Urnes i vots: manual d’instruccions

La conversa amb George Steiner que publica Siruela, Un largo sábado, ens ajuda a recordar els seus grans tractats literaris i com ha viscut la passió intel·lectual aquest professor venerable de Cambridge. Mentre recapitula els seus exercicis exemplars de reflexió crítica, Steiner es deté en el consell més alliçonador rebut del seu pare. Quan la multitud crida pels carrers de París “Mort als jueus! Mort als jueus!”, el senyor Steiner aixeca les persianes, fa que el jove George tregui el cap a la balconada i li diu: “Això es diu història i mai has de tenir por”.

L’origen de la política

El filòsof James Mill lamentava a principis del segle XIX que els agitadors socials inflamessin les ments de les classes baixes (sic) fent-los creure que el govern podria ajudar-les. Intentava demostrar que pertany a l’ordre de les coses eximir el govern de la seva responsabilitat. En contra d’aquesta tendència, estranyament rescatada del passat, el Premi Nobel d’Economia Amartya Sen, professor a Harvard, articula Idea de la justicia (Taurus, 2010). Reconeix en la societat una resistència natural a la injustícia i demostra que aquesta vocació brolla tant de la indignació com de l’argument. Com que la vida de tantes persones en aquest món segueix sent “desagradable, brutal i breu” (Thomas Hobbes), cal avaluar les realitzacions socials, fixar-se en el que realment succeeix i confiar en el raonament públic. La frustració i la ira, diu Amartya Sen, poden motivar-nos però hem de recolzar-nos en l’escrutini raonat. Davant la precarietat humana cal desenvolupar una triple habilitat: comprendre, simpatitzar, raonar.

Els qui van per lliure

En el seu assaig sobre Nadine Gordimer, (Las manos de los maestros, Random House) Coetzee fa un exercici interessant de vides paral·leles entre l’escriptora sud-africana, Ivan Turgeniev i la seva pròpia i ineludible literatura. Cita Jean Paul Sartre —“l’escriptor pot ser lleial a un grup polític però mai deixa de criticar-lo”— i Isaiah Berlin quan avalua el drama dels liberals russos: “Sofrien formes complexes de culpa, perquè simpatitzaven amb l’esquerra, amb una fe més humana que la gèlida, burocràtica i cruel dreta, encara que només fos perquè sempre és millor estar amb els perseguits que amb els perseguidors”. Coetzee comprèn la cruïlla de forces que poden destruir la llibertat intel·lectual: “L’artista té una vocació especial, un talent que el mataria si el mantingués ocult”. Escriure, diu Coetzee, és un ofici solitari, però escriure contra la comunitat en la qual un ha nascut és encara més solitari.

Com destriar el que ens concerneix

Ja s’ha dit tot sobre la necessitat de consultar els programes electorals abans de decidir qui votarà. El vot, cal insistir cada vegada, refunda el contracte social contra la violència i és l’incompliment de les clàusules el que desfigura el sentit de les institucions (cosa que la llei, per cert, no penalitza). Com que no sembla que la precaució arreli en els hàbits d’una ciutadania confiada a les seves pròpies intuïcions, caldrà recomanar un exercici intel·ligent que substitueixi a la credulitat. La revista Investigación i Ciencia (460) va publicar els estudis d’un grup de neurocientífics: la pràctica de la meditació modifica processos cognitius i emocionals, incrementa el processament de l’atenció, disminueix la influència de la por, mitiga la inflamació de l’estrès biològic i afavoreix el coneixement de la consciència. La idea que un ciutadà entreni la seva ment abans de triar el dipositari de la seva confiança sembla un consell raonable.