Un Pujol es cola a la foto del postpujolisme

Josep Pujol, tercer fill de l'expresident Pujol, ha aparcat aquest dissabte el seu Jaguar clàssic davant la seu de CDC de Sarrià-Sant Gervasi. La jornada per participar en la reforma del partit ha estat batejada com a superdissabte, amb aires americans, una picada d'ullet als anys no gaire llunyans en què CDC s'acostava al liberalisme del Partit Demòcrata i no a la CUP. El superdissabte ha durat deu hores i Pujol ha optat per votar just en el mateix moment que estava anunciat que ho faria Artur Mas.

El fill Pujol, vestit esportiu però elegant, camisa blava amb dos botons descordats, envejablement bronzejat, les patilles retallades amb estil, ha saludat uns pocs representants del partit i s'ha presentat davant les urnes exactament quan ho feia la dona del president del partit, Helena Rakosnisk. S'han petonejat –més per inèrcia d'ell que per ganes d'ella– i han exercit el seu dret d'elegir candidat al Congrés i, sobretot, el seu dret a enterrar o reformar el partit que va fundar el pare Pujol. El seu fill no s'ha acostat a Mas i aquest no ha fet cap gest d'atansar-s'hi. Mentre Mas votava i atenia els mitjans de comunicació, Pujol s'ha assegut en una taula i observava l'escena mentre suposadament parlava pel telèfon mòbil. Sol, sense que ningú li fes cas o el reconegués, el fill de Pujol i Marta Ferrusola, l'últim membre de la família imputat per la justícia, ha sortit al carrer i ha continuat parlant pel mòbil. Plantat a pocs metres de la porta del local de CDC, Pujol semblava escrutar qui entrava i qui sortia fins que ha decidit que era el moment de tocar el dos amb el seu luxós vehicle.

A prop d'ell hi havia la filla Mas Rakosnisk, amb el seu germà i les dues filles d'ella, les primers nétes del president. El fill de Mas, que té un aire convergent-David Madí amb ulleres de pasta, semblava portar millor la pressió de la militància que s'ha acostat a saludar i a fer moixaines les nenes del líder. La filla Mas Rakosnisk donava la sensació d'estar una mica cansada del xou. Quan Mas ha sortit de la seu, la filla ha deixat les criatures amb els avis i ha creuat el carrer: era el moment d'una sessió de fotos per a la premsa, cinc minuts de propaganda de valors familiars del líder. Josep Pujol, membre de la que fou la gran tribu convergent, feia estona que havia desaparegut.

“Al partit moltes diem que som 'Mas Lovers'; Mas està per damunt de tot, és intocable”, diu Pilar Centeno, interventora de Sílvia Requena, la candidata antiestablishment de CDC, com s'ha perfilat ella mateixa. Centeno és advocada i treballa al bufet d'advocats que Requena comparteix amb Germà Gordó. “Gordó li ha donar suport, però Requena no és la pantalla de Gordó, com alguns diuen”, assegura Centeno. Josep Sahún, 82 anys, empresari jubilat d'import-export i veterà del partit, interromp el diàleg: “Aquest home –Gordó– s'ha donat un cop al cap. És de l'estructura del partit, vol ser secretari general i dóna suport a Requena, una senyora que s'hauria de quedar a casa; això només pot ser perquè s'ha donat un cop al cap”.

Sahún explica que ha votat per Francesc Homs perquè “les primàries poden ser injustes, un punt populistes i poden arruïnar la carrera d'un home que ha fet una feina excel·lent”. Sahún no és partidari que CDC es presenti a les eleccions espanyoles, tot i això, ha votat en aquestes primàries per disciplina de partit. També ha votat a favor que CDC mantingui el seu nom: “Que es digui CDC 2020, que és quan creuen que podem ser independents, tot i que jo penso que ho podem aconseguir abans”, ha reblat Sahún. Estem envoltats de copes guanyades per equips esportius del partit. Gairebé totes són dels primers anys del pujolisme, com la I Copa JNC de monopatí (1980) o el trofeu de primer classificat del I Campionat JERC de futbol (1982). Josep Pujol les ha vist en aquestes vitrines des dels inicis de tot plegat i potser avui ho ha fet per última vegada, si guanyen els partidaris, com Mas, d'enterrar CDC i construir la nova casa del postpujolisme.