Espanya rep una bona clatellada en el partit contra Croàcia

En un dia clau, Espanya va rebre una clatellada que no s'esperava. Va arribar a Bordeus amb elogis merescuts, l'avalaven dos dels tres resultats per ser primera de grup, es va plantar amb el seu equip amb molts titulars, va trobar el gol abans dels deu minuts i fins i tot li van xiular un penal a favor que no ho era amb el partit empatat. Però ni així, el va fallar Sergio Ramos, que el va xutar, tot i que Cesc l'hi demanava. Poc després, en el tram final, Perisic, un gran jugador, va rematar els espanyols. Tots es van quedar com estalactites. El passat, tan recent com prometedor, se'n va anar en orris. De sobte, Croàcia, un molt bon equip, va deixar fulminada Espanya, abatuda, sense explicar-se aquest contratemps. I l'assumpte no és menor. Lluny de facilitar-se el camí com a líder del grup, el que l'espera en aquesta Eurocopa, sigui el recorregut que sigui, és cru, molt cru. De moment, dilluns l'espera Itàlia a París. Per aquesta banda del quadre circulen també França, Alemanya i Anglaterra. Les sensacions, com que van i vénen, ja no seran les mateixes i la confiança, tampoc. Ara, l'embolic és molt gros, mentre que als croats els espera un tercer classificat.

No va ser l'Espanya vista per França. Ni les engrunes. Del Bosque, cosa estranya, va repetir equip per tercera jornada. El que va bé no es toca, i menys quan hi havia tant en joc. No va trobar l'efecte desitjat, perquè l'equip va ser més administratiu que no pas agut, i ja no va poder reaccionar quan es va veure acorralat, amb els croats poc inclinats a consolar-se amb un empat que els hagués classificat com a segons.

D'entrada, la Roja va regular més del compte, inquietant davant d'aquesta Croàcia, fins i tot sense Mandzukic i, per descomptat, l'excel·lent Modric, que fa encara més gran la seva victòria. Un conjunt ben estructurat, amb jugadors molt consolidats com Rakitic i l'etern Srna, i aquest gran Perisic, ràpid, hàbil i amb molt de picant. Una Croàcia gens relegada davant d'aquesta Espanya tan convincent en els seus dos partits precedents. Molt mesurada en tot, la Roja va voler tramitar el duel amb el menor desgast possible, sempre amb un ull al dipòsit. Quan es va veure angoixada ja no va tenir respostes. De fet, només va semblar que s'il·luminés quan Morata va segellar un gol simfònic després d'una jugada extraordinària. Croàcia va elevar la pressió amb Rakitic a prop del davanter Kalinic per tallar els cables a Espanya des de la cova. Amb dos tocs subtils, Ramos i Busquets es van saltar la primera barricada, Cesc va donar rodet a l'acció i, després d'un rebuig de la defensa croata, la pilota va travar amistat amb Silva, que és dels que l'acaronen. El canari va fer un cop d'ull a la plaça i on només hi havia un bosc de cames rivals va filtrar la pilota com només ell podria fer-ho. Cesc, astut en el desmarcatge, va fer arribar el gol a Morata, que en va tenir prou amb fregar la pilota sota el travesser. Amb gent com Silva pel mig, els gols no acostumen a ser ordinaris.

En avantatge, amb Silva i Cesc al timó, Espanya va semblar que era l'Espanya esperada, amb moviments constants a la mitja punta, on Cesc resultava un maldecap per als croats, i Silva tenia els peus àgil i l'esquerra afinada. Va ser un miratge, la selecció de Del Bosque va afluixar fins al punt de concedir dues oportunitats amb pífies impròpies, una de Ramos i una altra de De Gea. A tots dos se'ls van lligar les botes quan van voler donar sortida al joc. Davant de l'error de l'andalús, en una nit per oblidar al més aviat possible, el porter va respondre amb eficàcia al xut de Rog. En la segona patinada, la de l'arquer, Rakitic va quedar embruixat. El seu toca, amb De Gea batut, va ser de billar: pilota al travesser i, de rebot, al pal dret dels espanyols. Increïble. Dos ensopecs que van revelar aviat que Espanya s'havia relaxat.

La pilota no obeïa com altres vegades, hi havia menys tacte. Iniesta passava de puntetes pel partit, sense més. Alba es contenia per la banda i Nolito s'ofuscava una vegada i una altra, derrotat en la majoria dels assalts amb Srna. Ningú era el que havia estat fa uns dies i Croàcia va trobar un premi just a un pas del descans. Una magnífica irrupció de Perisic per l'esquerra va ser rematada amb frac per Kalinic, que va fer un toc d'esperó de museu. Per rectificar, després del descans, Del Bosque va buscar el control amb Bruno com a soci de Busquets, en detriment d'un Nolito desgavellat. Però Espanya tampoc va aconseguir trobar-se, tot se li feia molt espès i Croàcia va espantar en més d'una ocasió un De Gea dubitatiu, un altre que va baixar la nota. Piqué era l'única sustentació al darrere, no només de la defensa, sinó de tots. A poc a poc, la Roja va percebre que hi havia fragor, un adversari decidit a no deixar-ne passar ni una.

Amb el duel equilibrat, a l'àrbitre li va agafar per decretar penal en una acció inofensiva de Vrsaljko a Silva. Ramos es va estavellar amb Subasic, avançat uns quants metres, però el col·legiat també va fer el que li va donar la gana amb aquest llançament. No era el dia, i molt menys del capità espanyol, que tampoc va encertar-la en dues rematades de cap de les que no acostuma a perdonar. L'equip, en comptes de lligar almenys l'empat, es va vertebrar malament i Perisic el va fondre en una contra final, amb l'equip tan desubicat com De Gea, que va deixar el seu pal obert. Ja no hi va haver remei ni en l'últim segon, quan Vrsaljko va treure sota els pals una rematada de Silva. No hi ha res perdut, però a Espanya li va caure el món a sobre. Es va disparar al peu tota sola. Li esperen pals, dins i fora del camp. El futbol és una nòria.