El ‘Brexit’ colpeja fort les empreses espanyoles

Quan les empreses espanyoles van decidir internacionalitzar-se, la seva destinació natural va ser Amèrica Llatina. La inestabilitat política i econòmica de la regió així com la major inseguretat jurídica van portar aquestes companyies a iniciar una segona fase en la seva expansió exterior buscant economies més madures però, a canvi, més predictibles. El Regne Unit va ser un dels mercats triats per molts grups de l'Ibex 35 per seguir creixent, sobretot a través de la compra de companyies locals. Aquesta aposta, teòricament més segura i que tan bons fruits va donar en els últims anys, esdevé ara un autèntic mal de cap per a l'armada espanyola per la decisió dels britànics d'abandonar la Unió Europea.

“El Brexit té un doble impacte en els comptes de resultats”, apunta Natalia Aguirre, responsable d'anàlisi a Renta 4. “El primer és més mesurable perquè està vinculat a la depreciació de la lliura, la qual cosa retallarà el benefici de les companyies en passar-ho a euros. L'altre efecte és més difícil de quantificar perquè dependrà de com evolucionin les negociacions entre Londres i Brussel·les per articular la desconnexió. Serà un procés llarg que pot durar més de dos anys. En funció de quines siguin les condicions finals, l'erosió en el creixement econòmic i en les relacions comercials variaran”, afegeix Aguirre.

Espanya és un dels països més exposats al Regne Unit des del punt de vista empresarial. La colonització abasta des del sector financer a les operadores de telefonia, passant per la gestió d'aeroports, el subministrament elèctric, la realització d'obres públiques o el transport aeri, sense oblidar el comerç tèxtil. Tres de les 20 companyies europees les vendes de les quals depenen més del Regne Unit són espanyoles (Ferrovial, Telefónica i Banco Santander), segons dades de Goldman Sachs. Una altra dada que mostra la gran exposició al Brexit és que Espanya és el tercer país de la UE amb més inversions directes al Regne Unit (60.000 milions), només per darrere de França (127.000 milions d'euros) i d'Alemanya (94.000 milions).

“Les conseqüències del referèndum són difícils de quantificar. L'única conclusió certa és que a curt i mig termini la visibilitat del negoci de les companyies espanyoles al Regne Unit serà menor. Tot dependrà de si la ruptura es fa per les bones o per les braves”, apunta Víctor Peiró, de Beka Finance. Per Ignacio Cantos, analista de Atl Capital, la companyia que més pot patir és Ferrovial. “No tant pel que pugui passar amb l'activitat a l'aeroport de Heathrow, sinó per les conseqüències en la seva filial de serveis. Un possible canvi de Govern portaria modificacions en la despesa pública”. En canvi, José Ramón Iturriaga, gestor de Abante, treu ferro al Brexit: “El dany és limitat i se cenyirà a aquest efecte albira en els comptes. Exageren aquells que diuen que aquest és el primer pas per a la ruptura d'Europa. No estem parlant d'una crisi sistèmica”.

Càstig borsari

Els mercats, no obstant això, no han esperat a analitzar la lletra petita de l'adéu britànic a la UE i ja han fet els seus càlculs sobre el cost per a les empreses. En la sessió del divendres les cinc companyies de l'Ibex amb major presència a les illes britàniquess (Banco Santander, Ferrovial, Telefónica, Banco Sabadell, IAG i Iberdrola ) Han vist com el seu valor de mercat disminuïa en 29.997 milions d'euros. A causa de la transcendència de la consulta, les companyies s'han apressat a llançar un missatge de calma, reafirmant la seva aposta pel Regne Unit. Això sí, algunes d'elles han lliscat entre línies que el resultat de les urnes tindrà algun efecte immediat en les seves previsions de negoci.

“Respectem la decisió del poble britànic. Volem assegurar als nostres clients que les seves necessitats seran, com ho han estat sempre, el nostre principal objectiu i que ScottishPower continuarà invertint”, assegurava tranquil·litzador Ignacio Sánchez Galán, president d'Iberdrola. El seu grup té importants projectes en marxa, com la unió submarina —irònic quan el país vol desconnectar-se— entre Escòcia i Gal·les composta per 420 cables d'alta tensió que augmentaran la capacitat d'interconnexió entre Anglaterra i Escòcia en més de 2.000 megavats; o el pla d'energia renovable de South Ayrshire, un dels més ambiciosos del món format per tres parcs al voltant de la ciutat escocesa de Barrhill. Més enllà del mar, Iberdrola posa els fonaments d'un dels majors projectes del món en eòlica marina que permetrà donar llum a mig milió de llars.

