Bartomeu i l’estil Rajoy

L'equip sosté el club al Barça. Tot i que no és una novetat, potser ara és més comprensible que mai, si es té en compte el pentacampionat que va guanyar el 2015 el planter de Luis Enrique, aspirant de nou a guanyar la Lliga, la Copa i la Champions. Els blaugrana presumeixen de tenir un estil únic, disposen segurament de la millor davantera del món i tenen el guanyador de la Pilota d'Or. El trio Messi, Luis Suárez i Neymar no només comparteix la pilota, sinó també el WhatsApp i les barbacoes, una sort per a la institució quan es tracta de rendibilitzar el seu futbol: el Barça ha passat a ser la segona entitat amb més ingressos (560,8 milions), a molt poca distància del Madrid (577), que també lidera el compte de Twitter (18 milions).

Els comptes d'Instagram (26,6 milions) i de Facebook (89,6 milions), en canvi, afavoreixen el Barça. No es té constància de cap futbolista que no vulgui jugar al Camp Nou i les seves figures reiteren en cada entrevista la seva intenció de renovar el compromís amb el Barça. Així que la tasca diària de la directiva consisteix a assegurar la continuïtat del trident, dels futbolistes més emblemàtics procedents del planter i de l'entrenador, Luis Enrique, peça cabdal del projecte, a més de Messi. Ningú ha desertat, de moment, i la junta s'ha assegurat un pla a llarg termini tant per mantenir el 10 com per renovar al juny el contracte de Neymar.

La falta d’acord impedeix comercialitzar noves samarretes, cosa que interessa al Barça i Nike, no facilita la incorporació de jugadors com Nolito i no ajuda a l’expansió de la marca Barcelona

Al consell que presideix Bartomeu se li fa difícil, per contra, atendre peticions que considera discutibles, com el fitxatge de Nolito, sol·licitat per Luis Enrique. L'article 67 dels estatuts exigeix la màxima prudència, després dels diners gastats per la sanció de la FIFA: no es pot sobrepassar un deute que superi 2,5 vegades l'Ebitda, i el de l'exercici 2014-2015 arribava a 3,2. Les expectatives d'obtenir diners addicionals s'han esfumat després que no s'hagin renovat els contractes de patrocini amb Nike i Qatar, que suposadament ha preferit apostar més per invertir en el Mundial 2022 i en el París St. Germain, que no pas en el Barça, convertit pràcticament en un filial del campió de França.

El refredament de l'oferta de Qatar no hauria de ser necessàriament un problema per al Barça. L'acord va provocar tantes crítiques durant el mandat de Rosell que el seu successor, Bartomeu, el va guardar en un calaix durant les passades eleccions i ni tan sols el va incloure en l'ordre del dia de l'última assemblea de socis perquè es va comprometre a trobar una companyia que pagui 65 milions per la samarreta del Barça. L'actitud del president es va interpretar com la constatació del pas enrere que havia fet Qatar. La conjuntura facilitava la negociació amb patrocinadors més convencionals o que casaven millor amb el més que un club que distingeix el Barça, com és el cas d'Unicef. El que passa és que no se sap res del pla B ara que el pla A ha quedat paralitzat. 

La falta d'acord impedeix comercialitzar noves samarretes, cosa que interessa al Barça i Nike, no facilita la incorporació de jugadors com Nolito i no ajuda a l'expansió de la marca Barcelona. Tampoc sembla, ara com ara, que la Masia pugui assegurar la producció de talents necessària per no haver de recórrer a un mercat controlat per clubs amb més poder adquisitiu, com el PSG. Hi ha una inquietud creixent perquè el club no es capitalitza d'acord amb l'equip que té, una circumstància que compromet Bartomeu. Els antecedents, no obstant això, obliguen a ser prudents amb el president, un guanyador contra pronòstic: quan va succeir Rosell, quan va guanyar les eleccions i quan va tirar endavant l'Espai Barça. Ara té el repte d'aconseguir un patrocinador per contrarestar els qui el consideren un gestor mediocre i pacient, a l'estil de Rajoy.