Alemanya s’enfronta als seus pitjors temors

Els responsables governamentals, policials i dels serveis secrets es movien en l’esquizofrènia de no voler alarmar la població i reconèixer al mateix temps que el perill era aquí, i que la pregunta no era tant si Alemanya patiria una urpada terrorista, sinó més aviat quan i com. I aquesta setmana ha explotat.

Primer el dilluns, quan un refugiat que semblava un model d’integració —pràctiques en una fleca i recentment aterrat en una família d’acolliment— va agredir a cops de destral una família xinesa en un tren i una dona al carrer. Dos d’ells es debaten entre la vida i la mort. La tragèdia tenia també repercussions polítiques: el jove havia arribat en l’onada migratòria que la cancellera Angela Merkel no va poder, o no va voler, rebutjar. I ara Munic. En la confusió del divendres era molt aviat per buscar certeses o autories. La policia de la ciutat el divendres deia que no té de moment cap indici islamista.

“No descartem ara com ara cap hipòtesi, tampoc la de l’islamisme. Però no hi ha res clar i demano respecte a la confidencialitat de les investigacions per no danyar les seves possibilitats d’èxit”, va dir poc abans de les onze de la nit Peter Altmeier, ministre de la Cancelleria i un dels més estrets col·laboradors de Merkel.

Simbolisme polític

Els dos atacs de la setmana han ocorregut a Baviera. Pot ser només casualitat, perquè el que han mostrat els últims mesos és que els actes de terrorisme poden passar en qualsevol lloc en qualsevol moment. Però els atacs en aquest lloc també tenen un fort simbolisme polític. Perquè el ric i conservador Estat Lliure de Baviera va servir com a porta d’entrada a la gran majoria del milió de refugiats que van arribar a Alemanya l’any passat. I també perquè el cap de govern de Baviera, Horst Seehofer, és el més crític a la política migratòria de Merkel. I, tot i dirigir tots dos líders partits en teoria agermanats, s’ha convertit també en el major enemic de la cancellera, a la qual no ha dubtat a humiliar quan ha tingut ocasió.

És molt aviat per buscar conseqüències polítiques als fets de Munic, però si es confirma la motivació islamista, la pressió política a Alemanya creixerà considerablement. En les eleccions del proper any, la ultradreta no tindrà l’èxit que se li pronostica al Front Nacional francès. Però els populistes antiimmigració d’Alternativa per a Alemanya sí que tenen tots els números per convertir-se, segons les enquestes dels últims mesos, en el tercer o quart partit del país.

El desplegament policial a Munic va ser colossal. Es va fer servir la força antiterrorista GSG 9. La idea que enmig de Munic passejaven tres persones disposades a matar—durant la matinada es va confirmar que finalment era només una— resultava esgarrifosa.