin García (i això comptant només el primer cognom), per molt comú que sigui un nom, buscar-ne el significat i rastrejar-ne l'origen pot ser complicat.

De fet, al blog de Marian es pot llegir algun comentari sorprenentment irritat per les troballes d'aquest mapa. “Passa sovint. Molts dels comentaris són útils i afegeixen més informació o assenyalen algunes incorreccions, cosa que agraeixo, però alguns són de gent que té sentiments molt forts sobre un tema del qual no saben gaire” i, per exemple, fan referència a una etimologia popular però incorrecta.

“Després hi ha els que fiquen la política en tot. Per exemple, em vaig trobar amb un comentari negatiu que demanava que tragués del mapa el cognom estoni més comú, Ivanov, perquè la majoria dels Ivanovs són d'ètnia russa i per a aquesta persona no eren estonis de debò. Què se suposa que haig de respondre?”.

L’afició de fer mapes

Aquest no és el primer mapa que penja: “El meu web se centra sobretot en l'aprenentatge d'idiomes, així que els primers que vaig fer tenien a veure amb la llengua. Després vaig publicar altres mapes de temes en què també estava interessat i, finalment, fer mapes es va convertir en una afició”.

N'hi ha de les famílies de llengües europees, d'altres mostren com diem mare i hola a cada país, un altre recull el sou mitjà anual dels professors de primària, i un altre, el dels llibres publicats per cada milió d'habitants, en el qual Espanya surt sorprenentment ben parada, tenint en compte els índexs de lectura. I aquests només són alguns exemples.

De moment, aquests mapes se centren en Europa, “però tinc previst fer mapes d'altres parts del món en el futur”. També en vol fer un centrant-se en els noms de pila.