Telefónica també apel·lava aquesta setmana, abans de conèixer el resultat de la consulta, a l'assossec i subratllava que mantenia “tots els objectius operatius per aquest any”. Afortunadament per a la companyia, les seves últimes col·locacions de deute corporatiu fan que tingui les seves necessitats cobertes per als propers dos anys. No obstant això, el grup presidit per José María Álvarez-Pallete ha promès al mercat que reduirà el seu endeutament i aquest objectiu es pot complicar. El Brexit ha despertat l'aversió al risc dels inversors i Telefónica sospesa el retard de la col·locació a Borsa de Telxius, la seva filial d'infraestructures, segons van reconèixer a Bloomberg fonts properes a l'operació. A més, la companyia valorava una oferta pública de venda d'accions (OPV) com a sortida per a la seva filial britànica, O2, una vegada que Brussel·les va vetar la venda a Hutchison, alternativa que, a causa de la volatilitat del mercat, podria quedar descartada.

“Els anglesos seguiran consumint, seguiran necessitant energia o que els recullin les escombraries”, assenyalava el portaveu d'una important constructora espanyola amb presència al Regne Unit. “Nosaltres estem tranquils perquè el mercat ens obliga a seguir creixent. I d'acord, la lliura es depreciarà, però també el nostre deute, que està en moneda local”.

Una de les companyies que sí ha reconegut públicament un dany en els seus comptes és IAG. L'aerolínia, fruit de la fusió de British Airways i Iberia, va remetre divendres un fet rellevant a la CNMV en el qual si bé considera que el vot favorable a abandonar la UE “no tindrà un impacte material a llarg termini” en el seu negoci, sí admet que aquest any “ja no preveu generar un increment absolut en el benefici de les operacions similar al que va registrar el 2015”. El passat exercici la companyia va incrementar en un 51% els seus guanys per la seva aposta per les aerolínies de baix cost. IAG explica que ja durant el període previ al referèndum va experimentar “un entorn operatiu més feble de l'esperat”. Com a conseqüència d'aquest ombrívol panorama, les accions d'IAG van liderar les pèrdues en la Borsa espanyola en l'última sessió setmanal amb un desplom del 26,86%.

L'Europa industrial, fort i competitiva, que tant s'ha beneficiat de la integració, es va veure de cop agenollada per una decisió que obligarà totes les companyies a redissenyar plans de contingència i riscos. Els ha enxampat amb el pas canviat com demostra que en les seves memòries econòmiques pocs esmentaven fa uns mesos aquest escenari. I les que ho feien confiaven en un “no” a la sortida de la UE.

Un dels sectors més afectats per aquesta situació és el financer, i dins d'ell totes les mirades es dirigeixen al Banco Santander que té 858 oficines al Regne Unit. L'entitat va guanyar durant el primer trimestre d'aquest any 349 milions de lliures allà. Aquesta quantitat després del referèndum equivalia a 429 milions d'euros mentre que només 24 hores abans, amb una lliura més forta, valien 27 milions d'euros més. Així d'efímers són els diners en segons quines condicions.

Impacte bancari

La presidenta del Santander, Ana Botín, que va estar al capdavant del negoci al Regne Unit abans de prendre el testimoni del seu pare, va assegurar estar “tan compromesa com sempre” amb aquest mercat. Ho va fer el mateix matí en el qual les seves accions registraven un desplom històric de gairebé el 20%. “El nostre model de negoci diversificat i centrat en banca comercial ens aporta estabilitat i fortalesa”, recordava en un comunicat quallat amb paraules com “solidesa”. En els últims mesos Botín ha assegurat que mai sortiria del Regne Unit i que pot afrontar “qualsevol cosa que ocorri”. El banc obtenia fins ara el 23% del seu benefici del país, on compta amb recursos propis per valor de 231.960 milions. La bona marxa al Regne Unit es deu, en part, al fet de gaudir d'una taxa de morositat molt baixa, de l'1,52% (enfront de l'espanyola, que ara se situa en el 9,9%). La incògnita ara està a veure si una possible desacceleració de l'economia britànica porta un major nombre d'impagaments.

