_
_
_
_

El Museu del Mamut tancarà a finals d’octubre per falta de mitjans

El centre privat exhibeix reproduccions i restes de fauna de l’edat de gel

Clara Blanchar
Una sala del museu.
Una sala del museu.Albert Garcia

El Museu del Mamut de Barcelona —que malgrat el seu nom no és un museu reconegut oficialment i que fa uns anys va saltar a l’actualitat pel robatori que va protagonitzar el seu exdirector— té previst tancar el pròxim 25 d’octubre. La raó és que el mecenes rus que contribuïa a pagar el lloguer del local ha mort i els seus amos no poden afrontar el pagament, expliquen els seus propietaris. El centre, petit i poc conegut pel gran públic, és als baixos d’un palauet del carrer de Montcada i exhibeix, a més d’una reproducció de mamut a grandària natural coberta amb pèl de iac, una col·lecció privada d’ossos i defenses d’aquesta espècie i esquelets d’altres animals de l’edat de gel, com el rinoceront llanut. Els mamuts es van extingir fa 10.000 anys.

La col·lecció pertany a un pilot rus, Sergei Slesareva, que de tant traslladar expedicions de paleontòlegs a Sibèria es va aficionar al tema fins a tenir la seva pròpia col·lecció de restes conservades sota el gel. El centre té 15.000 visitants anuals, segons el seu propietari, que assegura que les restes que exhibeix són “de gran valor”. La Generalitat, per la seva banda, manté que bona part del material que s’exhibeix no és autèntic.

El centre va obrir el 2010, Slesareva explica que va triar Barcelona perquè va coincidir que un parell d’anys abans la seva filla Yulia estudiava a la ciutat i a Viladecans es va produir una troballa d’ossos de l’animal. “La gent no sabia que aquí també va haver-hi mamuts”, manté el pilot, que assegura que va invertir 500.000 euros a obrir la col·lecció al públic. Amb els anys, Slesareva ha estudiat paleontologia. La seva filla, avui directora del museu, exerceix de traductora, perquè ell, que té dos museus més a Sibèria i a Moscou, no parla espanyol.

“Ens agradaria que el museu es quedés a Barcelona, però hem trobat un inversor que el podria portar a Sardenya”, expliquen. A la ciutat de Càller, al sud de l’illa italiana. La família s’ha dirigit per carta a l’Ajuntament i fonts municipals de l’àrea de cultura expliquen que estan pendents de concretar una reunió per escoltar el cas.

Des del Departament de Cultura de la Generalitat informen que el Museu del Mamut no està inscrit al Registre de Museus de Catalunya: “No és legalment museu perquè no compleix ni de lluny les condicions tècniques regulades per la legislació i perquè té finalitat de lucre”.

Cultura, a través de la direcció general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, apunta que l’exposició “no té funcions museístiques” i que “bona part dels materials no són autèntics”. “És una col·lecció privada i la decisió que prenguin és responsabilitat exclusiva dels seus propietaris. Els materials que exposa no estan protegits com a patrimoni cultural i aquesta direcció no té res a dir sobre la destinació que els vulguin donar”, assenyalen.

Botiga d'ivori

A la Generalitat subratllen a més que el centre “està vinculat i comparteix espai amb una botiga d'ivori”, de figures d'ivori de mamut, un espai on el centre realitza activitats per a grups i que té sortida pròpia al carrer. Aquest ivori, amb tot, té autorització per vendre's, perquè procedeix d'animals extingits i extrets de sota el gel, segons indiquen les mateixes fonts. A la botiga hi ha altres records, com mamuts de peluix, imants de nevera o postals fetes amb hologrames.

El robatori al museu es va produir el febrer del 2012 i el seu autor va resultar ser l'exdirector del centre. Els lladres es van emportar 24 ullals de la part de la botiga, de 50 quilos de pes cadascun, i diverses figures amb diamants i or incrustat. En total, el valor de les peces sumava entre mig milió i un milió d'euros (segons la font) i l'exdirector va esgrimir llavors motius laborals per al robatori.

Els propietaris del museu tampoc s'han posat en contacte amb l'Institut Català de Paleontologia, explica el seu tècnic de patrimoni paleontològic, Jordi Galindo. La col·lecció, explica, queda lluny de la seva matèria d'estudi, però podria tenir interès “com a material de comparació per a les restes” locals. Restes de mamut que s'han trobat a Castelldefels, Sant Vicenç dels Horts, Arenys de Mar, Viladecans, Balsareny o al riu Ripoll, a Sabadell.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_