Luis Enrique: “M’interessen els objectius col·lectius”

El Barça es mou entre rècords. Luis Enrique va celebrar el seu partit número 100 a la banqueta –80 triomfs, 11 empats i 9 derrotes– i el seu grup va igualar el registre de partits sense veure la derrota del Barça de Pep Guardiola de la temporada 2010-2011. Amb 23 victòries i cinc empats, l'asturià ha calcat la marca de Pep. “Cent partits?”, li van preguntar al preparador. “Està bé”, va relativitzar; “millor arribar a 100 que a 50, però la veritat és no que no vol dir res. Només m'interessen els rècords col·lectius”. I, en la mateixa línia, també va minimitzar la marca de 28 partits sense perdre. “Quan acabi la temporada diré si ha servit de res. Cal esperar fins al final. Són números i si serveixen per aconseguir títols fantàstic”, va subratllar.

Economitzant esforços, el Barça va vèncer el Llevant en una de les seves pitjors versions, en un exercici més pràctic que estètic gràcies a l'autogol de David Navarro i un últim gol sobre la botzina de Luis Suárez, que suma 36 dianes (20 a la Lliga, per la qual cosa és pitxitxi) en 34 partits disputats. “Tinc la percepció que l'equip ha fet el que calia. Estic satisfet del partit, del comportament, de l'actitud dels jugadors”, va dir com a valoració Luis Enrique, més pendent del resultat que del joc, que per algun motiu són líders.

“Vam voler pressionar a l'inici”, va assenyalar Morales a peu de gespa. “Sí, és que si no enganxes el Barça al principi, a mesura que passen els minuts és més complicat”, va repetir Rubi, tècnic del Llevant. No obstant això, el Barça també va sortir mossegant, amb ocasions de Neymar, Iniesta i un gol mal anul·lat a Messi. Després, va arribar el gol en pròpia porta de Navarro. “No tinc la impressió que ens ha fet més mal que bé. En aquesta classe de partits convé no regalar ni un minut perquè el rival va agafant confiança. Hem fet el gol ràpid, però hem seguit tenint ocasions. És lògic que el rival hi hagi de dir la seva. No crec que tingui res a veure amb el partit del Màlaga”, va convenir el tècnic asturià.

El vestidor no va coincidir tant amb Luis Enrique. “Hem sofert molt fins al final. No hem estat còmodes”, va dir com a conclusió Sergi Roberto, que va jugar per Busquets a l'eix; “ens ha pressionat i ens ha posat les coses molt difícils, i per això hem tingut més problemes que altres dies”. Es va sumar al debat Mascherano: “Jugar malament i guanyar. És una clau per créixer. Aquest equip sofria més en anys anteriors quan no feia el seu millor futbol i hem evolucionat en aquesta faceta”. Encara que tampoc va voler acceptar la versió rebaixada del Barça i va trobar en el vent una justificació: “No podíem moure ràpid la pilota i això ho fa tot més previsible i afavoreix el rival. Més enllà d'això, l'equip ha fet una bona feina. Hem estat sòlids”. I Iniesta va afegir per completar-ho: “Potser no ha estat un partit superespectacular, però sí que ha estat bo i valuós. El Llevant ha desplegat les seves opcions; nosaltres, també”.

Al Barça el va sorprendre la tàctica de Rubi, que deixava els dos davanters a dalt per xutar les contres i també Morales d'extrem, una cosa semblant al que va fer el Dépor al Camp Nou quan va signar l'empat abans que l'equip viatgés al Mundial de Clubs. “El rival va deixar dos jugadors penjats. Sempre és un handicap. Els centrals al Barça estan acostumats a jugar gairebé home contra home en situacions amb molt terreny darrere”, va assenyalar Luis Enrique. Els problemes del Barça i l'esperit combatiu del Llevant es van estendre per la graderia del Ciutat de València. “Sí que es pot!”, va ser el crit del llevantisme. Però Suárez va posar el cop de gràcia al final per estalviar l'últim minut de sofriment. “Si no es fa un partit pràcticament perfecte és impossible guanyar el Barça, contra el qual no hem tingut ni sort”, va resumir Rubi.