El sector financer té un altre taló de Aquil·les al Sabadell amb el Brexit. Josep Oliu, el seu president, va repetir el missatge dels seus col·legues: risc a curt termini, sí, però l'evolució serà positiva a mig i llarg termini. Tot es fia al fet que l'enlairament de Brussel·les sigui una migració controlada. Sabadell és una altra de les companyies espanyoles que va confiar cegament en aquest mercat en incorporar el 2015 i després de pagar 2.300 milions d'euros el banc TSB. El temps dirà si el negoci britànic serà un pilar de creixement exterior per diversificar els seus ingressos i millorar la rendibilitat del banc català.

Com el ressò, el discurs de cautela de Sabadell, Santander o Iberdrola es va repetir a Ferrovial: “La companyia mantindrà la seva presència al país, desenvolupant amb total normalitat les seves activitats en aeroports, serveis, construcció i autopistes per als seus usuaris i clients”, segons un portaveu. Gairebé 21.000 empleats i el 25% del seu benefici d'explotació (Ebitda) depenen de l'Estat que abandonarà la Unió Europea en els propers mesos o anys. Els analistes apunten que la constructora serà una altra de les companyies a passar pel calvari de la deterioració del seu capital i de l'erosió del benefici consolidat en euros. Perquè, a més d'explotar els principals aeroports del país, té allà una gegantina cartera de comandes, de 17.438 milions d'euros.

Els contractes, diuen la dotzena de societats consultades, segueixen endavant. “És un mercat totalment prioritari per a nosaltres”, asseguren des de CAF, que té pendents d'executar dos acords per valor d'uns 1.000 milions d'euros. Es retraurà l'interès espanyol pels concursos públics al Regne Unit? “El nostre, per descomptat, no. Seguirem apostant per aquest mercat”, confirmava el portaveu del fabricador de trens.

L'armada invencible espanyola a Londres no només té puntals en la banca o la indústria. Una espectacular façana de cristall il·lumina el número 309 d'Oxford Street i els 1.500 metres quadrats que Stradivarius, una de tantes ensenyes d'Inditex, ha inaugurat aquest mateix mes en ple centre de la capital britànica. L'ambient de l'interior, d'estètica industrial i llums fluorescents, donen un aire vintage a la marca que tant ha apostat pel país que ara vol abandonar Europa. Per alguna cosa Marta Ortega, la filla del fundador, va triar començar la seva carrera al grup doblegant samarretes en una botiga de la capital: els britànics són fans de la cadena espanyola, que aquest divendres va optar per guardar silenci després del cop del referèndum i malgrat que es juga molt al país. Inditex té 4.758 empleats, més de cent botigues i una intensa activitat de vendes online es veuran ressentides pel nou tipus de canvi amb la lliura.

L'única comunicació d'Inditex sobre el Brexit es va produir a través d'una nota emesa per la Mesa Rodona Industrial (ERT, en les seves sigles en anglès). Un nom que evoca els cavallers artúrics i els membres dels quals, 50 executius de les majors empreses europees des de Vodafone a Rolls-Royce passant per Telefónica, Iberdrola o l'esmentada Inditex, es lamentaven per la fallada de la consulta. El repte, van assegurar, és ara forjar noves aliances per “seguir prosperant”. “El treball no està acabat a l'hora d'afrontar els reptes als quals s'enfronta la UE. Aquests reptes se solucionen millor quan treballem units”.

“La premsa vol anar tan ràpid com el mercat, però la realitat no és així”, retreia el portaveu d'una empresa de l'Ibex 35 que es negava a aventurar conclusions. La premura en la recerca de conseqüències també es lliscava en molts informes. “El Regne Unit haurà de renegociar tots els seus acords comercials no només amb la UE sinó també amb molts altres països amb els quals mantenia relacions a través de la UE. Un procés que podria allargar-se, estenent la incertesa en el temps”, concloïa una anàlisi de Consilio. El poble britànic ha parlat, però el procés serà llarg. Parafrasejant Wiston Churchill, aquest no és és el final, no és ni tan sols el principi del final. Pot ser, més aviat, el final del principi.