El ser i estar de Neymar

Neymar va sortir de San Mamés abraçat a Aduriz. Hi havia algun barcelonista que temia per una lesió del brasiler i també hi va haver explicar blanc-i-vermells que anunciaven la capitulació de l'11 del Barça. L’afició basca no oblida la lambretta que va dedicar a Bustinza en la final de Copa, de la mateixa manera que els aficionats blaugrana coneixen la seva competitivitat en les circumstàncies més extremes, poques com la de dimecres a Bilbao, en què l'equip barcelonista es veia privat de Messi i Luis Suárez.

Al final, no obstant això, Neymar ni va ser abatut ni es va rendir sinó que es va batre com valerosament, va marcar el segon gol de l’equip i es va retirar després de conversar una estona amb el davanter centre de l’Athletic. “M'he disculpat perquè l’he tocat una mica, sense mala intenció, no he volgut fer-li mal”, va argumentar Aduriz, protagonista d'una dura entrada sobre el brasiler. “És un cracmundial, però de vegades m'agradaria que la seva actitud fos una altra”.

El lideratge

El repertori de Neymar es basa en el regateig i als defenses no els agrada que els davanters els passin amb la pilota i un somriure, com acostuma a fer Neymar, rei de l'engany, un provocatiu en l'argot del futbol defensiu, peça cabdal al joc del Barça. El davanter brasiler sap estar al Barça: respecta les jerarquies quan juga Messi i en absència de l'argentí assumeix la responsabilitat, com s'ha vist durant els dos mesos de lesió del 10 i en l'anada dels quarts de final de la Copa disputats a La Catedral.

L'estadística assegura que Neymar toca un 15% més de vegades la pilota i marca més gols (11 en 9 partits, en contrast amb 9 en 16 del de Rosario). Ja suma 20 gols en total, un cada 112 minuts jugats i 17 assistències, decisiu en els enfrontaments amb l’Athletic (sis gols en sis partits). Aguanta les puntades de peu perquè és tan lleuger com fort, i també les bregues en camp contrari, com va passar a Cornellà. Asseguren els seus compatriotes que era molt pitjor quan jugava amb el Santos al Brasil.

Alegre i divertit dins i fora del camp, només superat en el llançament dels penals, Neymar és un malson per als seus marcadors, perquè no para, no deixa de parlar, emprenya, s'agrada al mà a mà i a l'hora de trepitjar la pilota, i domina de la mateixa manera els controls orientats, els canvis de direcció i de ritme, les croquetes i les fintes, sempre disposat a encarar el porter rival, també Herrerín a Bilbao. El brasiler no va ocupar dimecres el lloc de Messi sinó que a la banda dreta va jugar Arda Turan.

Neymar es va mantenir obert a l'esquerra, la seva demarcació habitual, on és més fantasiós i desequilibrant, encara que quan va exercir de 10 per la lesió de Messi i en absència d’Arda, va ser igualment protagonista, com si insinués la seva disposició a assumir el lideratge quan ho necessiti el Barça, igual que ja fa al Brasil.

Ara, tercer a la Pilota d’Or, és devot de Messi. Intel·ligent, assegura que li va molt bé ser el receptor de les passades de Messi, millor migcampista que l'11. Messi, Neymar i Suárez s’entenen bé perquè són amics i complementaris, acaten els rols que marca Luis Enrique, que repeteix: “La grandesa de l'equip és que cadascun creix individualment en favor del col·lectiu”. Hi ha qui assegura al Barça que Neymar és una versió professional de Ronaldinho, el futbolista que va apadrinar Messi. Ara és el 10 qui cuida de l'11 i Neymar, amb 23 anys, es deixa, entre despreocupat i provocador per als rivals, conscient que té vida pròpia, engrandit quan més gran és el repte, cap com el d'estar sempre a punt pel que disposi Leo.