Els homes que han degollat un capellà a França han proclamant ser de l’ISIS
La policia mata els dos terroristes que han retingut cinc persones a l'interior d'una església de Normandia durant una hora. Hi ha un ferit en estat crític
Els dos terroristes que han degollat aquest dimarts un sacerdot durant una presa d'ostatges en una església del nord de França, han reclamat que pertanyien al grup terrorista Estat Islàmic (ISIS en les seves sigles en anglès), segons ha informat el president francès Francois Hollande. La policia francesa ha matat els dos segrestadors que han entrat al temple armats amb ganivets i han retingut cinc persones entre les deu i les onze del matí. La Fiscalia Antiterrorista de París ha assumit la investigació. El president francès Francois Holande i el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, ja estan al lloc.
El rector mort es deia Jacques Hamel i tenia 84 anys, segons ha informat l'arquebisbe de Rouen, Dominique Lebrum. El portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha declarat que el papa Francesc ha estat informat i sent “dolor i horror” per “aquesta violència absurda”.
Segons el diari Le Parisien, els dos assaltants han arribat a l'església de Saint-Étienne-du-Rouvray –una localitat rural prop de Rouen, la capital de Normandia– poc abans de les deu. Han entrat per la porta posterior durant la missa i a continuació han tancat la porta. Una vegada allà, han retingut durant prop d'una hora el rector, dues monges i dos fidels. Una tercera monja ha aconseguit escapar-se i avisar les autoritats.
La policia ha abatut els segrestadors quan han sortit a l'atri de l'església. “Per descomptat, és un drama per a la comunitat catòlica, cristiana, una situació dramàtica a la qual ens tornem a enfrontar menys de dues setmanes després de la tragèdia de Niça”, ha declarat el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve al lloc dels fets. Segons fonts policials esmentades per Le Figaro, un portava barba i portava una xaixia, un tipus de barret que porten els musulmans.
El portaveu del Ministeri de l’Interior, Pierre-Henry Brandet, ha declarat a BFMTV que estan escorcollant l'església a la recerca de possibles artefactes explosius. Brandet ha evitat pronunciar-se sobre les "motivacions i el perfil" dels autors, encara que ha reconegut que es tracta d'una "acció violenta deliberada i segurament preparada" i ha defensat que "la prioritat era neutralitzar" els segrestadors.
El portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha declarat que el papa Francesc expressa “la condemna més absoluta de tota forma d'odi i resa per les persones agredides”. Segons Lombardi, Jorge Mario Bergoglio i els seus col·laboradors estan especialment consternats perquè “l’assassinat bàrbar del sacerdot i l'agressió als fidels” s'ha produït “en una església, un lloc sagrat en què s'anuncia l'amor de Déu”. El Vaticà ha expressat la seva proximitat a l’Església francesa, a l'arxidiòcesi de Rouen i a tot el poble de França.
Aquest atemptat ha passat en plena alerta antiterrorista a França, amb prou feines dotze dies després de l'atemptat gihadista de Niça. Unes 84 persones van morir en aquell atac, reivindicat per l'autoanomenat Estat Islàmic (ISIS en les seves sigles en anglès). Les esglésies són, a més a més, un dels objectius considerats prioritaris pels gihadistes. L'abril del 2015, les autoritats ja van desmuntar un projecte d'atemptat contra una església a Villejuif, als afores de París. El presumpte aspirant a terrorista, l'estudiant francoalgerià de 24 anys Ahmed Ghlam, va ser detingut abans de poder executar el seu pla però sembla que va matar una jove automobilista, Aurélie Châtelain, de 32 anys, a la qual va intentar robar el cotxe durant la preparació de l’atac.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.