Els humoristes també tenen fills

Joan Antoni Martín Piñol va trigar nou mesos a descobrir la diferència entre un bodi creuat o sense creuar, o com trobar una bressadora. Nou mesos després, aquest periodista barceloní és capaç d'encertar el preu exacte d'un predictor –“aquest palet per pixar-hi a sobre”–, explicar sense problemes què és una episiotomia o el lanugen, i detallar tota la ingent paperassa que cal fer, “aquesta maledicció burocràtica que fa que tots els nadons hagin de ser inscrits alhora en diversos llocs molt allunyats un de l'altre i amb horaris molt estranys”.

Martín Piñol és un pare novell i escriptor, i per això ha escrit un llibre, Harry Pater y el pañal filosofal (Planeta, 2016), que permet a qualsevol fer-se una idea sincera i realista, i sobretot, humorística, del que li espera durant l'embaràs i després del part. I si amb la lectura d'aquesta “guia definitiva” no n'hi ha prou, cal recórrer a un dels seus monòlegs.

Aquest humorista volia muntar un espectacle on pogués portar el seu nadó, que ara té 10 mesos, i així ha estat. Els dijous se'l pot veure als cinemes Maldà de Barcelona i els espectadors tenen l'opció d'anar-hi amb el nadó. “Quan porto la nena al monòleg, la pujo al final a l'escenari per saludar. Té més carisma que jo”, confessa. Fins a 15 seients estan reservats al cinema per als cotxets. Tenen canviador a l'entrada. I et regalen una revista per a nadons amb un gorro. “Si ploren, tant se val”. I així és, Piñol no perd el fil quan n'hi ha algun que puja el to. “No sóc pediatre ni ginecòleg ni guru, però sóc un pare atent i amorós que s'ha documentat molt”, es presenta Piñol, que va començar amb els monòlegs amb 15 anys i als 21 un caçatalents de Paramount el va descobrir a la universitat.

No obstant això, Harry Pater és diferent a tot el que ha fet fins ara, incloent els seus 23 llibres: “Tant el llibre com el monòleg són el més personal que he fet perquè no hi ha ficció pel mig. Només exageració i escalibada”.

Piñol descriu alguns moments clàssics de l'embaràs i el part, com la síndrome del niu (“aquesta mena de claustrofòbia lenta que es va apoderant de les embarassades i les oprimeix”); la lactància materna (“tots els pares hem fet la broma de provar la llet materna, no ho facis”); o les visites a l'hospital (“les senyores, siguin de la família que siguin, s'asseuran al sofà de l'habitació, que ve a ser el teu merda-llit, en el qual pensaves estirar-te una estona just ara que no t'arriba la vida, es posaran mà sobre mà a l'estil Sálvame deluxe i començaran a deixar anar la seva tirallonga d'opinions, perquè no es podreixin a dins”. Però també hi ha moments molt pràctics en aquesta guia, com la llista de tot el que cal comprar o els consells per cuidar el nadó.

"Vaig escriure tot el que un tio podia necessitar", afirma, i ho va fer des de l'humor "no perquè cregui que els pares som com un mico ximple que necessiti aquest plantejament, sinó perquè és la gran via per donar informació i atreure públic". I és cert que de vegades el seu humor és una miqueta salvatge, però defensa que el que explica al llibre i al monòleg està prou documentat. "Vaig llegir uns 20 manuals de maternitat i criança, però és que són plens d'advertiments de perill. Com amarguen la vida! Estava a punt de suïcidar-me", riu. I sentencia: "L'han llegit diversos pediatres i ginecòlegs i no m'han fet objeccions".

El llibre de Piñol és sobre la taula quan passa un nen i en llegir el títol exclama: “Òndia, Harry Potter… i és quan té fills!!!! Segur que aviat en surt la pel·li”. Doncs això, segur que a Piñol aviat li arriba la pel·li.