França se la juga

Els poc més de 20 quilòmetres que separen la caserna general de la Roja, a la paradisíaca illa de Ré, del seu principal nucli urbà, l'encantadora postal de La Rochelle, són tota una endevinalla de temps. El cordó umbilical és un pont de 3.000 metres amb peatge en què de sobte les garites es buiden i arriba el col·lapse. Segons es comenta al carrer, el seu personal també està que trina amb la reforma laboral del Govern francès. És un símptoma més d'aquesta França en combustió, amb polvorins socials a molts sectors: el transport ferroviari i aeri, la recollida d'escombraries i el seu tractament, les refineries...

El que faltava en un país ja de per si en guàrdia davant l'amenaça terrorista amb el ressò de l'Eurocopa de fons. Les alertes són tan vermelles que els responsables de seguretat que custodien Espanya no consenten l'accés a les seves instal·lacions ni tan sols amb l'acreditació oficial de la federació. Al contrari que en altres grans tornejos, aquí el salconduit espanyol no serveix de res. Cal presentar el passi oficial del campionat o cop de porta. França, amb tothom a la vista, se la juga i ningú està disposat a abaixar la guàrdia un centímetre.

En aquest convuls entorn, la 15a edició de l'Eurocopa comença avui a París, a l'estadi de Saint-Denis amb el França-Romania. En un torneig contraprogramat per la centenària Copa Amèrica de Messi, James i altres estrelles, en terra gal·la la constel·lació no serà menor, amb Cristiano, Iniesta, Ibrahimovic, Rooney, Bale, Lewandowski, Müller... El principal absent, Benzema.

El futbol tampoc ha tingut assossec al país amfitrió. Michel Platini, icona nacional, ha estat enviat a les masmorres per tripijocs i suposada corrupció a les altes cancelleries del futbol, FIFA i UEFA. Sobre el terreny, l'equip gal ha patit l'embolic tèrbol entre Valbuena i Benzema a causa de la presumpta extorsió al primer amb un vídeo sexual. El cas ha costat la convocatòria a tots dos.

Per atiar més la foguera, en el vestidor de Les Bleus, el defensa Sakho, del Liverpool, va donar positiu el mes de març passat. I al maig es van lesionar altres defenses rellevants, Varane i Mathieu. L'equip de Didier Deschamps queda així a peus de gent com Griezmann i Pogba, les seves dues referències principals. A França li vindria de meravella una mica d'anestèsia futbolística. En temps de sismes sociopolítics, els seus afeccionats també desconfien de la selecció, però s'aferren al seu passat com a amfitrió: victòries a l'Euro del 1984 i el Mundial del 1998. La derrota al Campionat del Món del 1938 evoca al plistocè. Per a l'estrena, tindrà al davant Romania, que fa molt que no és la Romania de Hagi, però les obertures solen oferir sorpreses.

Al bateig de França succeirà demà el d'Anglaterra, llançadora d'un torneig d'insòlit caire illenc. Gal·les, Irlanda i Irlanda del Nord s'afegeixen a un cartell sense precedents. Si Escòcia s'hagués classificat, un cinc nacions futboler. Tota una festa per a gal·lesos, irlandesos i nord-irlandesos, sense altres empremtes futboleres rellevants que remetre's a Cardiff amb John Charles i avui presumir de Bale, i a Belfast rebobinar George Best.

L'enquadrament d'aquestes seleccions en l'Eurocopa obeeix a l'ull intrapolític i econòmic de la UEFA. En passar de 16 a 24 participants hi ha 20 partits més per recaptar. I com més equips celebrin la seva arribada al gran aparador, més agraïts estaran els seus directius, els qui voten. Per França també desfilaran novells com Albània i Islàndia. I Àustria i Hongria, amb molt més passat que present.

A la vista del programa, amb sis grups de quatre equips i la classificació garantida per a vuitens de 16 dels 24 aspirants, els clàssics tindran gairebé impossible justificar una patinada prematura. Com no va tenir excusa Holanda, l'única absència significativa de l'esdeveniment. Faltaran dos campions més, tan episòdics com Dinamarca (1992) i Grècia (2004), però el seu rang no és l'holandès, el petit viver més productiu que es coneix.

Entre els campions de campions hi haurà Espanya, juntament amb Alemanya la selecció amb més títols (tres). La Roja, que debuta dilluns a les 15.00 contra la República Txeca a Tolosa de Llenguadoc, aspira a una cosa més difícil encara. Ningú ha conquistat mai dues Eurocopes seguides, per la qual cosa una tercera sembla un viatge lunar. La Turquia d'Arda i la Croàcia de Modric i Rakitic seran els rivals en la primera fase. Vicente del Bosque planeja algunes variants amb l'aposta per dos ariets purs com Morata i Aduriz, i el rescat d'extrems com Nolito i Lucas. Excepte un imprevist, tot apunta a nou fixos davant els txecs: Juanfran, Piqué, Ramos, Alba, Busquets, Iniesta, Silva, Nolito i Morata. Les incògnites passen per l'acompanyant de Busi a l'eix i a la porteria. A la porta del mite Casillas truca amb força De Gea. Segons com es gestioni l'assumpte en dependrà molt el soroll sobre el grup. Els caïnites ja afilen l'ullal.