_
_
_
_

El soci d’Urdangarin al·lega que la Casa del Rei supervisava la seva activitat

Diego Torres rebutja la idea que s'utilitzés la infanta Cristina “com a escut” fiscal

Jesús García Bueno
Diego Torres durant el judici del 'cas Nóos', aquest dimarts.
Diego Torres durant el judici del 'cas Nóos', aquest dimarts.B. RAMÓN

Pressionat pel fiscal sobre els seus comptes a Luxemburg, a Diego Torres li ha costat gairebé una hora brandar el seu principal argument de defensa: que la Casa del Rei tutelava les activitats de l'Institut Nóos i que aquests negocis eren legals. L'exsoci d'Iñaki Urdangarin ha explicitat que l'entitat sense ànim de lucre –amb la qual tots dos van desviar més de sis milions d'euros– tenia "dos nivells de supervisió": la Casa del Rei i Hisenda. "Amb aquests dos nivells, mai he pogut pensar que el que es feia no estigués bé", ha afirmat Torres, que ha rebutjat que "s'utilitzés la infanta [Cristina] com a escut" fiscal.

Más información
La declaració de la Infanta es posposa fins a la setmana vinent
Els cinc arguments per fer anar a judici Cristina de Borbó
El comptable: Torres i Urdangarin es van repartir els beneficis al 50%

En les seves tres primeres hores de declaració, Torres ha atribuït la gestió dels comptes i empreses a l'estranger a qui va ser el seu assessor fiscal i secretari de l'Institut Nóos, Miguel Tejeiro, que, a més, és el seu cunyat. Torres ha declarat que Tejeiro "es reunia" i "retia comptes" davant Romero, en al·lusió a José Manuel Romero, comte de Fontao i principal assessor jurídic del Rei emèrit. Els contactes del secretari arribaven també a l'Agència Tributària, segons Torres: "Tejeiro es reunia cada mes de juny amb un alt funcionari d'Hisenda perquè li revisés les declaracions. Tenia confiança que tot s'estava fent bé".

"Tot això és als correus del sumari", ha advertit d'entrada l'exprofessor d'Esade, que durant la fase d'instrucció va basar la seva defensa en la difusió de correus electrònics comprometedors amb la Casa del Rei. Va llançar la seva primera "bomba" l'abril del 2012, quan va lliurar al jutge José Castro tres documents en què el duc de Palma afirmava que el rei Joan Carles havia fet gestions com a mediador en un projecte (fallit) relacionat amb la Copa d'Amèrica.

La remesa de documents va ser una constant –com a mitjà per intentar forçar un acord que finalment no es va produir– i va culminar el març del 2013. Torres va aportar llavors un correu en el qual Urdangarin informava la seva dona de les activitats de Nóos. “Aprofito que estàs connectada per enviar-te una comunicació de Nóos que tinc pensat enviar. Hi ha dues versions. Clients, col·laboradors i amics. Llegeix-ho i digue'm què en penses, please… Ciao". El correu és del 2003, quan el projecte de Nóos començava a caminar.

El segon dard de la seva declaració l'ha llançat aprofitant més preguntes del fiscal sobre l'estructura empresarial a l'estranger creada per Nóos. Torres ha al·ludit a Corinna zu-Sayn Wittgenstein, amiga íntima de Joan Carles. "La Corinna ens diu que per cobrar a Londres es creï una estructura financera especial perquè a Espanya no s'assabentin d'on surten els diners, amb còpia al Rei i al cap de la Casa del Rei, i decidim a Nóos que ni de broma".

Descarrega en el seu cunyat

El fiscal Pedro Horrach ha iniciat l'interrogatori enèrgic, preguntant a Torres per uns comptes oberts a Luxemburg on, presumptament, es van desviar els fons obtinguts amb els projectes de Nóos. L'exsoci del duc de Palma ha afirmat que els diners procedeixen d'uns "estalvis" que havia acumulat a Andorra per la seva feina com a consultor internacional. "Els vaig transferir a un lloc que em semblava més segur", ha afirmat Torres, que s'ha desvinculat de la gestió de l'estructura internacional i ha atribuït la responsabilitat a Miguel Tejeiro. L'exsoci d'Urdangarin s'ha proclamat ignorant en matèria financera: "Vaig signar els papers que el banc em va posar al davant".

Torres ha començat a la defensiva, però a mesura que l'interrogatori s'ha endinsat en els projectes sota sospita s'ha sentit més còmode. En to acadèmic i en ocasions primmirat, l'exprofessor ha defensat la qualitat dels treballs desenvolupats per Nóos i l'excel·lència dels "experts internacionals" que van participar en les jornades del València Summit i l'Illes Balears Fòrum, els projectes pels quals els governs valencià i balear van pagar més de sis milions d'euros. El València Summit tenia tant d'interès públic, ha defensat, que representants de Buenos Aires van quedar "impressionats" i li van consultar per l'organització d'un esdeveniment similar a la ciutat argentina.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_