Bertomeu: “Si Podem ha de convergir o mutar, es decidirà a Catalunya”

Marc Bertomeu (Barcelona, 1991) portaveu de la junta interina de Podem, que celebra a l'abril la seva assemblea ciutadana. No es presentarà a secretari general.

Pregunta. Què els sembla l'anunci d'Ada Colau de crear un nou partit d'esquerres?

Resposta. Per a nosaltres no és notícia. És un debat que ja hi era: Iniciativa ho va fer fa tres anys i Podem, des que donem suport en va fer un altre amb Barcelona en Comú. Aquest desembre ho vam discutir. El que passa és que es va fer públic. Apostem per les confluències des del minut u i ho vam repetir el 27-S i el 20-D. Hem construït llistes en tres mesos però no hem sortit de la lògica de les quotes. Hi ha diferents demos: ICV, EUiA, Podem, Equo i la idea o el repte és unificar-los. ICV té més difícil fer el pas per la seva estructura i motxilla. Podem és més líquid.

P. Implica que els partits es dissolguin i creïn una altra entitat?

R. L'important és la presa de decisions. Per exemple, les primàries ja no serien només de Podem sinó amb tots els militants del mateix espai. I després veurem com s'adapten les estructures dels partits.

P. El model és el de Barcelona en Comú conformat per persones a títol individual que procedeixen de diferents partits?

R. Ha estat una prova pilot. BComú és una coalició però no funciona com a tal. És l'objectiu. Que Colau rebutja la sopa de sigles? Cal anteposar els interessos de la gent als dels partits. Ens importa ben poc com es dirà o les quotes. No ens importa tant si la marca Podem queda més visible. El que compta és la defensa del mateix espai.

P. No queda enlaire la supervivència dels partits? Podem podria desaparèixer?

R. Desaparèixer, no. Però sí que podria canviar organitzativament. Una dissolució és si renuncies al que defenses però no si amplies el teu espai. Hem estat l'actor vertebrador i més generós de les confluències. L'assemblea ciutadana decidirà, però fins ara el 80% hi ha donat suport.

P. És compatible el nou partit amb el fet que sobrevisquin els que ja existeixen com BComú?

R. No ho sé. Estem fent política-ficció. Les organitzacions són instruments. En el nostre cas, l'assemblea decidirà.

P. Acceptarà Podemos que Podem, el seu fill, desaparegui?

R. Podem no és un pare i un fill: és la gent que participa. I si la que ho fa a Catalunya decideix amb la seva autonomia que aquest és el rumb que vol prendre Podemos hi estarà d'acord perquè és un instrument. Sí que és una marca molt potent. Ja es parlarà de quin nom s'ha de traslladar.

P. Costa de creure que la marca lila no hi sigui.

R. Continuarà existint en esperit, que és el que ha de ser Podem. En el seu ordre de prioritats no hi ha la supervivència davant de les polítiques que defensem. No té una estructura que impedeixi perseguir objectius. És a l'inrevés: la gent decideix. No hi ha una lògica de partit estatal que digui al seu fill ‘aquí’. Aquí hi ha una gent que participa a Podem, que és diferent de com funcionen altres organitzacions, i que si decideix convergir, transformar, mutar, això es decidirà a Catalunya.

P. Pacten amb Colau per por de no tenir un bon resultat en solitari a Catalunya?

R. Creiem en aquest espai i hem de comptar amb totes les persones i organitzacions que persegueixin el mateix objectiu. Pel treball i els resultats de l'últim any, estem convençuts que Podem és l'actor clau per a la gestació d'aquest espai.

P. Gemma Ubasart va dimitir com a secretària general i bona part de la direcció per la presència massiva de líders estatals en la campanya del 27-S i per haver demanat el perfil catalanista. En què es van equivocar el 27-S?

R. Ella va donar la seva opinió. El 27-S va ser un preludi del 20-D. No hi ha hagut cap canvi: la presència dels líders ha estat preeminent a les generals i Ada Colau i Xavier Domènech han anat fora a fer campanya. El context plebiscitari ens va anar en contra. Vam dir que la unilateralitat no era la sortida. El referèndum no va rebre gaires suports però vam posar la llavor del que ha acabat sent el 20-D. Defensàvem el mateix però el context era molt diferent.

P. La diferència entre el 27-D i el 27-S va ser Colau?

R. Hi ajuda, com tota persona que té un capital tan bèstia com el seu. Tot suma però crec que l'aposta que ha triomfat és la del referèndum.

P. Aspirarà Fachin, el diputat i portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot, a secretari general o un altre diputat?

R. Jo no, i ell, no ho sé. No n'hem parlat amb la resta de diputats.

P. Fachin va informar els inscrits de Podem en una carta que ICV feia i desfeia a “plaer” a CSQP. Tan tensa és la relació? Coscubiela va acceptar ajustos...

R. Ell va retre comptes a l'organització. La dinàmica i la rutina comunicativa del Parlament no ha estat l'habitual. L'acord del grup depenia del fet que el ple recuperés la seva vida ordinària i s'executarà. La cohesió és absoluta, la col·laboració fantàstica i la gent de Podem i ICV n'està aprenent.

P. Doncs ell parlava en plural i gairebé va donar un ultimàtum...

R. Entenc que ho va fer des d'un punt de vista personal. Això dels terminis es va interpretar malament. La resposta ja s'ha donat.

P. El grup té 11 diputats i quatre són de Podem. A més de l'episodi de Fachin, un altre diputat va renunciar a l'escó després que es conegués que se li reclamava un deute per cobrar l'atur de manera fraudulenta i un tercer, Joan Giner, va denunciar pressions perquè volia abstenir-se en la votació del 9-N. Per què acumulen tants conflictes?

R. El grup tenia una proposta, que és la del referèndum, i va funcionar la democràcia interna del grup que era votar no a la declaració. La diferència entre el nostre no i el del PSC, Ciutadans i el PP és que el seu és un no sense alternativa i, el nostre, sí. Es va votar que no i és el que Joan Giner va acabar fent.