Líders regionals del PSOE rebutgen una relació bilateral amb Catalunya

Diversos dirigents territorials del PSOE han acceptat la reforma federal de la Constitució i que reconegui la “singularitat” de Catalunya, però rebutgen fixar una relació de bilateralitat entre l'Estat i la comunitat autònoma. Aquesta ha estat la seva resposta a la iniciativa de Pedro Sánchez d'establir un “pacte polític amb Catalunya”. El líder socialista ha aclarit als seus que es refereix a elaborar un nou Estatut per a Catalunya i rebutja que vulneri la Declaració de Granada, la proposta territorial clau que el partit va aprovar el 2013. El seu impulsor i exsecretari general del partit, Alfredo Pérez Rubalcaba, no veu elements en el nou projecte que xoquin amb aquest document.

La majoria dels dirigents territorials del PSOE al·ludeixen a les actuals vigílies electorals com un element essencial per no exposar públicament les seves impressions i les seves preocupacions per la proposta de Sánchez al voltant de Catalunya. Tan sols Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa; Francina Armengol, la seva homòloga a les Balears i dirigents d'Andalusia i Castella i Lleó van accedir aquest dimarts a expressar-se en veu alta.

Tant la ubicació territorial com la proximitat a Sánchez marquen les opinions, a favor i en contra. Els oposats al pacte bilateral, que consideren inacceptable, creuen que aquest debat només els pot perjudicar en moltes zones d'Espanya; no ho veuen així, no obstant això, les Balears i Castella i Lleó.

El mateix Sánchez ha explicat personalment a alguns dels seus barons, com García-Page o Javier Fernández, president d'Astúries, les claus de la seva proposta: tot partirà d'una reforma de la Constitució que reconeixerà “singularitats” a Catalunya, però també a altres comunitats. El pas següent serà elaborar un nou Estatut per a aquesta comunitat.

Fonts de la direcció socialista reconeixen que en la idea de Sánchez, inclosa en un document que sintetitza les propostes de govern i que els dirigents del partit van conèixer aquest dimarts, no s'explica que es tracta de negociar un nou Estatut, per la càrrega pejorativa que té a Catalunya després que l'últim fos declarat inconstitucional en aspectes substancials després d'haver estat aprovat en referèndum en aquesta comunitat.