L’Audiència obliga a investigar la xiulada a l’himne durant la Copa del Rei de 2015

L’Audiència Nacional ha obligat el jutge Fernando Andreu a investigar la xiulada a l’himne d’Espanya durant la final de la Copa del Rei de 2015, que va tenir lloc el 30 de maig a Barcelona i en què el FC Barcelona va guanyar (3-1) a l’Atlètic de Bilbao. La Secció Tercera de l’Audiència, presidida per Alfonso Guevara, revoca l’arxiu de la denúncia presentada per Manos Limpias sobre aquest incident decretat pel jutge Andreu el 19 de febrer passat. Andreu va tancar el cas amb l’argument que el 2009, també a la final de Copa entre els mateixos equips, es va produir una xiulada a l’himne i la Fiscalia no va veure-hi llavors cap delicte.

El tribunal entén que l’“ambient institucional respecte de la independència de Catalunya” és “molt diferent” del que hi havia el 2009, quan es va arxivar d’inici la causa per la xiulada a la marxa reial. “N’hi ha prou amb tenir en compte com a fet notori els esdeveniments i sobretot les decisions polítiques dels òrgans de Govern de Catalunya que s’han adoptat en els últims dos anys amb vista a aconseguir la independència de Catalunya respecte d’Espanya”, afirma el tribunal.

La sala no entra en la legitimitat dels anhels d’independència. “El que no es pot compartir és la vexació als símbols de la nació espanyola, com és l’himne, i al cap de l’Estat, d’una manera planificada, com ha succeït en aquest cas”. La fiscalia, que el 2009 no va veure cap delicte, va recórrer contra l’arxiu decretat al febrer per Andreu per fets similars. El tribunal li dóna la raó: hi va haver una planificació de la xiulada per “menysprear Espanya tant en l’àmbit nacional com internacional” aprofitant la repercussió mediàtica del partit de futbol.

El sindicat Manos Limpias, el líder del qual, Miguel Bernad, ha entrat a la presó el dilluns acusat d’extorsió, va denunciar la xiulada, i va demanar que s’investigués, entre altres aspectes, el repartiment organitzat de xiulets a les portes del Camp Nou per fer callar l’himne nacional espanyol. El jutge Andreu va desestimar la denúncia, ja que va aplicar els arguments que va utilitzar la Fiscalia el 2009: “La llibertat d’expressió és la pedra angular dels principis de la democràcia”.

La Sala matisa aquesta apreciació: la llibertat d’expressió té límits, recollits en el Conveni Europeu de Drets Humans. “S’ha de determinar si els actes executats amb una desproporció no justificada per defensar les idees pròpies van obeir a un pla determinat i premeditat per ofendre i menysprear el cap de l’Estat i l’himne nacional”, afirma el tribunal.