“Patia un principi de psicosi i alteració de la realitat”

El rastre de Mohamed Lahouaiej Bouhlel a Niça no porta a les mesquites ni a possibles focus de radicalització islamista a la ciutat. El presumpte terrorista, nascut a Tunísia i amb residència francesa, va viure durant els últims mesos en un pis petit davant de l’escorxador de la Route de Tourin, un barri humil on hi ha diverses sales de pregària i una mesquita (formalment és només una associació, perquè Niça no ha permès que n’hi hagi cap com a tal). EL PAÍS va recórrer ahir tots aquests indrets i enlloc coneixien l’home que divendres a la nit, amb un camió, va llevar la vida a 84 persones i en va deixar una vintena greument ferides. Al contrari, els que sí que l’havien tractat –de l’escala o en un bar proper al seu domicili– asseguren que en tota la seva vida no havia trepitjat mai un temple.

La mesquita propera a l’església de St. Charles és a un quilòmetre de la casa on vivia en l’última època el presumpte terrorista. Aquí vénen resar alguns dels seus veïns, com el també tunisenc Guesmi Abdel, que al matí passejava per la Route de Turin. “No hi va ser mai, a la mesquita. Fa poc va ser el ramadà i ens quedàvem resant fins més tard de les 12 de la nit. Mai l’hi vam veure. Al contrari, durant aquest període me’l vaig trobar fumant moltes vegades”, assenyala amb un to de veu que es va encenent a mesura que parla d’ell.

Per a aquesta gent Google és el nou Corà. Si hagués vingut a la mesquita haguéssim pogut fer alguna cosa", analitzen en un temple

A l’interior del domicili, la Jasmina, una veïna originària de Tànger que viu just a sota del pis de Lahouaiej Bouhlel, corrobora aquesta teoria. “Aquí tenia un parell d’amigues. Una era veïna de l’edifici i moltes tardes es tancaven a casa seva per prendre una ampolla de vi rosat. No era religiós i mai vaig sentir que digués res que pogués fer pensar el contrari”, explica a la vora d’una escala malmesa.

A les dues del migdia desenes de fidels surten de la mesquita de St. Charles. La majoria són joves, que es posen la gorra o les vambes tan bon punt travessen la porta. S’ha acabat la pregària, i l’imam i el secretari general d’aquesta associació –així és com s’han de constituir els temples a Niça– reben aquest diari just després de la pregària. Ells també neguen haver-lo vist mai. “Aquest és el problema. Que no va venir mai aquí, si no, hi hauríem pogut fer alguna cosa. Llegir l’Alcorà? Per aquesta gent, el llibre sagrat és Google”, assenyala el senyor Fernane. L’imam assenteix amb ell i insisteix que el discurs de l’islam “és la fraternitat”. El mateix opinen en una sala de pregària propera, a uns 800 metres del domicili de Lahouaiej Bouhlel, dos dels fidels que en surten al migdia. “Ningú a la comunitat el coneixia. Aquest home era un boig i el seu acte, obra d’un trastornat”, explica un dels fidels, que prefereix no revelar el seu nom.

Puc assegurar que no havia trepitjat cap de les 30 mesquites de la zona", explica el president dels musulmans de la regió

Una tesi que confirma el psiquiatre entrevistat per L’Express que el va tractar a Tunísia el 2004, quan vivia patint una depressió i tenia creixents esclats violents contra la seva família. “Patia una alteració de la realitat, de discerniment. Un principi de psicosi. […] A més tenia problemes amb el seu cos, no es veia bé i tenia la necessitat de muscular-se”, recorda aquest metge. El ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve, malgrat que encara no ha aportat cap dada que verifiqui aquesta línia i els serveis d’intel·ligència no tenien cap indici que pogués fer sospitar dels seus vincles amb l’islamisme, va apuntar ahir que l’atacant es podria haver “radicalitzat molt de pressa”. Tan ràpid, en feien mofa a Twitter segons després, que només va poder ser un cop mort, ja que fins ara no s’ha aportat cap prova o vincle amb l’Estat Islàmic, que ahir al matí, 36 hores després de la matança, va reivindicar l’atemptat.

Malgrat tot, el perfil de Mohamed Lahouaiej Bouhlel, recorden aquests dies els experts, no és tan diferent del dels germans Saleh, coautors dels atemptats del novembre passat a París. Ells tampoc assistien a la mesquita, fumaven, bevien i regentaven un bar que van tancar només un mes abans de la matança del 13 de novembre.

El president de la Comunitat de Musulmans dels Alps Marítims (UNAM), Aissaoui Otmane, admet en una conversa telefònica que, com més inestable, fràgil i depressiva sigui una persona, “més fàcil és radicalitzar-la ràpidament”. “Així ho fan, l’hi puc ben assegurar com a imam que sóc. Però també estic segur que aquest home no havia trepitjat cap de les 30 mesquites de la zona on som presents. Jo no puc saber si tenia vincles amb alguna branca salafista, perquè ells no estan associats ni tenen mesquites. Però no cal que els tingués aquí, avui dia, mitjançant internet, es pot radicalitzar algú a 10.000 quilòmetres de distància.”