L’encreuament de camins de Messi i Cristiano

Mai van ser el mateix, malgrat compartir tants podis i omplir debats infinits. Però la temporada abunda en la sensació que, més que mai, Messi i Cristiano van en direccions oposades. Un encreuament de camins. L'argentí s'ha allunyat de l'àrea i tot ha millorat al seu voltant sense que ell perdi prestància. En una altra via, el portuguès nia més a les zones calentes del gol, però ha perdut puixança, valor. Igual que Neymar i Suárez al Barça, els seus companys d'atac, Benzema i Bale, han prosperat de forma notable. De la puixança dels atacants blaugrana hi té molt a veure la làmpada de Messi des de zones mitges. El francès i el gal·lès també l'hi deuen a CR, però en un altre sentit: sense un Cristiano pletòric, ells han pres la davantera, van més per lliure que mai.

Messi, amb menys farratge físic, ha passat de jugadoràs a futbolista, si acceptem aquest últim terme com algú que domina tots els destins, no només els propis. CR, un Hèrcules amb botes, no ha pujat aquest graó i, amb els ossos ja masegats, lluny d'aproximar-se al joc s'ha refugiat en el gol, però en un altre tipus de gol: el del rematador pur, no el d'aquell esprintador que feia descarrilar rivals a diverses quadres de la meta adversària.

Cristiano no s'ha tornat un cames, no pas. Encara atemoreix els adversaris, la qual cosa pels passadissos del gol aprofiten Bale i Benzema. Si Neymar i Suárez no pestanyegen sense un cop d'ull a Messi, Benzema i Bale ja no se senten tan ancorats al lusità. El britànic sempre va ser més un esperit lliure, el cas del gal és el més simptomàtic. L'insigne Karim d'aquest curs ja no només és un arquitecte del gol aliè, avui busca la diana amb ànima de davanter. Aquest CR dispara i remata de cap, però s'obre menys el camí a la xarxa, ha perdut el turbo que ara llueix Bale. Viu més a la sala d'espera, de la qual abans sortia Benzema per citar CR. El lusità hi és, ja no arriba. Karim hi és i arriba, amb Benítez i amb Zidane.

La cinquena Pilota d'Or de Messi no ha estat per al mateix Messi. Aquesta Pilota l'ha guanyat un altre Leo, el més ben vist. El Messi de 2015 va ser molt més que un solista extraordinari, condició que no va necessitar sacsejar-se per al mateix temps ser un Messi gremial, un geni al servei del mètode. L'argentí va cedir el nou quan va voler, va recular una estona cap a l'extrem i per trams, a la carta, també es va fer un deu.

Discorre avui el Leo més versàtil: tan capaç de ser un il·lustrat des de l'extrem com des del satèl·lit de Xavi; tan capaç de regatejar per fora com en diagonal; tan precís a creuar passades a la frontera contrària, a la de Neymar i Alba, com de citar-se en parets amb Luis Suárez. Messi encara és Messi per a Messi i a sobre ara és Messi per a tots. Ha enllaçat amb Neymar i Luis Suárez, i això el fa feliç. El Leo amic, somrient, content per l'èxit propi i els aliens. Ni rastre d'aquell tipus malhumorat davant qualsevol passada negada de Cuenca, Tello, Eto’o, Villa, Ibra... L'astre ha forjat dues famílies, la qual cosa l'ha humanitzat. Tant juga amb Ney i Luisito com amb Thiago i Mateo. El paio es passa la vida jugant, no hi ha qui el pari. Només es per a ell, convertit en el primer futbolista que roda quan juga. El Leo també administra el seu alè.

Més confús s'adverteix CR, que no ha marcat en 12 de 21 partits i els gols del qual majoritàriament han arribat com a premis menors en grans golejades, sense gaire transcendència. El millor suport de Ronaldo ha estat el seu privilegiat folre muscular, un atleta superdotat amb voluntat espartana que ha conreat el seu cos com pocs. Ell mai va ser un motor de joc i, amb la motxilla dels anys, abans que practicar com un deu clàssic (a l'estil de Messi), ha acampat prop de la porteria rival. Ningú es coneix millor que un mateix. Però la transició no li ha resultat del tot. Se'l veu incòmode. En els seus temps més atlètics, caçar-lo al vol era una quimera per als defenses. Avui, en rebre d'esquena, és un sac de cops. Els agutzils estan al clatell i graten i graten turmells. Ell s'escalfa i ja ha tret a passejar la mala bava amb garrotades sense la pilota per davant. Però qualsevol dia pot ser que Ronaldo protagonitzi una ratxa tremenda. Així són els golejadors d'àrea de tota la vida, en el que s'ha convertit. El que no s'albira és el CR imponent.

Brolla un altre Messi, encegador com mai en el col·lectiu i com sempre en l'individual. Queden restes del particular CR, que no és poc. Un va anar cap enrere per seguir endavant; l'altre va anar al capdavant i sembla que va cap enrere. Sempre van ser més asimètrics que simètrics. Avui encara més.