Messi doblega el Granada

Hi ha jugadors que fan les coses fàcils, pocs com Sergi Roberto, i futbolistes que marquen les diferències, però cap de la talla de Messi. Lligat a la bota dreta del migcampista i a l'esquerra del brasiler, el Barça del trident, innegociable en qualsevol alineació, ha esbocinat en 13 minuts el Granada, un equip que sempre porta bones notícies al Camp Nou. El 10 ha batut el rècord de César contra el Granada i ha signat el triomf amb un triplet a les portes de la gala de la Pilota d'Or. Messi és el favorit per guanyar el cinquè títol després de ratificar la seva jerarquia en l'enfrontament contra el Granada. Atordit encara pel soroll d'un derbi sobreexcitat, el Barça ha tingut un partit plàcid, de descompressió i rotacions al Camp Nou.

Ja coneixem el caràcter camaleònic del Barça i al mateix temps fins a quin punt necessita un futbolista com Busquets. Al voltant del mig centre ha construït els seus millors partits, davant rivals grans i petits, a fora i al Camp Nou. L'equip juga d'una manera serena i endreçada, fiable, amb Busquets. Molt diferent de quan el pivot és Mascherano, intimidador i corrector, més central que volant al Barça. L'alternativa a dos futbolistes tan extrems per al mateix lloc es diu Sergi Roberto. Acadèmic, aplicat en el joc de posició i excel·lent en el desplegament, el volant català assegura normalment un bon control del joc, imprescindible per fer front a equips amb la força i arribada del Granada.

A l'equip de Sandoval l'avala la velocitat dels seus davanters, excel·lents a l'hora d'atacar l'espai, i el condemna la fragilitat de la seva defensa, la segona més golejada de la Lliga. Un detall que no se li escapa a un depredador com Messi. El 10 ha oficiat com a assistent tot just començar el partit per resoldre com a rematador en menys d'un quart d'hora amb dos gols: 2-0. L'argentí ha començat la jugada de l'1-0 a la banda dreta i l'ha acabat a l'àrea després d'una passada d'Arda, i ha fet el 2-0 armat per Suárez i Neymar. Absents Iniesta i Alves, Messi ha llegit molt bé els desmarcatges i el desequilibri dels seus davanters i el joc tan geomètric com explosiu, sempre pulcre i molt complet de Sergi Roberto.

El migcentre tocava i recuperava, el joc fluïa i la pilota volava al camp del Granada, inconsistent, permeable, exposat a servir un gol en cada arrencada de Neymar i cada intervenció de Messi. El partit s'ha posat tant de cara per al Barça que hi ha hagut temps per pensar en detalls aparentment menors, com la solvència de Vermaelen i també en la dels davanters centre com Luis Suárez: abans li sortien el gols per les orelles i ara falla les ocasions més cantades, fins i tot davant l'accessible Granada. Ja se sap que quan els partits es tornen fàcils es regalen les oportunitats, desapareix la tensió competitiva i es cau en actituds displicents i de perdonavides, sobretot si es juguen al Camp Nou.

Una diana de caçagols de Leo i una altra de Neymar fan oblidar el record de l’empat del Deportivo

També semblava molt tranquil el partit amb el Deportivo amb el 2-0 i va acabar 2-2. Hi ha hagut un moment al començament de la segona part en què els aficionats del Barça han temut que es repetís la pel·lícula que ja van veure contra els gallecs i a Mestalla després que Sandoval refés el Granada amb l'entrada d'un tercer central com Mainz. El xoc era somnolent, es feia fosc i Sandoval es fregava les mans fins que ha reaparegut Messi i ha marcat el 3-0 després de recollir un xut al pal de Neymar. Una diana d'ariet, de caçagols, diferent dels dos gols anteriors, per expressar la dimensió del 10. No hi ha hagut cap més notícia, excepte l'entrada d'Alves i la velocitat de Messi. Els dos han convertit per fi en golejador Neymar en el 4-0.

Els dos equips han anat matant el temps, els tècnics han mogut la banqueta, Luis Enrique ha cantat el seu partit 20 sense perdre i el Barça ha agafat aire amb vista al derbi de dimecres a Cornellà.