Àlex Rigola, nou director dels ‘Teatros del Canal’ de Madrid

El director de teatre i òpera i autor Àlex Rigola (Barcelona, 1969) és el nou director dels Teatros del Canal de Madrid. Rigola, que va estar al capdavant del Teatre Lliure des del març del 2003 fins a l'estiu del 2011, quan va ser rellevat per Lluís Pasqual, i que dirigeix la secció de teatre de la Biennal de Venècia des del 2010, és un dels creadors més internacionals de la nostra escena i és àmpliament reconegut com un dels seus directors més innovadors. Rigola comptarà amb l'actriu i directora Carlota Ferrer en la direcció artística del Canal. Entre els seus nombrosos muntatges figuren alguns tan impactants com la versió escènica de la monumental novel·la 2666 de Roberto Bolaño, traduïda en un espectacle de més de cinc hores i estrenada el 2007, Nixon-Frost, de Peter Morgan, sobre l'entrevista que va rematar al president mentider, o la seva recent i aplaudida versió de El públic de Lorca.

Rigola, que es va graduar en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona, i que va començar com a actor, s'ha atrevit amb el registre complet del teatre mundial i ha portat a escena, sempre amb un estil molt personal caracteritzat especialment per una estètica contemporània i un ús molt hàbil de les projeccions, el vídeo, la dansa i sobretot la banda sonora, grans clàssics de Tennesse Wiliams, Eugene O’Neill, Alfred Jarry, Georg Büchner, Brecht o Eurípides. Ha freqüentat també Shakespeare amb muntatges impactants de Titus Andrònic (un dels quals li va donar fama per la seva sorprenent radicalitat, al 2000), Juli Cèsar i Coriolà (la seva trilogia romana), Macbeth (MCBTH, 2012) i Ricard III (Ricardo 3º, 2005). Tom Stoppard i David Mamet figuren així mateix entre els dramaturgs que ha triat per representar. L'any passat es va atrevir a portar a escena, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Incerta Glòria, la gran novel·la sobre la Guerra Civil de Joan Sales. Entre els seus muntatges més populars hi ha la seva versió de Marits i mullers de Woody Allen. En òpera ha dirigit L'holandès errant o Madama Buterfly. Entre els seus projectes de la temporada que ve destaca un Ivonov de Txékhov al Lliure (abril).

La irrupció de Rigola a l'escena catalana –i després a la de la resta d'Espanya-, amb el suport d'un elenc de joves intèrprets que s'han consolidat com alguns dels noms més interessants de l'escena del país, va suposar un corrent d'aire fresc als escenaris. La trobada amb el Lliure va significar una fita en la seva carrera i una etapa de sorprenent canvi i injecció de nova vitalitat en el col·lectiu, sumit llavors, després de la mort de Josep Montanyès i la renúncia de Pasqual, en una crisi de direcció i model. L'estampa del director arribant al Lliure en la seva moto Harley Davidson vestit de negre i amb botes de vaquer van marcar una època, com ho van fer les seves avantguardistes programacions.

Independent d'idees estètiques molt bressolades en el teatre modern en alemany (Castorf, Ostermeier), que és un dels seus grans referents, molt conscienciat políticament i social, obert a les noves idees, eficient gestor i excel·lent coneixedor del teatre europeu, Rigola, un home afable i amb sentit de l'humor, és sens dubte una esplèndida elecció per dirigir un gran centre teatral. Fonts socialistes expliquen que els grups parlamentaris de l'Assemblea de Madrid PSOE, Podem i Ciutadans han demanat sempre que s'obri a concurs aquest càrrec, però Cifuentes mai ha volgut.