Piqué, Iniesta i Messi, la línia de vida del Barça

No cal esperar a saber qui és el nou campió d’Europa per dir que el Barça ha fet una temporada extraordinària després d’aconseguir el doblet, tot i no poder repetir el triplet de l’any passat. La Copa no ha estat, precisament, la torna de la Lliga, ben al contrari, ja que el partit del Calderón va permetre recuperar la versió més èpica del Barcelona. L’equip ha jugat bé, molt bé i no tan bé, ha competit sempre i només ha deixat de guanyar la Supercopa d’Espanya i la Copa d’Europa, després de vèncer també el Sevilla a la Supercopa d’Europa i de conquerir el Mundial al Japó.

I ha estat campió amb el mateix equip que va començar el curs, sense pràcticament la participació dels fitxatges, Arda Turan i Aleix Vidal, privat a més a més de Pedro, que va voler anar-se’n al Chelsea. A Madrid va tornar a jugar fins i tot Rafinha, lesionat a Roma durant la fase prèvia de la Champions. La diferència entre els titulars i els suplents ha estat molt gran, i per tant els tècnics han hagut de fer mans i mànigues per administrar els minuts i poder mantenir els futbolistes fonamentals, i molt especialment el trident: Luis Suárez, Neymar i Messi.

Neymar va ser el millor quan Messi estava lesionat; Luis Suárez, fil conductor de l’equip a les diferents competicions, el més regular dels tres davanters, ha marcat 59 gols, 40 a la Lliga; i Messi s’ha reinventat, a vegades extrem dret i en d’altres centrecampista, com si ocupés la plaça de Xavi. El 10 va ser el jugador més racional quan el partit cremava al Calderón. Els seus dos tocs, un de parabòlic i l’altre interior, van significar els gols d’Alba i Neymar. Messi caminant és sovint millor que deu futbolistes corrent, també al Barça. El 10 va ser tan decisiu a Madrid com Iniesta i Piqué.

Assegura Oriol Domènech, un periodista excel·lent, molt bon coneixedor del Barça i especialment de la Masia, que els futbolistes són com les amistats, que es valoren de veritat en les situacions límit. I en una situació límit com la viscuda a Madrid els millors van ser Messi, Iniesta i Piqué, un jugador per línia, representants de la millor versió del Barça. Cal no oblidar que el podi de la Pilota d’Or del 2010 el van formar Messi, Iniesta i Xavi. Absent Xavi, la novetat és Piqué i, si es vol, la nova versió del capità Iniesta.

El manxec manté el seu talent tan singular, ha millorat en la lectura del partit i ha guanyat pes com a jugador d’equip, comparable fins i tot a aquells volants anglesos que són coneguts com box to box pel seu desplegament físic, molt visible a la final de Copa o en partits de Champions com el jugat al camp de l’Arsenal. I l’actuació de Piqué a Madrid va servir per reivindicar els centrals més llegendaris, jugadors únics en el domini de la seva àrea, i per evocar les èpoques ja passades al Barça.

Temps en què el club vivia de les copes i no pas de les lligues, anys de molta defensa i de patiment, moments permanentment recordats pels avis a fi que els néts no oblidin mai que les coses costen molt de guanyar i que, si ara van molt bé, en qualsevol moment poden anar malament, i més al Camp Nou. Hi havia nens que, acostumats que el seu equip guanyés els partits amb la gorra, no entenien que el Barça no pogués batre el Sevilla. Els blaugrana es van negar a claudicar i finalment van poder abastar la Copa.

El Barça no va defallir mai al camp ni a la grada del Calderón. Els 20.000 seguidors culers van fer sempre costat a un equip que, al cap i a la fi, ha estat molt fiable a les finals disputades a un partit des del 2006, quan va perdre el Mundial amb l’Internacional de Porto Alegre. Només el Madrid de Cristiano i Bale l’ha derrotat a la Copa. El regnat de Messi, avui més líder que mai del Barça de Luis Enrique, continua essent indiscutible per més que canviïn les seves funcions i també algun dels seus companys.

El paper del 10 és tan especial i l’equip titular sembla tan rodó que ara mateix el problema és saber a qui s’ha de fitxar per no caure en els errors de temporades passades i, al mateix temps, mantenir la competitivitat i la creativitat d’un planter que acaba de guanyar la Lliga i la Copa. Convé no oblidar, en qualsevol cas, que Piqué, Iniesta i Messi, i naturalment un mig centre com Busquets, tenen força a veure amb la Masia. I aquesta és la mare dels ous del Barça.