La metamorfosi de Rakitic

Ivan Rakitic (Möhlin, Suïssa; 27 anys) va ser el primer capità estranger del Sevilla des que ho va ser en el seu moment Maradona, ja de mal borràs amb la seva suggeridora panxa però no amb el seu lideratge ni amb els seus peus, com va demostrar amb aquesta pilota de paper sobre la línia de fons. El migcampista croat –nacionalitzat pels orígens del pare– no té aquest talent superdotat sobre el camp, per més que governés el futbol del Sevilla, ja que tots jugaven per a ell, catapulta i punt final perquè fa dos cursos va signar 15 dianes i 18 assistències de gol. Mèrits que li van valer per signar pel Barça, on se li va exigir no perdre la personalitat encara que sí que part del joc perquè havia d'adaptar-se al context sense trepitjar tant l'àrea per lliurar-se al joc col·lectiu. De rei a servent, amb la confiança cega de Luis Enrique i de la plantilla. “És normal, s'entén i es tracta d'ajudar l'equip”, explica Rakitic, que es pressuposa que participarà en l’enfrontament d'aquesta nit a la Copa contra l’Athletic (21.30 C+ Partidazo/ 1-2 en l'anada); “en cada equip tens un rol diferent, però el més important és entendre’l i tirar cap endavant, encara que després es vulgui tenir un rol especial dins del grup”.

No és casualitat que en gairebé cada partit Rakitic sigui qui més quilòmetres faci, encara que aviat se li quedi la cara vermella per l'esforç. I això que abans de cada partit menja hidrats i es beu de cinc a sis litres d'aigua. “La meva dona diu que canvio d'aspecte, que em quedo com més xuclat… Però, sí, acabo esgotat”, explica el futbolista. “No para de córrer. És una veritable màquina”, l’afalaga el seu company Piqué. Per poder-ho fer, es cuida amb totes les forces. Resulta que cada dos o tres mesos revisa un programa individualitzat de treball que fa a casa seva, extra al que ja fa a la ciutat esportiva del Barça. “Sempre intento treballar més. Molt més”, admet, al mateix temps que també reconeix que quan li permet el calendari gaudeix d'uns bons partits de pàdel i de tennis, fins i tot de bàsquet.

Cada dos o tres mesos revisa un programa individualitzat de treball que fa a casa seva, extra al que ja fa a la ciutat esportiva

Després, esclar, aprofita per passar temps amb la dona i la seva filla Altea, feliç perquè d'aquí a uns mesos tindrà una germaneta, a la qual encara no han posat nom. També, per desconnectar, no és estrany veure’l passejar per Gavà Mar amb els seus dos gossos: en Bruno, un Labrador de quatre anys i mig, i l’Enzo, un Pomerània de tot just un any. O aprendre una mica més de català, idioma amb el qual ja es defensa i que serà el vuitè en el seu repertori: juntament amb el castellà, anglès, italià, francès, alemany, suec i croat.

En un curs i mig, adaptat del tot a la ciutat i a l'equip, Rakitic ha canviat en part la seva concepció del futbol. Abans, atacava; ara, fa de tot. Així ho expliquen les seves xifres, amb 80 recuperacions a la Lliga; cosa que surt a 4,2 per partit, només darrere de Busquets (6), Piqué (5,7) i Alba (5,6), tot i que lluny dels registres golejadors d'abans, perquè suma dos gols a la Lliga i dos més a la Champions, i també quatre assistències en la temporada.

El comodí de Messi

“Al final molta gent no ho veu, però robar una pilota també t'omple de satisfacció perquè suposa fer una feina que pot provocar una oportunitat per marcar gols”, assenyala; “no és el mateix, però és una alegria i m'agrada perquè això ajuda l'equip. Així que seguiré intentant-ho”. Xauxa per a la banda d’Alves i Messi, focalitzats amb freqüència en l'atac i despistats més vegades del compte en defensa. “Si cal fer 5.000 metres, doncs es fan, perquè si juguem per en Leo és perquè s’ho ha guanyat i treballat. També cobreixo en Dani perquè de vegades és un altre extrem. I si amb això torno a ajudar l'equip, doncs ja està bé”, diu, encara que també assegura que treballar en defensa no li treu la “voluntat d'atacar quan es pugui”. I la incidència de Rakitic és tan gran a l'equip, que a la Lliga només s'ha perdut un enfrontament –n’ha disputat 16 de titular (11 complets) i tres de suplent– i va ser per un problema muscular al bessó. Luis Enrique, llavors, va ser diàfan: “La seva lesió ens trastoca els plans pel nivell que té”.

Per Rakitic la transformació és un procés amable. “Si no gaudeixo en el millor club del món, no ho faré mai”, adverteix. I, competitiu com és, li encanta pertànyer al Barça pels títols i les copes, també per l'intercanvi de samarretes a Europa, tot de trofeus que acumula en una habitació de casa seva. “És el meu minimuseu”, assegura satisfet; “perquè allà es veu reflectit tot el que faig a la meva feina”.