Escòcia posa sobre la taula un nou referèndum d’independència

El resultat del referèndum sobre la UE ha posat en risc la unitat del Regne Unit. Després de la victòria del Brexit, els nacionalistes escocesos han col·locat sobre la taula la celebració d’un nou referèndum d’independència per a aquesta nació. Ho va anunciar ahir la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, que va afirmar que l’expulsió d’Escòcia de la UE és “democràticament inacceptable”, quan la majoria dels seus ciutadans (un 62%) han donat suport a la permanència. A Irlanda del Nord, on també va guanyar el Remain, van sorgir veus, com la del partit republicà Sinn Fein, que van reclamar la convocatòria d’una consulta sobre la unitat d’Irlanda.

La victòria del Brexit, que deixa un país completament dividit en què els vots d’anglesos i gal·lesos han expulsat del club comunitari a nord-irlandesos i escocesos, és un símptoma clar que no és fàcil que el Regne Unit sobrevisqui intacte a la sortida de la UE. “Començarem a preparar la legislació que seria necessària per permetre un nou referèndum sobre la independència, que tindrà lloc sempre que el Parlament ho aprovi", va declarar Sturgeon a Edimburg després de fer-se oficial el divorci del Regne Unit de la UE. “Escòcia ha donat un vot fort i inequívoc a favor de romandre a la UE. Aquest vot deixa clar que el poble d’Escòcia veu el seu propi futur dins de la UE", va remarcar la també líder del partit nacionalista escocès (SNP) que va donar suport en bloc i molt activament a la campanya de la permanència.

Al seu programa electoral per a les eleccions generals del 2015, el SNP va detallar que per tornar a sol·licitar un referèndum d’independència hauria d’haver-hi un canvi "material i significatiu" en les circumstàncies polítiques. I aquest moment va arribar ahir, va apuntar Sturgeon. El resultat de la consulta sobre la UE canvia les regles del joc pels milers d’escocesos (55% contra el 45%) que el 2014 van votar per no independitzar-se d’un Regne Unit membre de la Unió Europea.

Convocar una nova consulta per a la secessió, no obstant això, no és tan fàcil. Els nacionalistes escocesos hauran de buscar el moment adequat per no perdre l’oportunitat. I amb una situació econòmica pitjor que el 2014, quan van perdre el primer referèndum, i el preu del petroli (el seu actiu més important per garantir-se la supervivència per si mateixa) més baix, sembla que aquest no és el moment idoni. Tret que la indignació ciutadana pel resultat del referèndum sobre la UE doni un fort impuls al SNP.

Ha de ser, a més, Westmister qui, a petició del Govern escocès, acordi el nou referèndum. I el Parlament britànic té al davant altres prioritats, com la negociació dels termes de la sortida d’una Unió a la qual ha pertangut durant 43 anys.

El Regne Unit se situa ara davant un desafiament sense precedents i una situació política complexa. El seu projecte pot passar ara de la Gran Bretanya a la petita Anglaterra. També la veïna illa d’Irlanda i Irlanda del Nord, que passen ara a compartir l’única frontera terrestre entre el Regne Unit i un país de la UE. I això implica que hauran de posar, previsiblement, llocs per al control de persones i mercaderies.

Allà, a Irlanda del Nord, on la permanència va guanyar amb un 55,7% dels vots, el viceministre principal i líder històric del Sinn Fein, Martin McGuinness també va esbossar la possibilitat que aquesta nació se separi del Regne Unit per unir-se a Irlanda. McGuinness, que va ser comandant en l’anomenat Exèrcit Republicà Irlandès (IR), va remarcar que el Govern britànic no té “mandat democràtic” per representar els interessos dels nord-irlandesos i que aquests han de tornar a votar per “mantenir el seu lloc a Europa”. Unes declaracions que xoquen amb les de la ministra principal nord-irlandesa, Arlene Foster (unionista), que es va mostrar “encantada” amb el Brexit. Una opció a la qual havia donat suport.