La Generalitat reprèn la creació del fons contra la pobresa energètica

La Generalitat reprendrà la creació del fons contra la pobresa energètica, la bossa de recursos amb la qual es pagaran les factures de les famílies vulnerables que no poden fer front als rebuts. La decisió es produeix després que el Tribunal Constitucional aixequés, fa dues setmanes, la suspensió cautelar sobre l’apartat del codi català de consum que creava el mecanisme d’ajuda. Les subministradores continuen sense revelar com hi participaran.

El Departament d’Empresa assegura que ha evitat el tall de subministraments a 32.914 famílies. El cost total d’aquestes factures és de 7,9 milions d’euros, tot i que 1,1 milions ja es van sufragar a través d’una línia d’ajudes especial, que va acollir 3.770 famílies. Fonts de la Generalitat diuen que els 6,8 milions restants no es pot considerar un deute, ja que es desconeix si la situació econòmica d’aquestes famílies ha canviat o han fet pagaments.

El codi de consum va ser suspès cautelarment l’octubre passat, però això no va impedir que la Generalitat continués amb el desplegament del reglament que donava forma al fons. Aleshores, des d’Empresa es va defensar que la Llei Antidesnonaments i contra la Pobresa Energètica, aprovada feia poc i sorgida de la iniciativa legislativa popular (la Llei 24/2015), li donava recer legal. Així, el Departament d’Empresa va treure a exposició pública una primera versió del reglament, però posteriorment en va frenar la tramitació quan es va disparar l’alerta d’una possible impugnació de la norma antidesnonaments.

Com a via intermèdia, Empresa va engegar una línia d’ajuda de cinc milions d’euros per pagar factures, de la qual només va executar el 22%. La Generalitat, que va acceptar errors en la publicitat i gestió d’aquesta ajuda, es va comprometre a buscar un nou mecanisme.

Ara el Govern català entén que és possible continuar amb el desplegament del fons, ja que l’apartat sobre pobresa energètica no va ser recorregut. Ara s’estudiaran les al·legacions que es van presentar fa sis mesos, tot i que no es posa cap data per posar-ho en marxa. Aleshores entitats com la Taula del Tercer Sector o Fuell Poverty Groop van criticar que Empresa no els informés del període d’exposició pública.

L’esborrany deixava clar que la bossa es nodriria “preferentment” de les aportacions de les subministradores, a banda dels diners que hi aportés la Generalitat. També es plantejava que les empreses pactessin cada any amb Empresa la quantitat en diners o espècies (quilowatts o metres cúbics) que destinarien al fons. La memòria del projecte també preveia rebre 30.000 peticions d’ajut cada any, dividit en dues convocatòries: abril i octubre.

Aquest model de convocatòries ja s'havia engegat l'any passat. Davant la impossibilitat de tirar endavant el fons, Empresa va obrir una línia especial d'ajudes que va permetre que se li abonessin a les empreses i als Ajuntaments els diners equivalents a les factures impagades. Només es va executar el 22% dels cinc milions pressupostats, una quantitat idèntica a a la que la Generalitat tenia previst aportar al fons.

El gran misteri segueix sent l'aportació de les subministradores. Les empreses sempre han dit que faran el que les llei determinin i reivindiquen que financen el bé social. La norma antidesnonaments parla clarament de la seva obligació de donar “ajudes a fons perdut” que es fixarien mitjançant convenis. Uns tractats que la Generalitat no ha arribat ni a plantejar, segons denuncia l'Aliança contra la Pobresa Energètica. .