Espanya haurà de ser Espanya

El futbol és el que podrà impulsar Espanya davant d'un rival que li ho posarà difícil des del principi fins al final. La Roja haurà de ser la Roja en un duel, tot un clàssic, que es presumeix molt exigent. Un xoc (Telecinco, 18.00) que requerirà dels espanyols tanta perícia com contundència i consistència. Per joc i jugadors, Espanya està en un esglaó per sobre, però Itàlia sap com fer que els rivals posin els peus a terra. És la seva millor virtut, i Espanya ja n'ha estat testimoni. Des del podi de Viena, la Roja ha certificat un empat i tres victòries oficials contra els italians, però dos dels triomfs van ser agònics, van arribar als penals en l'Eurocopa 2008 i la Confederacions 2013. L'entorn de l'equip espanyol espera de nou un partit tan bloquejat com aquells. El guió és ben conegut.

La selecció de Vicente del Bosque, per qui, per voluntat pròpia, podria suposar l'últim seient al capdavant la Roja, jugarà amb dotze. Itàlia li concedirà de bon grat la pilota. És el seu actiu, s'enforteix des d'aquesta aparent feblesa, però només aparent. Per això, Espanya és conscient que haurà de portar el pes del joc sense permetre's ni una lleu distracció. Qualsevol distracció, com alguns episodis contra els txecs i sobretot contra els croats, la podria condemnar sense remei. Una badada inoportuna i... tururut.

Ningú sap mentir millor que Itàlia, capaç de ser el no-res durant tot un partit i donar una estocada imprevista. Algú va dir que la realitat pot ser l'escòria de la il·lusió. I això pot passar contra un equip amb el perfil de la Nazionale. No hi ha cap selecció que s'emmascari millor i trobi una veta on no n'hi ha. Es diu instint i Itàlia tota la vida que fa això, fins i tot quan il·luminava jugadors amb peu de seda. Ara mateix no en té i els nois que hi ha es dediquen exclusivament a la intendència. L'especulació no és forçada, sinó una necessitat. La Itàlia que esprem d'Antonio Conte ja té coartada. “L'ordinari no serà suficient, haurem de fer alguna cosa extraordinària”, va dir el tècnic italià. Per exemple, “córrer i córrer quan tinguem la pilota i quan no, que per guanyar-nos Espanya s'ho hagi de merèixer”.

No hi ha selecció que s’emmascari millor que Itàlia i trobi una veta on no n’hi ha

La Roja haurà d'afinar com en els dos primers partits d'aquesta Eurocopa. És hora de saber si van ser dues actuacions passatgeres, o bé ho va ser la cita amb Croàcia. L'equip va sortir tocat de l'últim tràngol, però no li queda més remei que reafirmar-se en el seu patró de joc. No és hora d'improvisar, sinó de prestar més atenció als matisos de cada partit. Arribades les eliminatòries no n'hi ha prou amb un exercici d'estil amb bon gust, sinó que també cal gestionar amb seny en cada instant el que exigeixin les circumstàncies. Espanya no ho va fer contra Modric i companyia. Una cosa és saber jugar i una altra és saber competir. Aquestes dues qualitats distingeixen els campions, i els espanyols defensen dos títols europeus consecutius.

No s'espera que Del Bosque, que no dóna pistes, rectifiqui l'equip que va ser titular en la fase de classificació. Hauran passat sis dies des de l'ensopegada amb els croats, però si algú cau de l'alineació titular quedaria assenyalat, almenys de portes enfora. Si Del Bosque intervé no serà per posar la creu a ningú, sinó a favor del conjunt. El que ha transcendit de l'entrenador és que el va satisfer el seu rendiment davant de txecs i turcs i el seu únic defecte públic ha estat que es concedís el contraatac, fatal i innecessari, de Croàcia que va enviar Espanya a la banda minada del quadre.

Prudent, Del Bosque ha afirmat que el duel no s'assemblarà al de la final de Kíev 2012, amb una Espanya intractable: “Llavors ells van arribar molt desgastats físicament i això ens va beneficiar”. Al seu parer, “no hi ha grans diferències de nivell, però sí en la forma de joc, i caldrà tenir en compte la seva eficàcia”. Davant d'un adversari tan incisiu, Espanya haurà de posar el futbol de la seva part. I també els cinc sentits, si és que vol arribar a uns quarts on ja l'espera Alemanya.